La rendició

Jo era petit, des de la meva caseta gris a dalt del turó escoltava els crits de la gent, que venien dels arbres de la bora del riu, no m’hi havien deixat anar, els arbres no em deixaven veure el que passava, només escoltava la cridòria de la gent. Recordo que quant la gent va tornar estaven molt contens, tot eren celebracions, però ningú em va explicar res del que havia passat allà baix entre els arbres.

Ara després d’uns anys, he sabut que aquell dia allà baix, als peus de la caseta gris, es varen reunir tots els caps dels pobles de la comarca, per acorralar i escridassar al responsable del subministrament d’energia, que atemorit davant de la força popular es va rendir a tots els qui l’increpaven acceptant la seva mala gestió. Els va demanar clemència a canvi de regalar-los l’energia que consumirien durant tot el proper any, el poble unit va decidir perdonar-lo, però al cap d’un any. No ets pots refiar de qui t’ha fallat més d’una vegada.

Una aportació més a: Relats Conjunts