Política eròtica

Estar a la oposició la predisposava a estar renyida amb qualsevol que no fos del seu grup, però no podia fer res amb la mirada del ministre governant, inclús el nom del càrrec de d’interior la predisposava.

Des de l’estrada li estava recriminant  veritats i mentides polítiques, ell la mirava amb interès però la seva actitud evidenciava que no escoltava aquelles paraules enverinades. Això la desbordava, es sentia còmodament humida, no parava de moure’s i els seus llavis estaven excessivament humits, traient-li tota credibilitat.

El ministre d’interior amagava la seva proposta sota un portafolis que descansava on les cames s’ajunten i que palpitava sospitosament.

El martell de fusta de la presidenta de la cambra, va sonar per ells com un autèntic clímax, tot i que tant sols anunciava l’hora del dinar. Dinar no varen dinar, però s’ho varen menjar tot, els retrets de l’estrada ara sonaven com a llargs monosíl·labs, intensos i ofegats a l’hora.

A la tarda, en la represa continuà amb els retrets,  amenaces d’impugnacions i querelles penals, estava tant esverada que només es varen atrevir a dir-li  que s’havia tacat la camisa. De que la portés mal cordada, ningú s’hi va atrevir. 

Ell, incomprensiblement per molts, es prenia les amenaces amb molta calma, mostrant a tot el ple, una cara de felicitat envejable.

En política res és el que sembla.........