dimarts, 27 d’agost del 2013

El click de la qüestió

Estava molt enganxat a les xarxes socials, però no es va donar compte fins ahir, després de passar una nit llarga amb aquella mossa coneguda a la festa del poble.
Després de l’últim orgasme, amb les forces sota mínims, encara va tenir l’instint de cercar el botó per fer click al....... m’agrada.

Ara en veure’s enamorat, ha deixat del tot les xarxes socials, no suportaria que en un mal moment tingués el desig de fer click a compartir. 

diumenge, 25 d’agost del 2013

Tot ha canviat.

Tot ha canviat........ el temps ha esborrat aquella passió sense mesura, on el desig apagava les paraules abans de sortir, donant  pas al joc dels cossos entrellaçats en aquelles guerres on la pau només arriba amb els dos vençuts. Un món fantàsticament irreal.

Ara les paraules surten més sinceres que mai, omplint els buits de la passió, de vegades tendres, altres verinoses, però sempre reals. Tanta veritat ens fa anhelar allò que va ser l’espurna del lligam, no ens enganyem, no ens donem per vençuts i amb les paraules ben jugades ho tindrem tot, fantàsticament real. 

L'Associació Ad'Art ens convida a jugar amb les lletres, aquesta és la meva participació. Si en voleu veure les bases ho podeu fer a Lletratura i teniu temps fins el nou de Setembre. 

dijous, 22 d’agost del 2013

Passat el risc imminent....

Recordeu allò de un canvi de companyia començat a principis d’Agost i, que el dia catorze havia d’estar solucionat? Doncs res, que tot just avui s’ha fet el canvi.
Com ha anat? Doncs mireu, després de tornar a fer els contractes perduts de la portabilitat dels mòbils i rebre moltes trucades de l’antiga companyia preguntant “por qué?” em truquen avui amb un hora d’antelació que “viene el técnico” a empalmar-ho tot i amb un router a sota el braç. Es veu que com hi ha tant d’atur, es pensen que tothom està a casa esperant als senyors de “timofònica”.  Solucionat el problema de logística, el senyor bé a casa, deixa un “pengim penjam” de fils i diu que no funciona gaire bé però que deu ser de la instal·lació de la casa i que deixa un nº de telèfon per si tenim algun problema. Aleshores jo em pregunto? Si no ho saps solucionar........perquè coi haig de trucar-te?. Total que de 10MB n’arriben 6 perquè la central està  molt lluny...i d’aquests 6MB com que deu haver-hi un problema a la casa en total n’arriben 2MB.

Dissabte toca caixa d’eines i posar ordre, perquè almenys arribin aquests 6MB. Per sort els mòbils si que funcionen i els he pogut desbloquejar de l’antiga companyia vermella, codis simlok en diuen, pagant eh......Santa paciència.....sort que dissabte empalmaré.......

dimarts, 20 d’agost del 2013

Escalfant motors

Per qui tingui l’ànima encesa per la nostra esperada llibertat, aquest dissabte a Girona fem un assaig de la cadena humana encerclant l’Onyar. Tenim les ganes dins nostre i volem anar fent pinya per el dia clau de la Diada.
Si algú me la vol agafar (la mà), allà estaré, disposat a donar-la a tothom qui aspiri a ser lliure i deixar-se sentir a aquells que ens maten cada dia una mica amb la seva dictadura democràtica.
Donem-nos la mà, enllacem-nos i fem veure arreu del món el que volem. Plaça Catalunya Girona, Dissabte 20:14.

Si voleu també ho podeu mirar aquí........però vaja, sóc de fiar.

dilluns, 19 d’agost del 2013

Amb la maneta

El dinou d’Agost de fa cinc anys, vaig escriure el primer apunt dins aquesta casa que s’ha fet meva i vostre. No va ser aleshores una cosa pensada per durar tant, ni tant sols recordo haver-m’ho plantejat, el cas és que ara, després de més de set cents apunts i passats els dotze mil comentaris, que un s’adona que això, almenys fins avui, ha estat una part prou important d’un mateix
A dia d’avui no em plantejo fer-ne cinc més, ni una quantitat fixe, l’únic que vull és continuar fins el dia que no em motivi ser aquí o que forces majors ho impedeixin. Perquè si alguna cosa he aprés i valoro, és poder expressar el que un té dins, sigui seriós, sarcàstic, irònic o picantó.
Com que això del cava virtual no és massa gustós, prefereixo que si algú ho vol celebrar ho faci amb copa o tassa de veritat, brindant per la virtualitat, que cada vegada més, s’allunya de la frivolitat en que va ser batejada.

Un any més, gràcies a tots els culpables........

divendres, 16 d’agost del 2013

Relats Carme, Agost



Ser famós comporta fer alguna contribució a causes benefiques, per tal de que la gent et vegi com a persona normal entre els altres.
De bon grat vaig acceptar aquell concurs fotogràfic, en que els participants pagaven una quantitat per fer-me fotos, mentre jo anava fent aparicions espontànies al balcó del hotel. El premi per qui guanyava, amb la millor foto, era el fet de poder passar vint i quatre hores amb mi per conèixer més a fons la meva persona, tant de dia com de nit.

Estic content de veure que tan sols les noies són les que fan fotos, per sort el paio de les bermudes sembla que no té ganes d’optar a premi i no fa intenció ni de treure l’eina. 

