dimarts, 29 d’abril del 2014

Aquell moment tant intens

Els pobles són petits i a l’hora d’esmorzar tots els espècimens s’ajunten al mateix bar, granja, taberna o el que sigui de que disposa el poble.
Amb el meu cul ben posat a la cadira, observo com entra, com cada dia el director de La Caixa, encorbatat que fins i tot no lliga amb l’ambient casolà que es respira a la granja. Agafa el ritual de cada dia de diari, mini, tallat.
Ell ni s’adona de dues dones, que detecto com no habituals del lloc, prenent seient a menys d’un metre d’ell que està amb la cara enfonsada al diari.
Ara és quan ve lo bo, elles dues comencen a criticar sense mesura a la seva entitat i als qui hi habiten; que si no serveixen per res, que només saben cobrar comissions, que si has de demanar els diners un dia abans, que es foten esmorzars d’una hora.......
Jo miro la dependenta i riu, miro el director i encara enfonsa més la cara al diari, les miro a elles i continuen trinxant sense mesura, em miro a mi mateix i també ric. 
Mare meva quin moment, tant intens que ni tant sols es va defensar i això que valia la pena parlar amb elles, molt la pena.

diumenge, 27 d’abril del 2014

Activitat desigual

Era de sempre molt difícil per els dos igualar la seva ansietat i, la resultant activitat, que en qüestió de sexe necessitaven cada un.  Molt lluny de desitjar cap trencament en la relació, a ell li va sortir la seva vena d’empresari i va deixar anar com aquell que no diu res un: reina, si no pots fer la feina subcontracta. 
Ella emparada en la crisi, va respondre amb el somriure sota el nas, que no s’ho podien permetre, que la solució més viable era que treballés tot sol i fes les hores que la seva necessitat li demanés, ella ja l’ajudaria sempre que.....en tingués ganes.

dimecres, 23 d’abril del 2014

Conte de Sant Jordi

Mentre Sant Jordi esmolava l’eina per combatre al drac, el monstre s’afanyava a comprar un parell de roses per la princesa, amb un llibre poètic a conjunt.
El cavaller trobà la princesa abraçada al drac amb senyals inequívoques de tenir tot el que desitjava. Sant Jordi va voler sortir al carrer i fer el mateix, regalà roses i llibres a totes  les que no tenien qui els hi fes l’ofrena. 
Al vespre estava esgotat, cap any havia fet servir tant l’eina, i això que la llança no l’ha ni tocada. Quan es creuà amb el drac, aquest li picà l’ullet i, aprofitant la nova complicitat canviarien la història d’una vegada, ara treballarien junts. Varen quedar de sortir junts el 9N, per si calia posar pau, aquest cop però, amb el foc i la llança.

dilluns, 21 d’abril del 2014

Dansa de la pluja


-Si no hagués estat per la pluja potser mai hauríem vist que junts estem bé.
-Doncs si, anem tant atabalats a la feina que no veig més enllà de les ulleres darrere la teva taula de recepció.
-Estàs segur d’això, jo diria que més d’una vegada mires un pèl més avall dels meus ulls, no?
-Dona, hi ha dies que costa molt mirar-te només als ulls i al estar asseguda ofereixes unes perspectives difícils d’evitar-hi una ullada.
-T’ha passat mai pel cap que poden no ser involuntàries?
-A veure si és com la desaparició del teu paraigües, que potser no ha estat del tot fortuïta.
-Ja, i ara em diràs que has trucat a l’home del temps per fer que plogui no?
-No això no, però tu no saps els dies que fa que practico la dansa de la pluja, intentant aquest moment.
-I el proper pas quin és doncs? Perquè veig que hi ha molta predeterminació en tot plegat.
-De fet et volia convidar a sopar, però mirant més avall dels teus ulls, he vist en la transparència les teves brúixoles, i no sé si seria millor seguir la seva direcció per donar-hi calor. Perquè deu ser casualitat també que t’hagis deixat la jaqueta al despatx no?
-Potser, només recordo que amb el tam tam de la dansa de la pluja he oblidat els sostenidors, però vaja, si ha de servir per orientar-te benvingut descuit no?
-Doncs tirem enrere, que amb la distracció fa estona que hem passat de llarg casa meva.
-Ah, així no sopem?
-No pateixis per això, t’atiparàs segur.
-Mira que tinc molta gana, potser hauré de repetir. 
-Tens tota la nit........

