Com es descriu a moltes pel·lícules una llum segadora va
fer acte de presència damunt del remat de cabres que jo conduïa. Una boira molt
espessa s’imposà al seré dia que teníem.
Llavors tot va ser fosc i el meu despertar va ser a una cambra lluminosa i asèptica,
rodejada d’uns estranys individus. Després proves i reconeixements, per
sorpresa meva es varen comunicar amb mi amb un perfecte català.
El motiu era molt clar, havia estat escollit per salvar
la nostre humanitat, si no me’n en sortia en els propers mesos, de fer un canvi
de rumb a la nostre espècie, ells s’endurien part de la humanitat a un altre
planeta. Destruirien la resta per la perillositat que suposàvem per el sistema
solar, amb els nostres invents per fer-nos mal. Havia d’eradicar les ànsies de
poder, riquesa i egoisme de la Terra, per reconduir la situació i prosperar
netament i en harmonia. Senzillament semblava impossible.
Em varen donar poders per decidir qui podia viure o morir
per donar-me facilitats i em semblà que amb això seria tasca fàcil.
Decidir qui ha de viure o morir és fàcil, però les conseqüències
que genera són impensables, doncs genera ben estar per un lloc i rancúnies per
l’altre. No era tant fàcil com havia pensat, necessitava més temps del que tenia
per redirigir les males pràctiques
humanes, emprades en mil·lennis. Necessitava una excusa per guanyar aquest
temps.
Ells no varen fallar, a la data establerta vaig tornar ser
abduït per valorar el que havia estat
fent. Les conclusions no eren bones, no havia aconseguit bons resultats
tot i anar per el bon camí. Ells tenien decidit de començar amb la selecció de
poc més d’un milió de persones per ser traslladats, la resta serien exposats a
un virus mortal i servir d’adob a un planeta malmès, que passats cinc segles hi
tornarien a introduir l’espècie humana.
La meva última carta havia d’entrar en joc, vaig poder aconseguir
saber on portarien als escollits, abans de deixar anar el greu problema de
supervivència al que ens enfrontaríem. El lloc on ens portaven no estava
preparat per fabricar formatge, un aliment imprescindible per nosaltres. Nerviosos
varen començar a mirar a les seves pantalles i hologrames comprovant que a tot
el planeta es consumia aquest aliment i que podria ser que fos vital.
Ara tinc deu anys de marge, però tornaran.