dimarts, 11 de novembre del 2014

Quedem al Zurich, per treballar



Feia anys que cada dia prenia cafè al Zurich, sempre sola, sense quedar mai amb ningú, potser per això es fixava que cada mes apareixia una cambrera nova. Amb alguna havia agafat confiança i tot, com per preguntar per la seva companya que treballava dies abans allà. Mai ningú en sabia res, ni havien coincidit a la feina.
Tampoc feia massa cas de tot plegat, avui en dia la gent durava molt poc als llocs, bé per trobar altre cosa o bé per l’exigència del propietari.
Però ara que s’havia quedat sense feina, va anar a tirar un currículum al Zurich, si l’agafaven potser sabria el perquè i si més no almenys tindria una feina. L’entrevista va ser ràpida, quatre preguntes, quatre normes i si et va bé el sou, dilluns comences.
Estava contenta per la feina i,  al sortir es va trobar el cambrer que seria company seu a partir de dilluns, varen intercanviar unes paraules de complicitat, acomiadant-se mentre ell servia cafès.
A primera hora de dilluns ni rastre d’ell, va preguntar, però només li varen dir que havia plegat sense dir res......No podia ser, això havia de tenir una explicació lògica,  va fer mans i mànigues per descobrir que passava en aquell bar. 
Amb poques setmanes ho va saber, per fi sabia el perquè de tants de canvis al bar. Llàstima que tampoc va servir de res, doncs no tingué la més mínima oportunitat de poder-ho explicar mai a ningú.

La meva tercera proposta sota la comanda de la GemmaSara bases aquí, queda poc temps...

11 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Aquest tema ja feia mala espina des del començament, però al final queda ben confirmat el mal rotllo... Quina por!!!

No quedem al Zurich, si us plau!!!

xavier pujol ha dit...

Al pas que va aquest cafè, al final s'haurà de fer un nou llibre:
Quedem al Pan's?

Sílvia ha dit...

haha, és veritat que mai no hi ha els mateixos cambrers :o

Un altre relat per la línia negra! Gràcies :)

M. Roser ha dit...

Caram, si que anaven per feina, aquests del Zuric...Es curaven en salut, mai cap cambrer es queixaria per res!
Bon vespre.

Sergi ha dit...

No sospitaven gens quan veien que a la carta hi havia un plat que es deia 'garró de cambrer amb salsa vermella'? Ben pensat i construït!

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

glups... qualsevol deixa el currículum al cafè.

artur ha dit...

Carai, quin suspens !! hehehe
Aquesta tarda hi duré el meu CV, al menys els agafen molt ràpidament a la gent que si presenta ..... desprès ja esbrinaré el misteri...hehehe
Bon relat, Joan !!

Glo.Bos.blog ha dit...

Sinistre!
Gasull, ara fas literatura negra?

jomateixa ha dit...

Molt bo!
Al final no podrem ni quedar ni anar-hi a treballar. Segur que el Zurich no serà pas el patrocinador d'aquesta iniciativa ;D

Relatus ha dit...

Un mètode infalible pq els cambrers no critiquin l'amo

cantireta ha dit...

Els plats també canvien i ningú fa escarafalls. Pro...i els gats que els llepaven? Ah...les croquetes????

:-O!!