La meva aportació humida a Relats Conjunts

dimarts, 15 d’abril del 2014

Aturada tècnica

En el que al seu moment es va anomenar com a setmana tràgica, en aturar-se tots els servidors que donaven accés a les xarxes, ara després d’uns mesos, molts ho coneixen com a baby boom. Diuen que quan la gent va entendre que no hi havia maneres de connectar-se, es relaxaren i varen connectar molt.

diumenge, 13 d’abril del 2014

A veure si aprens

Hem sortit a passejar, i tu llegint el twitter. Després a la botiga de roba estaves més per el whatsapp que per mirar si em quedava bé la faldilla. Quan hem anat a visitar als meus pares no has parat de mirar vídeos que els teus amics t’havien enviat. Al teòric sopar romàntic xatejant al facebook amb no sé qui. I m’has fet portar el cotxe, de tornada, perquè volies mirar el resum del partit al teu estimat smartphone..........
Ara que estem al llit, em busques? Doncs saps que et dic? Que la fiquis a la funda del teu collons de telèfon mòbil, home.

dijous, 10 d’abril del 2014

L'ordre dels factors pot alterar el resultat

No entenia què tenia a veure el fet de posar-se sexi si només l’havia convidat a sopar. El sopar és l’excusa, és el ritual o són els preliminars? Per això i per sortir de dubtes, el va trucar per quedar i tenir sexe abans de sopar, així sabria si després de......l’ambient de conquesta seria el mateix.

dimarts, 8 d’abril del 2014

Preparatius

Quan ella escoltava tots els preparatius per la gran festa que s’estava preparant i la quantitat de begudes de graduació que correrien durant tota la vetllada, va entendre que no seria massa important el vestit, ni el maquillatge i molt menys la roba interior. 

diumenge, 6 d’abril del 2014

La pell que tapa la punta

Quan somies en una cosa i sense voler imagines com amb tota la seva llargada i agafant-t’ho per la base s’enretira la pell avall, mostrant aquell cap arrodonit i brillant que espera ficar-se coll avall, en la seva totalitat si la gola ho permet, al temps que girant els ulls sota el so inevitable de oh.... en vull més. Només et queda esperar, que arribi el moment de ser cridat a la taula de calçots per repetidament pelar, sucar, engolir, llepar i més .....més......més, fins que la teula buida, anuncia que estan apunt de fer acte de presència les botifarres i pa amb tomàquet.
Tot això amanit amb bona companyia, sota un sol radiant i al bell mig de la natura, fàcilment ho podria catalogar d’orgia, en aquest cas gastronòmica però de plaer assegurat.

Amb les piles carregades....molt bona setmana a tothom, hagi o no hagi.....engolit.

dimecres, 2 d’abril del 2014

Xerrada de productivitat

L’entitat per tal de motivar i ensenyar als seus treballadors, va organitzar una xerrada amb un professional, sobre els valors de la vida i com posar-los en pràctica a la vida real en la seva feina.
Qui feia la xerrada, va recalcar molt el fet de que els diners no fan la felicitat i no ho són tot a la vida, que ben mirat, amb poc es pot fer molt. Va insistir molt en aquest tema, semblava que per ell fos el punt més important a transmetre al seu públic. 
Pel que sembla, se’n va sortir prou bé, perquè han passat sis mesos i el director de l’entitat encara no li ha pagat la factura de la xerrada.