dilluns, 3 de novembre de 2014

El que ens queda per veure

No podem saber el futur, ni el més immediat, per més que ens ho sembli per els indicis que al nostre voltant es desenvolupen quotidianament.
Ens queda per veure la guàrdia civil traient urnes aquest diumenge? O podrem veure un assalt de policies nacionals tal com si de grisos es tractessin? O potser podrem veure una jornada plàcida tal com sabem fer sempre? O haurem de veure portes de col·legis tancades per culpa de lleis fetes a mida?. Qui ho sap?
Molts sabem el que volem i cada dia més gent sap el que vol, no es pot aguantar més temps així , envoltats de lladres sense escrúpols que deixen morir de gana a la gent, la deixen sense sostre, amb una sanitat precària només per el fet d’aferrar-se a una cadira que els permet jugar amb nosaltres, per enriquir-se més i més. 
Diumenge hem de dir prou, sigui com sigui, però hem de poder dir que la tenim dins, amb un doble si, que doni la volta al món.

12 comentaris:

Joana ha dit...

A mi, d'aquest govern, no m'estranya res.
Confío no tornar a veure tancs al carrer mai més!

Helena Bonals ha dit...

Poden fer un ridícul espantós davant de tot el món, i en tot cas no poden arribar pas a tots els col·legis electorals.

Tenim una altra arma pacífica, firmar la denúncia que no ens deixen votar.

XeXu ha dit...

Si la jornada no és pacífica, festiva i entusiasta, no serà pas per culpa nostra. Només espero que el món estigui molt pendent de nosaltres aquell dia, i si no ens deixen exercir el dret a vot, que se sàpiga.

Per la resta, estic d'acord només a mitges. Fotre el camp és lliurar-nos d'un govern espanyol sense escúpols, que fa tot el que has dit, però també la possibilitat de lliurar-nos d'un govern català enquistat i caspós que no és massa millor. Demostrem que volem canviar les coses de veritat, primer ser lliures com a país, i després construir un país millor amb governs que mirin més per la seva gent i no tant per la cadira i la seva pròpia butxaca. De moment no som exemple de res.

M. Roser ha dit...

Com que somniar no costa res, penso que diumenge farà un sol radiant(espero)i que hi haurà unes fileres ben llargues de gent amb la papereta a la mà i amb la il·lusió al cor...
Bon matí, Joan.

Lydia Yuste ha dit...

Jo el diumenge hi seré de bon de matí al col·legi que se m'ha assignat per dir la meva. Espero fer-ho, i no haver de veure la constatació del que fa molts anys temo: que açò no ha estat mai una democràcia.

Molta força i abraçades!

Laia ha dit...

Cap dubte. Jo m'enduré a la mama, a la tieta i a la iaia, a totes tres, . Se'ns han inflat les pilotes, ja fa massa temps que dura tot plegat. Votació no vinculant, acte participatiu, o com es digui... Hi ha paperetes i hi ha urnes. I volem votar.

Glo.Bos.blog ha dit...

N'hem parlat molt d'aquest tema, ara és el moment de passar a l'acció. Ni un pas enrere!

xavier pujol ha dit...

Tenim ben a prop la llibertat. No ens la deixarem arrabassar pels intolerants.
Visca el 9N!!

Bruixeta ha dit...

De moment el que veiem es l'exercit arribant a Barcelona. Casualitat?

zel ha dit...

Estic tan, però tan emprenyada que fotria hòsties a tort i a dret!

Vaja, a veure què passarà...
Petons!

Pakiba ha dit...

Cap dubte SI SI

Loreto Giralt Turón ha dit...

Ara ja no té gràcia... Sembla q no hem tingut tancs :)