Et vaig veure al cafè, no hagués fixat la vista amb tu, de no ser per el tanga negre que sobresortia dels teus texans ajustats, la meva intenció de conèixer qui calçava allò tant vistós, va fer que donés una volta al teu entorn fins trobar-me amb una cara plorosa i trista, no vaig pensar més amb el que m’havia acostat a tu, solsament em va preocupar el teu estat, vares alçar la mirada, i jo amb la meva vaig demanar permís per ajudar-te, des de llavors i sense el teu problema, gaudeixo del que em va acostar a tu
Una proposta col.lectiva del blog Adart- lletrAtura - amb 100 paraules. Els relats en paper es repartiran per els cafès de Girona
12 comentaris:
Caram, una mica interessat el tio, però final feliç, no obstant.
i quin era el seu problema, pobreta?
Molt espavilat ell, eh... mhum!
Les bones accions sempre són recompensades... :-)
Molt ben sintetitzat!
Quin contrast entre l'inici i el final del relat! Però m'agrada... ;)
Que maco, quin final més tendre...
Bonic relat, tot i que el paio un pèl "materialista"; sort que al final la noia solventa el seu problema.
Ens deixes amb la intriga, però, de quin problema tenia...
Molt bonic.
No hi ha com ser bona gent...i amb una mica de picardia!
Amb 100 paraules quantes coses es poden explicar :)
Molt reeixit!
Quina "cadena" més adorable d'escrits...
Quina sort va tenir aquesta noia!
Ostres... quin canvi d'actitud...
Salut!!!
Publica un comentari a l'entrada