divendres, 30 de juliol del 2010

Quasi no m’ho crec

Algú recorda la nevada del mes de Març?, ara que fot una calor insuportable, segurament que no, però a mi avui m’ho han fet recordar i no pas com a un mal record, doncs els nostres amics tant criticats de Fecsa endesa m’han fet una trucada per tal d’esbrinar les pèrdues que hauria pogut tenir, dels dies que vaig estar a les fosques. Jo com a bon mentider quant convé, els he dit que molt, havia perdut molt, dos congeladors plens de gambes de Palamós a la bassa, amb el conseqüent tip de plorar. Evidentment no s’ho ha cregut, i amb una veu molt freda i posada, m’ha dit que per els dies que vaig estar a les fosques, independentment de lo que els aprofités, hem tocaven cent noranta sis euros, que si no em semblava suficient podia reclamar, però si hi renunciava amb deu dies ho tindria ingressat al meu compte.....(que cabrons). Amb tres segons, gràcies a l’agilitat mental que m’ha tocat, he encertat a dir-li que no hem semblava bé, que les gambes valien més, però que si intentava reclamar, em farien perdre temps, diners i segurament haver de cridar a més d’un que no hi té cap culpa, per treure’n poca cosa més, així que ja m’està bé el que m’ofereixen (cabrons). Amb una conversa gravada he signat i renunciat a qualsevol cosa més, ara si compleixen el que han dit, finalment podré comprar les gambes. Tot i que no diguis blat, fins que sigui al sac i ben lligat.

Tot el que està entre parèntesis, ho deia el meu subconscient, no hi he pogut fer res. En el meu cas està sobradament bé el que em donen, però se d’algun pagès que si que ha tingut veritables pèrdues i li han fet el mateix, dient-li que si volia reclamar més, hauria d’adjuntar les factures que demostressin les pèrdues...(que cabrons), i es clar, ningú s’atreveix amb Goliat.

dimecres, 28 de juliol del 2010

Més petit que

Concentreu-vos i intenteu d’imaginar un senyor molt educat amb uns grans coneixements d’informàtica de Movisiestarporquesinopierdesuncliente que intenta d’explicar a un servidor la mida de les coses. Hem diu que hauria d’entendre que 3 Megas es molt superior a 320 Kb, encara que el número sigui més gran, doncs això és com un sistema mètric, hem de pujar un graó i que la única cosa que fan, es mesurar paquets de bits, per tant la meva baixada estaria dintre la normalitat igual que la pujada. Jo per la meva part, molt amablement i cridant com un boig, li vaig dir que des de feia molt de temps que sabia distingir entre un metre i un kilòmetre, que feia ús d’internet abans de que hi hagués adsl, i que m’emprenyava molt que vingui un i em digui que tot és correcte, l’altre que em digui que tenen un problema i ell per la seva part, intenti treure ferro a l’assumpte, explicant la mida de les coses i que fotés el fotut favor d’arreglar el que fos necessari. Jo com a persona amable que sóc i aprofitant la avinentesa, el vaig felicitar per el servei de telefonia mòbil que tant clarament m’havia permès d’expressar-me.

Trenta segons més tard, sms dient, la incidència nº tal ha estat posada en coneixement dels nostres tècnics, al cap de dues hores sms estem treballant en el nº incidència tal, al cap de tres hores més sms la incidència nº tal ha estat solventada, apart d’això les altres trucades per fer les verificacions amb el test de velocitat, que segons el tècnic no serveix per res. Ara va bé, quant durarà? ningú ho sap, ni ells. No ús talleu, crideu tant com us vingui de gust, qui paga mana o així hauria de ser.

dilluns, 26 de juliol del 2010

Dilluns poètic


Totes

aneu assegurant

que la mida

no ús és important

però

si el nostre amor

es fa petit

ús trenca el cor

i l’esperit

Veritat o mentida?


