dimecres, 26 de novembre de 2014

No cardem

No d’avui ni d’ahir, de fa massa temps, que sento que no paren de sortir capellans, metges, polítics, policies i gent normal acusats d’abusos sexuals. No puc acabar d’entendre com amb ple segle vint-i-un, la gent no tingui solucionada la seva activitat sexual.
Fa més de trenta anys que hi ha una llibertat on tothom pot accedir a un “polvet” sense problemes, això ens porta a què aquests casos que continuen destapant-se només poden ser causa de malaltia o vici. Tractar-los i castigar-los com a tal, hauria de ser la pròpia solució, però començo a sospitar que la mala interpretació de la llibertat sexual, ha esdevingut un vici que anirà a més. Sempre atrau més allò que està prohibit? On és l’orgull de d’aconseguir que se’t ofereixin? 
Sempre m’he considerat i em considero, un home de temperatura elevada, però mai podré entendre aquest comportament i menys encara el seu poc càstig. Demanar perdó estirat pel terra, pagar una miserable multa o fer serveis socials, no fa més que posar en evidència, la impotència de qui n’ha sigut víctima. 

11 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ni tu ni cap persona normal pot entendre els abusos a infants... Estant malalts.

XeXu ha dit...

Abusos de cap tipus. Una cosa és tenir molta avidesa sexual. L'altra és portar-la al terreny del no consentiment. Quan es passa aquesta línia, el càstig ha de ser exemplar, que serveixi perquè es controlin més saben a què s'exposen.

Joana ha dit...

Cert, el prohibit sempre és més temptador... però, atenció!, parlem d'abusar de menors i en això, l'església te un màster!
El castic serà patètic, ja t'aviso.
Crec que hi ha vici, homosexualitat encoberta i una prohibició, absurda, de no practicar sexe, una cosa ben natural.

xavier pujol ha dit...

Aquells que van demanar perdó estirats a terra, ho van fer quan ja veien les dents del llop.
Feia anys que ho sabien i no havien miraven cap a una altra banda.
El cas dels metges encara és més greu. La pacient sempre va desprotegida, i el metge no pateix de la bajanada del celibat obligat.

jomateixa ha dit...

Vergonya i ràbia quan sents parlar d'aquests abusos i del poc castic que acaben rebent.

M. Roser ha dit...

A mi també em sembla una malaltia, el càstig? Suposo que s'hauria d'aplicar el més adient a cada cas, però si pensem que és una malaltia, potser buscar la teràpia adequada...
Bon cap de setmana.

Glo.Bos.blog ha dit...

Res d'estirar-se a terra, el que haurien de fer és donar la cara i pagar les conseqüències dels seus actes.
Això si a demés de lleis hi hagués justícia. Quina vergonya!

Elfreelang ha dit...

s'ha d'acabar per sempre més amb aquesta lacra

Bruixeta ha dit...

Uns demanen perdó mentre altres diuen que es mig normal :( Foten fàstic tots plegats

Loreto Giralt Turón ha dit...

Vergonyós i, almenys pel q fa als capellans, hi estem massa acostumats

Toni ha dit...

No es tracta de tenir solucionada l'activitat sexual, més aviat la mental

No poden estar bé del cervell, cap d'ells, és clar que dient que estan sonats no n'hi ha prou.

Els abusos infantils no es poden quedar amb la benedicció papal... és patètic tot plegat.
Amén,...