La meva proposta de relats conjunts de ca la Carme

dimarts, 13 d’agost del 2013

Risc imminent

Sembla ser que les companyies de telefonia d’aquest coi de país podrien fer-me la punyeta en les properes hores. Tenir dia i hora a 14 d’Agost a les cinc de la tarda per el canvi informàtic de companyia i no haver rebut el router autoinstal·lable, fa com una mica de por.
Segons el paio de torn no haig de patir per res, que això es sol rebre el mateix dia sense problemes........si fa quinze dies que he demanat el canvi, que coi esperen a l’últim moment.
La portabilitat dels mòbils l’han perduda, el router no arriba i els correus de confirmació amb el contracte tampoc. Felicitats .....Vomistar

Si hom desapareix de la xarxa.....mireu bé els calendaris perquè tremolaran tots els sants, fins i tot els dies feiners es posaran vermells.

diumenge, 11 d’agost del 2013

Fer-ho amb el dit

Cada vegada és menys usual aquesta manera de fer, potser la manca de confiança o bé el fet de que les oportunitats per fer-ho són molt més properes i, no cal exposar el dit per arribar al punt desitjat. Això podria ser la causa de la desaparició dels autoestopistes.
Fer dit abans, era quasi una costum de tots els joves, un ni s’ho pensava, mentre esperava el bus ho provava i rara era la vegada que alguna ànima caritativa no es fes càrrec de transportar-te. Ara potser estem en temps de no refiar-nos de ningú, això fa que, ni el que posa el dit ni el que posa el cotxe, estiguin massa  per la tasca de rebre o oferir el servei.
Tot plegat fa que amb el temps, només fem que anar-nos distanciant entre tots els humans, perdent aquella oportunitat de compartir que tant bé aniria en els temps que estem.

Una llàstima no? 

dijous, 8 d’agost del 2013

Petita contribució

Estic content, que després de més de trenta anys de conducció, al final he pogut fer una petita contribució, com si d’un micromecenatge es tractés, per tenir la nostre xarxa de radars cada cop més extensa i a ple rendiment.
M’informen via carta certificada que el dia tal al km x jo vaig circular a noranta kms per hora quan la velocitat permesa és de vuitanta. El cost de la fotografia és de cent euros, però com que estem en plena campanya de rebaixes, si la pago abans de quinze dies només en seran cinquanta.
Ara no sé que fer, si deixar passar els quinze dies per ser més bon contribuent o aprofitar el descompte que equival a un dos per un.   Crec que com a bon català pagaré abans.

Ara, quan passeu per davant d’un aparell mesurador de velocitat, equipat amb càmera fotogràfica d’última generació, penseu que una petita part és meva, i amb poques ganes de comprar-ne més accions. 

dimarts, 6 d’agost del 2013

Roba estesa

Costa de veure, com anys passats, aquells quasi concursos de roba estesa, on semblava que hi havia competència a l’hora de qui ho feia millor.
Aquella metodologia emprada seguint sempre un ordre, per tipus i color, que al mateix temps deia molt del propietari/a de l’habitatge. Llàstima que aquells temps, quan s’ensenyaven totes les interioritats, el glamur no havia fet acte de presència.
Si avui tinguéssim les mateixes costums, passejar per carrers de roba estesa, tindria un munt d’informació al nostre abast. Veure aquell tanga fet amb fil dental, aquells boxers estampats de bossa desmesurada, sostenidors d’exposició.....podrien fer despertar el nostre interès i conèixer una mica més la gent, que ni saludem de bon matí.

Si, evolucionem bé, però hi han coses que no hauríem d’haver perdut mai. Maleïdes assecadores. 

diumenge, 4 d’agost del 2013

Viure és car

Ja sé que no dic res de nou, però si em paro a pensar que ara en aquests moments, des del primer dia que un neix, ja necessita que li portin bolquers que l’hospital no pot subministrar amb els nostres imposts i que a sobre hem de comprar amb un iva insultant.
A partir d’aquí, tot tindrà una taxa, qualsevol cosa que ens passi pel cap no estarà lliure de taxa, des de la primera llet, el primer preservatiu, el primer cotxe, el primer regal, l’anell de compromís, la nit de noces, hipoteca, fills, nets, geriàtric i la creu que ens posaran si hem aconseguit ajuntar els diners per comprar-la, quan deixem aquesta vida. Després si deixem patrimoni, qui vingui al darrera haurà de pagar per fer-s’ho seu, és igual que tota la vida haguem pagat la taxa, no n’hi ha prou, s’ha de pagar més. En l’època feudal, almenys només passaven a cobrar després de la collita.
Si tenim en compte que tot això que paguem és perquè ens robin cada dia a cara descoberta, només se’m acut que mai sortirem del forat, mentre permetem que això segueixi així, (fin de la cita)
La vida és molt maca, tothom pot ser feliç i ho mereix, però no serà possible mentre siguem governats per corruptes sense escrúpols.

Ni aquest apunt no ha quedat lliure de taxes, ordinador, llum, cadira.....tot taxat. 

dijous, 1 d’agost del 2013

Actualitzar

Qui més qui menys ha passat per aquesta cerimònia d’haver de fer actualitzacions de sofware, però ha arribat un moment que quasi tenim més feina a actualitzar que fer el que realment volem.
Hi han de les que et pregunten si t’ho recorden més tard, n’hi han que quan t’adones ja t’ho estan fent i n’hi ha que si no actualitzes no et deixen continuar.

La gran onada ha arribat amb  les aplicacions dels telèfons intel·ligents,  que potser aniria bé que no ho fossin tant. Jo n’estic cansat de que quasi cada dia en salti alguna.....sense anar més lluny, l’altre dia no vaig poder anar al llit al primer crit, perquè m’estava actualitzant.  Sort que va ser ràpid, lo d’actualitzar vull dir.