Aquell espai temps, que hom dedica a estar tranquil
davant d’un plat calent a hores de costums arrelades per dinar, hi ha qui no ho entén o la seva
impaciència no li deixa veure.
Sempre hi ha el pesat de torn que no s’assabenta de què
ara no vols o no pots parlar i que truca i truca i truca fins que se l’hi obre
la vena i t’envia un missatge instantani que diu: per què no agafes el
telèfon!!!!!!!!?. La única cosa que se’m acut al moment és contestar-li: perquè
ara no vull parlar amb tu.
A partir d’aquell moment he pogut gaudir del mòbil per
el que el vull a les meves hores, per llegir, informar-me o deixar-lo a una
banda amb els impacients respectant els
horaris.
Era tant important la trucada, que després de sis
hores encara no hi ha tornat.
Mireu l’hora abans de fer una trucada? O sou
impacients de vici?
11 comentaris:
Com t'entenc!!
Jo, ja fa un temps, el deixo al despatx de casa, el de la feina, i ja poden trucar! No creguis, més d'un i una no ho entenen...
Ens calen aquests moments "nostres".
Recordo, quan encara no tothom portava mòbil, al meu pare deixant de dinar 3 o 4 cops per contestar el telèfon. Tothom sabia que a aquelles hores era segur que el localitzaven i apa!
Potser és per això que jo no ho faig mai.
Penso que...
(un moment que em truquen al mòbil)
(després et faig el comentari)
La miro, sempre. I moltes vegades, per exemple quan vaig a dinar a casa els meus pares o similars, poso en silenci el meu perquè no emprenyi.
Ens han venut que les noves tecnologies ens faciliten la vida i el que fan en realitat és complicar-nos-la.
Demane disculpes per la autocitació:
El politó.
Ui si t'envia un missatge instantani i veu el doble check blau... llavors si que s'emprenyarà...
Quan era petita a casa no s'agafava mai el telèfon quan dinàvem o sopàvem. Ma mare sempre deia, que si era important ja tornarien a trucar. I així era.
Ara és totalment a l'inrevés, dur mòbil s'ha convertit en sinònim de disponibilitat. Doncs no.
Sort que s'ha inventat el 'mute'
Als moderns, us passen un munt de coses...Ara que el mòbil sempre el pots posar en silenci, el problema és el fixa que sempre et truquen a hores intempestives, per vendre't llibres, fer ofertes de diferents companyies de telèfons...Ara que jo miro el número i si no sé qui és, penso que ja hi tornaran...
Bon vespre, Joan.
Hi ha gent que no te mida. Ahir mateix tenia 6trucades, 2missatges i 9washaps d'una mateixa persona, amb l'espai de mitja hora....
Cert, que molts no respecten els horaris; hi ha qui ni tansols té en compte les hores que treballes, i en el meu cas, no porto el mòbil a sobre.
Procuro, telefonar en hores que sé que no molesto.
Però no tothom és tan curós! Què hi farem..
No despenjar, i deixar que soni.
Jo en el moments que vull estar tranquil·la deixo els telèfons despenjats.
Publica un comentari a l'entrada