dijous, 13 de novembre del 2014

Política eròtica

Estar a la oposició la predisposava a estar renyida amb qualsevol que no fos del seu grup, però no podia fer res amb la mirada del ministre governant, inclús el nom del càrrec de d’interior la predisposava.
Des de l’estrada li estava recriminant  veritats i mentides polítiques, ell la mirava amb interès però la seva actitud evidenciava que no escoltava aquelles paraules enverinades. Això la desbordava, es sentia còmodament humida, no parava de moure’s i els seus llavis estaven excessivament humits, traient-li tota credibilitat.
El ministre d’interior amagava la seva proposta sota un portafolis que descansava on les cames s’ajunten i que palpitava sospitosament.
El martell de fusta de la presidenta de la cambra, va sonar per ells com un autèntic clímax, tot i que tant sols anunciava l’hora del dinar. Dinar no varen dinar, però s’ho varen menjar tot, els retrets de l’estrada ara sonaven com a llargs monosíl·labs, intensos i ofegats a l’hora.
A la tarda, en la represa continuà amb els retrets,  amenaces d’impugnacions i querelles penals, estava tant esverada que només es varen atrevir a dir-li  que s’havia tacat la camisa. De que la portés mal cordada, ningú s’hi va atrevir. 
Ell, incomprensiblement per molts, es prenia les amenaces amb molta calma, mostrant a tot el ple, una cara de felicitat envejable.

En política res és el que sembla.........

10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Sempre he pensat que jo no serviria per política... he, he, he... I el teu relat me n'ha acabat de convèncer del tot.

Joana ha dit...

Ben cert, ni que jo, que saps en freqüento, mai he trobat l'eròtica del poder...

Sergi ha dit...

Em pregunto quants cops deu haver passat alguna cosa així... com a qualsevol feina sempre hi ha gent que troba la manera de treure's l'estrès de sobre... Però és una 'feina' especial, realment. S'han de dir de tot allà dalt, i després...

jomateixa ha dit...

Ja m'ho deia la padrina que tot era mentida. Ens fan creure que es barallen a crits i retrets i després tots a sopar junts. En aquest cas a...

xavier pujol ha dit...

Si els lavabos dels parlaments parlessin...

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

quant hi ha gana i es hora de dinar... qualsevol racó és bo

M. Roser ha dit...

És que flirtejar amb l'oposició deu tenir el seu morbo...Ai, l'eròtica del poder!!!

Glo.Bos.blog ha dit...

Ara recordo el poema de Martí i Pol "Democràcia", ell ja ho advertia que tot era una pantomima, ara d'aquests components eròtics la poesia no en parla. Llàstima!

Relatus ha dit...

Costa d'imaginar, tractant-se de polítics sona un pél escabrós i tot

cantireta ha dit...

Ais....els morros de no-sé-qui me fan venir ganes de posar-los amb samfaina.

Vés... ;-)