divendres, 23 de juliol del 2010

Amb un esclop i una espardenya

Parlo amb la macro companyia Movistar, que al meu entendre hauria de ser Movinoestar perquè no els trobes mai de la vida. Quant puc contactar amb ells els hi faig saber que la velocitat de pujada de la meva adsl no va i és impossible de pujar res a la xarxa. La persona que hi ha a l’altre costat del xat, em convida a fer un test a la seva pàgina web, de la qual surt que la meva pujada es de 5 kb per segon, una mica inferior als 320 kb que tenim contractat, però això si, la pantalla diu velocitat correcta, se’n haurien de donar vergonya. Com que no ho solucionem, fan venir un tècnic a casa, que necessita el manual d’instruccions per obrir la tapa del seu portàtil, desprès d’indicar-li que faci els tests de velocitat i veure ell mateix amb els seus propis ulls, que no dóna, va a un programa seu, per fer els seus tests i em diu que està tot correcta. Jo que se llegir la pantalla d’un ordinador, li pregunto per els paràmetres que li donen i quin serien els normals, ara després de 48 hores, encara espero la resposta i només m’he quedat amb la seva cara de no entendre-hi res de res . Aleshores truca a la central per preguntar a la noia que com està (la línea), ell molt amablement posa l’altaveu de la seva blakberry perquè jo escolti una veu femenina que diu: tot està correcta. El noi molt content m’explica que tot està perfecte i que allà no hi ha més feina que fer l’albarà per cobrar-me el desplaçament. Aquí ja vaig haver de començar a caminar amb les cames obertes per que aquell parell de coses que pengen del entrecuix estaven a rebentar. No em va sortir dels pebrots de firmar-li l’albarà, li vaig dir el que pensava d’ell i de tota la seva companyia, mentre el convidava a abandonar el meu domicili com més aviat millor i que la propera vegada que passés per allà trobaria el router al mig del carrer. Suposo que alguna cosa és va moure, doncs a la tarda ja em varen trucar tres vegades de Movisiestar que intentarien de solucionar el problema. A l’endemà mateix, tres trucades més perquè comprovés si el problema s’havia resolt, doncs curiosament havien trobat un problema amb les IP fixes a la zona de Girona.
Per que sempre hem d’acabar cridant com animals perquè se’ns faci cas? i amb els calés que guanyen no posen operaris d’aquells que sàpiguen que lo de trucar amb una sabata, era una sèrie de televisió de fa molts anys.
Com que no m’agrada allargar-me gaire, deixo per un altre dia l’explicació d’un senyor de Movi per fer-me saber que no és el mateix 3Mb que 320kb. Recordeu la imatge de Saturn devorant?......doncs això.

dimecres, 21 de juliol del 2010

Sense paraules


Així m’he quedat en veure aquest formós cartell en ple cor de Girona, en el que volen anunciar per on han de passar els vianants, per sortejar amb seguretat les obres. Trobo molt esgarrifós que una empresa com Acciona no tingui algú que sàpiga cercar a la web un diccionari, per tal de veure que aquesta paraula no figura en cap diccionari Català i el més greu encara és que en una zona on passen autoritats freqüentment amb el seu talonari de posar multes no hagi avisat amb el seu walkie-talkie de la “senyorita Pepis” perquè el pallús que ho va escriure ho arrenqui i s’ho mengi en el seu menú de migdia.

Tothom té dret a equivocar-se, però venint d’una empresa multinacional, ni que sigui de la ciutat del centre de la nació sobirana i indissoluble, per ells. No els hi perdono, o sigui que ecs...iona compra’t un diccionari!!!!!!

diumenge, 18 de juliol del 2010

Confessió verídica d’una seducció d’estiu

No eren pas més de les deu del matí, quant ella va trucar a la meva porta, segura de si mateixa, no li va fer falta massa insistència, per que jo, home fàcil als plaers femenins claudiqués, deixant tot el que estava fent i m’estirés amb ella al costat de la piscina, sense fer res, només gaudint de la seva presencia. Ella potser més viciosa que de costum, va voler tant si com no que vingués la seva amiga a gaudir del dia tots junts, jo incapaç de portar la contraria a aquella mirada fixa, permanent i cada cop més insistent, vaig fer un suau somriure com a senyal afirmativa. Poca estona va fer falta perquè l’amiga inseparable entrés a casa, amb una seguretat en ella mateixa que no es pot definir amb paraules, sabia el que volia, ho insinuava sense vergonya, amb un descaro que a mi em portaria a la perdició. M’estaven seduint, ho veia clar, estaven totes dues molt juganeres, crec que tot estava premeditat, doncs quant em tenien segur i jo només deia que si a tot, varen fer aparèixer la seva millor companya, de les que no hi pots lluitar, ni quant més vols desfer-te’n, pots alliberar-te d’ella, té el poder de fer-te caure als seus braços, per no deixar-te anar fins quant ella vol. Jo incapaç de controlar els meus instints, davant una situació que no gaires vegades ens pots gaudir sense risc, vaig dir que si, que em rendia i que passés el que hagués de passar. Inevitablement i sense oposar-hi cap resistència, amb la seguretat de que podria amb les tres, varem acabar al llit. Durant tres hores no vaig ser ningú, només un ninot als seus capricis, però vaig complir amb les tres. Son d’aquelles aventures que sempre somiem, i que de vegades es fan reals, mai podré oblidar aquestes tres amigues: la Calor, la Mandra i la Son, que tant delicadament hem varen seduir, tal dia d’estiu.

dijous, 15 de juliol del 2010

Poca diferència

Quant fa uns anys ve caure l’imperi Romà, i desprès de que diversos analistes amb dos dits de front fessin una valoració del perquè havia passat tal desastre, que en la seva època és va arribar a comparar amb la fi de la humanitat, és va arribar a la conclusió de que hi havia set raons essencials, que varen provocar la ruptura.

