divendres, 2 d’abril de 2010

Escapar de la temptació?

Han arribat a casa producte d’aquestes festes i de la meva mare, uns quants quilets de Brunyols de l’Empordà per tot seguit fer una crema catalana i sucar tant com el cos aguanti.

El problema o dilema és que això ha passat en el mateix moment en que la meva parella molt amablement, em convida al ús freqüent de la bàscula de bany de cara a les cada cop més properes vacances d’estiu, on hi ha permís per deixar-se anar si arribem en condicions i pes adequats, altrament dit ITV (inspecció tècnica del volum)

Que cal fer davant d’un problema d’aquests?, qui és el guapo que diu no a la ingesta massiva de producte?, sobre un coixí arregladet de mona i tortell de rams. Sempre queda l’opció lletja de fer alguna escapada quant no hi ha ningú, però qui em garanteix que la mateixa bàscula no servirà al mateix temps per el control del pes del producte, també pots prometre que després d’aquesta setmana seràs un sant i et menjaràs tota cosa verda que aparegui al plat, però com que diuen “ja ens coneixem”, tampoc cola i menys quant comença el temps de les maduixes amb nata (molta nata).

Com que no sé per on escapar doncs la temptació es molt gran, he decidit aplicar les quatre nocions de mecànica que tinc, per ajustar a la baixa la maleïda balança, després com no, de la primera pesada.

Qualsevol semblança amb la realitat no es pura coincidència, es la crua veritat.

15 comentaris:

Glòria ha dit...

La meva enemiga no és pas la balança, ni la faig servir... és la rentadora, encongeix de mala manera pantalons, samarretes...
Gaudeix!!!

Joana ha dit...

Home.... peca una miqueta per davant i una miqueta per darrera...
Després disimula i digues que aquesta balança, nu funciona bé! :)
La temptació...

Albert B. i R. ha dit...

Davant un tiberi com el que se't presenta, no hi ha res a fer. La balança, a les escombraries!

Mireia ha dit...

Fa mesos que no em pso, per si de cas!

XeXu ha dit...

Jo no em veuria capaç de renunciar a tan temptadores menges, així que aplicaria una solució. Calçat les sabates de córrer, i a cremar-ho tot. Corre un parell o tres de dies amb moltes ganes, i gaudeix del tiberi. I tots contents.

Marta ha dit...

Joan
que dius....la temptació es per cauri de ple, que no ho has apres aixo encara????
petonets
i fes el favor d'amagar la maleïda balança

Marta ha dit...

Per cert...estic pastant la massa dels brunyols....a pecar de pler s'ha dit.
mes petonicos

Lansbury ha dit...

Ñam jajaja te he dedicat una part del meu blog jajajajaja

Jesús M. Tibau ha dit...

la paraula NO no existeix quan parlem dels postres que ens fa la mama.
Menja-te'ls, serà pitjor el trauma de no fer-ho.

bajoqueta ha dit...

jajajajaja, menja sense remordiment, després ja buscaràs maneres de perdre l'excès de calories :)

Ada ha dit...

El cas és que jo estava pensant fer el mateix... jejej

zel ha dit...

Jo passo de balança, és a dir, em peso cada matí, amb la qual cosa li he perdut la por, ella em tem més a mi, i això que jo sóc com tu, eh, amb un dia puc guanyar dos quilos fàcilment, tota la punyetera vida fent règim, casumcony....disfruta'ls!!!!

Carme ha dit...

Ah! però no menjar-se els brunyols de l'Empordà ni la crema catalana, és una opció? Em sap greu però jo no la sé veure. Menja-te'ls home, què dirà la mama si s'assequen tots com una pedra dels dies que els fas durar?

Arda ha dit...

Les tradicions son les tradicions. S'ha de menjar bunyols per Quaresma, crema per Sant Josep, Mona per Pasqua.......
Que hi som de pas a aquest coi de mon home!.
Sense passar-se i si pot ser; sense pesar-se !!.
Bon profit!.

sànset i utnoa ha dit...

Fa temps que vaig aconseguir una ordre judicial d'allunyament per la meva bàscula.

*Sànset*