Quedem al Zurich, per treballar

Feia anys que cada dia prenia cafè al Zurich, sempre sola, sense quedar mai amb ningú, potser per això es fixava que cada mes apareixia una cambrera nova. Amb alguna havia agafat confiança i tot, com per preguntar per la seva companya que treballava dies abans allà. Mai ningú en sabia res, ni havien coincidit a la feina.

Tampoc feia massa cas de tot plegat, avui en dia la gent durava molt poc als llocs, bé per trobar altre cosa o bé per l’exigència del propietari.

Però ara que s’havia quedat sense feina, va anar a tirar un currículum al Zurich, si l’agafaven potser sabria el perquè i si més no almenys tindria una feina. L’entrevista va ser ràpida, quatre preguntes, quatre normes i si et va bé el sou, dilluns comences.

Estava contenta per la feina i,  al sortir es va trobar el cambrer que seria company seu a partir de dilluns, varen intercanviar unes paraules de complicitat, acomiadant-se mentre ell servia cafès.

A primera hora de dilluns ni rastre d’ell, va preguntar, però només li varen dir que havia plegat sense dir res......No podia ser, això havia de tenir una explicació lògica,  va fer mans i mànigues per descobrir que passava en aquell bar. 

Amb poques setmanes ho va saber, per fi sabia el perquè de tants de canvis al bar. Llàstima que tampoc va servir de res, doncs no tingué la més mínima oportunitat de poder-ho explicar mai a ningú.

La meva tercera proposta sota la comanda de la GemmaSara bases aquí, queda poc temps...