diumenge, 30 de novembre de 2014

Missió impossible

A cavall encara sobre aquesta revolucionaria crisi, sense saber quan podrem baixar-ne, veig com anem afegint més forats on ensopegar. No tenim remei.
Un any més som víctimes del consumisme més agosarat, sense escrúpols, sense voler posar-hi remei, ens deixem engabiar per les noves modes del Black Friday, Cyber Monday i caps de setmana amb tot obert, per vendre tions o tangues vermells fets  a saber on, per tenir un major marge comercial però sense comptar amb drets de ningú i si hi ha qui no pot encendre l’estufa.
El consumidor que no pot resistir a la temptació fa mans i mànigues per poder comprar, comprar i comprar  perquè no es pot quedar malament i s’ha de fer quelcom per saciar aquesta ànsia de consum.
Així no anem enlloc, algun any algú haurà de començar a fer les coses millor i passar de tant consumisme, no fem res més que allargar l’agonia, perquè tard o d’hora això serà insostenible i hem d’entendre que qualsevol tronc, pot ser el tió, que el podem omplir de molts altres valors i que el tanga vermell no passa res si no és nou, de fet, sense també és festa major. 
Tots rondinem aquestes despeses, però fem cua per fer-les. De psiquiatre.

14 comentaris:

xavier pujol ha dit...

No sóc exemple de res. Divendres només vaig anar al mercat de Sants a comprar queviures, i després al Caprabo per completar-les. No vaig saber fins al TN què era això del Black Friday. Ara que ja ho sé, l'any que ve tornaré al mercat com la resta de divendres de l'any.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Per sort encara sé contenir-me: ni tanga vermell ni black friday

Joana ha dit...

Jo com la Loreto!
No em deixo portar :)

Carbassona ha dit...

La veritat és que vaig comprar uns polars pels nens i com que era Black Friday em van sortir més barats!!! Però tant si ho hagués estat com no black hi anava igual

Jpmerch ha dit...

Els supermercats "col·laboren" amb la arreplegada d'aliments que nosaltres hi comprem. Ells augmenten els beneficis alhora que nosaltres rentem les nostres consciències. Era cridaner veure com la gent amb carros plens, hi dipositaven un paquet de fideus o una llauna de sardines.

Carme Rosanas ha dit...

Ostres, ara no sé què dir... no pas què és un Black friday o un Cyber Monday. Mai no he comprat cap tió prefabricat ni cap tanga vermell.

En canvi, Jp, al super que jo vaig anar la gent omplia bosses senceres i a vegades més d'una per persona per deixar-les al recapte d'aliments. Potser sí que rentem consciències, i està clar que la solució no és aquesta, però mentrestant tant si les rentem com si no, la gent necessita seguir menjant...

XeXu ha dit...

Aquest cop puc estar molt tranquil per no sentir-me gens identificat amb el teu post. No només tranquil, sinó també orgullós.

Sóc consumista, ho reconec obertament, però amb un únic producte: els llibres. En compro més dels que puc llegir, i més dels necessaris, és clar. A la lleixa de pendents hi tinc lectura per un any i mig llarg, i cap problema. Per la resta, no em deixo enganyar per campanyes mediàtiques i bajanades d'aquestes. Compro el que em ve de gust, i quan em ve de gust, no perquè ningú m'ho digui. Tenir diners i gastar-los pot ser un goig, però no fer-ho seguint aquesta vena consumista inútil. I saps què em fa content? He tingut la sort de trobar una persona que pensa igual que jo en aquest tema. Segur que estalviarem! Ep, i quan ens els gastem, que també ho fem, serà perquè ens ve de gust o ho creiem necessari. No he estat mai de modes, jo.

Sílvia ha dit...

Doncs jo sí que vaig caure a la trampa del black friday, em vaig fer del TRESC, a meitat de preu. I no tinc pas mala consciència...

jomateixa ha dit...

La padrina sempre em deia que la temptació fa el dimoni. Així que no m'he mogut de casa i així no hi ha hagut temptació de comprar res ;D

Anna ha dit...

Jo ja feia temps que anava darrera unes sabates i com que divendres estàven un 20% més barates vaig aprofitar. Ara, comprar per comprar ...

Dafne ha dit...

D'un temps cap aquí, només compro allò que necessito, perquè no em puc permetre gastar per gastar. Abans possiblement, hauria picat!!!

Bruixeta ha dit...

El tió de casa té vint-i-quatre anys i el va fer el meu pare. Ni tanga vermell ni Black Friday dels dimonis... En altres coses cauré, en aquestes en surt la vena garrepa

M. Roser ha dit...

Jo aquests noms tan estranys, no sé ni què són...
Trobo que tens molta raó, precisament tenia preparat un post sobre el consumis-me, que el posaré la setmana vinent.
Penso com la Carme, potser no és la millor manera, però la gent ha de menjar i em sembla que vam ser molts els que vam deixar bosses...Quan no hi ha justícia, la caritat ho ha de solucionar!
Bon vespre, Joan.

rits ha dit...

No anem enlloc.
Però hem crescut en aquest consumisme, i ser-ne conscients, i sobretot coherents, és molt difícil.
A més, tenim un dur competidor: les estratègies de publicitat i màrqueting, com ens manipulen!!!!! el black friday és un exemple. Però just avui tb n'he vist un altre. Anunciar el cap de cartell del Sonar de l'any vinent. Cal? doncs si, per regalar entrades ja per nadal. Caram!!! Tot plegat, ben difícil!!!!