1ª Ruïna econòmica: depreciació monetària, contracció de l’activitat laboral i conseqüentment comercial
2ª Guerres civils i intensificació de els robatoris per la pròpia subsistència
3ª Plagues i despoblació
4ª Desordres interns i revoltes socials
5ª Abandonament de les terres i preocupació per la pròpia subsistència
6ª Lluita per el poder del poble entre l’exèrcit i funcionaris civils
7ª Destrucció de les classes altes i la imposició del domini per part del exèrcit.

Com veieu en totes i cadascuna de les raons i tenim alguna cosa a veure , si bé han passat molts anys i les coses varien en la forma però no en la manera, doncs des del govern ens carreguen d’imposts per fer les seves guerres, menys sagnants que les d’abans però igual d’eficients. Esprémer el poble fins que es deixi, per pagar el que no li pertoca. Hem de cercar la manera de sortir del saqueig constant per part dels qui diuen que van amb nosaltres, que ho fan per ajudar-nos, que arribaran temps millors, però mentrestant anar pagant per tot i desmesuradament.
Només demano una cosa, que ens deixin treballar, que treguin la puta burocràcia que es va crear per donar llocs de treball i que no deixa que ningú amb iniciativa pròpia engegui un negoci davant de tot el que se li demana. Conec gent amb ganes, que després de veure el que li espera abans no posi el primer euro net dins la butxaca, ha dit prou.
Malauradament la història canvia en la manera, però no en la forma. Davant del que ens espera, agafeu un bon cap de setmana, clavant o que us clavin...... la “llança”.

dimecres, 14 de juliol del 2010

Evolució de l’espècie

No sé jo si en aquest cas és evolució o no però em dóna la sensació de que la gent i cada cop més, està perdent la responsabilitat amb tot. Sembla com si s’hagi instaurat la llei de “maricon l’últim” (amb perdó per el seu col·lectiu) i tothom només vetlla per els seus propis interessos, la gent no s’ajuda com temps enrere, recordo que molta gent s’ha construït la seva llar amb grups d’amics i parents els caps de setmana, i ara ho feien per un i després per l’altre. Ara tothom és tanca a casa seva per anar a la seva bola.

En el cas de la feina veig com l’absentisme, tot i estar en uns temps delicats, és practicat diàriament per molts treballadors que es queixen de no arribar a fi de mes. Que ens està passant?,ens hem acostumat a la vida fàcil?, ens han ensenyat que res és prou important com per posar-hi ganes?, estem decebuts amb tot i és la causa de tanta irresponsabilitat?. No ho sé, però el que si veig clar, és el fet de que tenim que posar-nos les piles per tornar a instaurar la cultura del treball, en la seva mida justa en preu i qualitat, caldrà fer les coses amb ganes. No cal treballar un munt d’hores cada dia, el que cal es fer les que toquen i amb ganes. Tant se val si un en sap més o menys en la seva feina, el que realment val, és la seva responsabilitat amb el que li toca.

Que bons aquells temps, en que podies quedar amb dia i hora amb una persona uns quants dies abans, sense necessitat de trucar-lo mitja hora abans, per recordar-li que no falti. Culpa dels mòbils?, potser sí.

dilluns, 12 de juliol del 2010

Recomanació

Ara que ve el temps de vacances i que la gent es dedica a cercar per la xarxa un lloc adient i econòmic per estirar-hi la carcanada, no em puc estar de recomanar aquest lloc que per nosaltres va ser una troballa sensacional.

El lloc en qüestió és troba a la ciutat de Bruges a deu minuts caminant del casc antic i la zona dels canals, anomenat Tine’s Guesthouse, potser nosaltres varem tenir més sort del compte doncs teníem reservada una habitació per 65€ la nit i a última hora ens la varen canviar per una un xic millor per el mateix preu, en la que hi podien dormir quatre persones, ideal per anar amb dos nens.

Al mateix temps vull desmitificar una mica, el fet de que molta gent té els bed&breakfast com una cosa barata i de mala qualitat, evidentment com en els hotels sempre en falla algun, però la amabilitat que és sol trobar en aquests llocs és fantàstica, acompanyada d’un tracte casolà inigualable. Els que els coneixeu ja ho sabeu, però qui no ho hagi provat, val la pena intentar-ho doncs cada dia és més bona la relació qualitat preu.

Com que una imatge val més que mil paraules, ús en poso unes quantes.

