dimarts, 16 de març de 2010

Ha passat una setmana

Sembla poc, però ja fa una setmana de la gran nevada, potser històrica i tot, en la que una assídua lectora em deia molt encertadament, el dilluns era tot blanc i el dimarts tot negre. Ara a l’hora de fer balanç de la situació i no ser repetitiu en les queixes de les males gestions, he de reconèixer que també ens hi hem divertit, també hi ha hagut moments que valen la pena, de tots els mals sempre queda alguna cosa bona i son aquestes les que hem d’intentar recordar. Crec que recordaré molt de temps:

La cara de felicitat dels petits





El que vaig gaudir a sobre d’aquestes quatre rodes sobre camins de neu verge





Els carajillos de cafè soluble a l’entorn de la llar de foc i les espelmes

I moltes d’altres, que fan que d’una cosa aparentment catastròfica, sigui anecdòtica d’aquí a uns anys, doncs sortosament no hi ha hagut les desgràcies humanes que últimament estem acostumats a veure en altres països. En el fons hem d’estar contens.

18 comentaris:

XeXu ha dit...

Ara que sembla que tot comença a estar a lloc de nou (i ja era hora!), és millor recordar les anècdotes agradables, quedar-se amb aquests detalls per no fer-se mala sang. En definitiva, una cosa excepcional com una nevada a Catalunya s'hauria de celebrar i no maleir. Encara que sigui una mica cursi, no deixem que ens l'espatllin els que han fet que les coses no funcionin.

Glòria ha dit...

Com han gaudit les criatures! No sé pas si més les de dalt o la de baix...
La part positiva, molt maco. Així doncs, ens quedem amb el blanc?

Carme ha dit...

T'asseguro i ho sé per experiència, que després només recordes les bones coses o que fins i tot les dolentes es recorden com una aventura digna de ser viscuda.

Les vegades que he recordat l'excursió a peu, ja que la carretera estava tallada, a buscar el meu fill d'un any a dalt a Vallvidrera on anava a l'escola bressol! I fer neveres a les finestres i a la neu per conservar els aliments. Fer foc, fer foc i fer foc, ja que no hi havia res més per escalfar-nos... muntar menjadors i fins i tot dormitoris improvisats davant de la llar de foc. Si de fet, malgrat les queixes, ens ho vam passar pipa. Aquesta vegada no ens ha tocat la loteria de la tallada de subministraments.

Thera ha dit...

Déu-ni-dó amb la cara de felicitat que fa el nen gran també!!!

Tenim sort que amb el pas dels dies, les coses que no ens agraden les anem esborrant i pel record queden els intants feliços!! ;D

Marta ha dit...

Joan
donç jo a part de petits incovenients domestics, crec que ha siguit bo per molts.
Per la mainada adolescent(el meu fill, per exemple),an vist que depenent totalment d'una cosa que per ells no sol tenir massa importancia,com es la electricitat. El fet de que haguint estat completament "incomunicats", sensa telefon, sensa internet,calefacciò, ni de conya, sensa poder possar una tassa de aigua al micro....., potser aixo els fara pensar i reaccionar que a vegades encara que tinguis moltes mancançes estem en un estat del benestar total.
A mi particularment m'agradat per que per uns dias las relacions entre veins an siguit quasi com las d'abans, un trucaba a casa del vei(ni aixo, abans las portas eran obertas), i entre tots es feia el que es podia, jo tenia gas natural, pero la meva veina ni aixo, i amb mainada petita es molt dur no poder esclafar ni un got de llet, donç era tant simple com practicar una mica de solidaritat, per cert a mi la pala del vei em va anar de conya per poder fer un corriol devant de la porta.
Si no fos per els mal parits de Fecsa Endesa, va ser una bona experiencia.
molts de petons, sempre

_MeiA_ ha dit...

Això ja ho pots ben dir que és històrica en molts indrets! A Figueres, Roses, Empuriabrava... els àvis no recorden de la última vegada que va nevar.

Sort que sempre hi ha el costat positiu, us ho vau passar pipa!!! Nen, quina enveja em fas amb el quad! Segur que vas disfrutar com un animal!

Un petó!

Albert B. i R. ha dit...

Davant la desgràcia, recordar els bons moments. Una gran idea per a suportar aquests dies difícils!

Arda ha dit...

M'agrada el tarannà d'aquest post. Veig que malgrat les incomoditats, els problemes etc. saps agafar-te la nevada per el cantó optimista.
Segur que ho ets i això es una sort immensa. "Al mal temps, bona cara" tot i que de vegades costi.
Res no es per sempre i anem de cara a la Primavera.
I els menuts; com devien gaudir de la neu!.
Maques les fotos.

Clidice ha dit...

agh! un quad! uade retro!!!! ^^

joanfer ha dit...

És bo quedar-se amb el més positiu de les coses, encara algunes hagin estat un poc amargues... ;)

Striper ha dit...

Tot no han sigut problemes també ha tingut una part ludica.

sargantana ha dit...

m'agrada veure-ho en positiu
si senyor
varem sopar a a llum de les espelmes..varem jugar amb els nois al uno...que feia...ufffff!
perque no??
en el fons..
pero no cal tronar.hi

Carbassona ha dit...

La veritat és que els petits s'ho van passar molt i molt bé, i tot ha tornat a la normalitat pels grans.

Clara ha dit...

I tant.. millor quedar-se amb la part positiva de tot plegat!

Jordi ha dit...

Sempre has d'extreures les coses positives. És el millor exercici que es pot fer. Les negatives, que les analitzin els experts per millorar-les!

GAIA ha dit...

Tens tota la raó! Comparat amb altres desgracies que han passat això fa riure.
Jo també tinc records bons de la nevada

Eva ha dit...

Sempre s'ha de treure alguna cosa positiva de tot!!!
Salut!!!

sànset i utnoa ha dit...

És d’agrair que, tot i els “mals tragos” que heu passat, hi hagi hagut una vessant positiva que us pugui fer recordar aquesta experiència amb un somriure!


*Sànset*