Situat en un edifici antic amb una acurada rehabilitació





Una decoració sense gaires estridències però molt acollidora




I uns esmorzars que et trobaves al mati a la terrassa, després de que uns copets el vidre t’avisaven de la seva arribada.

Jo ho he recomenat ara ús toca a vosaltres, decidir.......perquè tenim dret a decidir, no?

Ah, ús ho poso fàcil......aquest és el seu correu electronic info@tinesguesthouse.com i per trobar-ho està a la posició gps 51º13’05’’N 03º12’53’’E

dijous, 8 de juliol del 2010

Puyol i els altres

Després d’unes hores i escoltant tot el dia, com tots els pobles passada la frontera Catalana salten encara d’alegria, per el maravellós gol del nostre defensa, amb jugada assajada de can Barça, hem produeix una sensació eufòrico-rabiosa, en veure com un joc nostre, amb jugadors nostres fan saltar la gent al santiago bernabeu, es una alegria, però al mateix temps veig que a casa nostre tenim sobradament cinc o sis jugadors més per fer que la selecció que hauria de ser allà ara i per mèrits propis és la Catalana.

No puc desitjar, que encara que portin una samarreta vermella que segurament no senten, que perdin la final, doncs a qui hem animat tot l’any, ara no els podem ignorar. Com deia aquell....hem sap greu, però algú ho havia de dir.

Visca la selecció Catalana......amb algun que altre internacional.

dimecres, 7 de juliol del 2010

Paraula

Quant fem servir el terme paraula per adreçar-nos a la confiança entre dues persones, s’entén o s’entenia com una cosa tant o més fiable que un contracte, amb una multinacional. Però, i sempre el maleït però, ens trobem ara que la paraula de molta gent no serveix de res, ha passat a millor vida, cada vegada queda menys gent amb qui desprès d’obtenir la seva paraula, puguis anar a dormir tranquil. La pregunta és, que fer davant el fet, si et donen paraula d’una cosa, una persona que ja saps que no ho complirà, quina és la millor opció?, dir-li a la cara que posem en dubte la seva paraula, tenir una mala estona i la possible trencada de relacions?, o bé diguem que si a tot, anem amb compte que no ens la clavi i amb les orelles dretes per recordar-li a cada moment el que ha de complir, amb la més ample de les nostres rialles. No sé quina és la millor, però el que si tinc clar, és que sempre acabes emprenyat com una mona, amb la diferencia de portar-ho a dins, o exterioritzar-ho amb totes les seves conseqüències.

No és un dilema d’en Mcabeu, doncs té més d’una sortida, però porta la seva mala llet.

dilluns, 5 de juliol del 2010

Ho he intentat

Com molts ja sabeu vaig anar uns dies a Brussel·les, aprofitant que era allà i per fer un intent d’arreglar tot el que és la Euro zona vaig anar fins aquí


On el que menys s’adona de la crisi és el neteja vidres, ja que entre tots el paguem.

Vaig parlar amb tota la plana major, vaig escoltar les seves propostes intentant raonar tots els fets i els que estan per venir que vosaltres no sabeu i que hem varen fer prometre no escampar per la blogosfera.

Podeu veure el moment en que jo mateix escolto acuradament les seves propostes, no voldria que poséssiu en dubte la meva paraula.


La única cosa que hem va quedar clara, va ser el fet de que no haurem de tornar a fer monuments com aquest de Waterloo, doncs les batalles es faran a cops de talonari, que es veu que fan més mal que les bales de veritat.


Després de parlar molta estona per no aclarir gaire res, hem varen convidar a menjar alguna cosa.....


I a fer unes cerveses en aquest baretu que està a poc més de vint metres del parlament, que de fet és la única cosa cent per cent certa d’aquest post.


divendres, 2 de juliol del 2010

Abans de o després de...?


Repassant fotografies, he trobat aquestes dues i m’he fet, sense èxit en la resposta, la següent pregunta, quina de les dues imatges és més optimista?. El primer que et passa per el cap evidentment és la primera que està plena, però si ho penses fredament potser que la més optimista és la que ja és buida, doncs és la única que realment hem gaudit, si que és veritat que ja no en queda, però també és cert que la tenim dins (la cervesa), en el primer cas és una imatge del que farem, ho tenim i ens fa feliços el fet, però no hem experimentat el plaer del seu consum, si per un moment pensem en que el mon s’atura en aquest moment, potser lo millor seria haver-ho consumit. Tot aquest rollo per una simple cervesa?, no, perquè si apliquem aquesta mateixa teoria als diners, a l’amor, al sexe i als problemes diaris, potser i només potser, gosaria a dir que és millor després de, que abans de.

I vosaltres com ho veieu?, millor plena o buida?.

Two beer or not two beer, that is the question.......