Rebre
aquest missatge era senyal d’anar sense excuses al bar i asseure’s pacient-ment
a prendre un cafè.
Llavors
venia una persona, diferent cada vegada, s’asseia al costat i després de
demanar un cafè, et donava un sobre amb una foto i les instruccions i un l’altre
amb diners.
Feta
l’entrega ja no hi havia manera de fer-se enrere, la missió no admetia excuses
i abans de vint-i-quatre hores havia de fer-se efectiva.
Anem
per feina doncs, vaig pensar mentre obria el sobre, per llegir les instruccions
que com sempre començaven amb allò de: que sembli un accident, per continuar
amb els detalls del individu i les seves costums més regulars.
Al
llegir-les atentament, em semblaven més properes que mai, fins i tot les podia
endevinar abans de llegir-les, cada cop estava més descol·locat, temia el
pitjor. Per sortir de dubtes vaig mirar la foto per corroborar l’objectiu.
Llavors vaig veure que tenia un problema, jo era el de la foto.
La meva segona proposta de quedem al Zurich bases aquí
15 comentaris:
He gaudit de valent amb aquest relat curt i condensat.
La solució per al protagonista és fàcil: que sembli un suïcidi.
ha, ha, ha.. Joan ho té complicat, el pobre!!!
Em sembla que o bé s'ha quedat sense feina o bé la feina es quedarà sense ell.
Ostres, t'havies d'eliminar a tu mateix! Això et passa per entrar al negoci dels sobres, he, he...
Bona nit, Joan.
haha, brillant!
Molt bo, Joan, no sé si haurà passat mai a la història de la criminalitat! 2n relat, vinga, a veure si m'agafes ;)
Molt bo, Joan, no sé si haurà passat mai a la història de la criminalitat! 2n relat, vinga, a veure si m'agafes ;)
Ai, quina mania que tinc de clicar dues vegades, sinyor!
Ostres! no sé què dir-te! millor haver llegit ell el sobre que un altre! I només 24 hores? Bon moment per dir-se: "avui és un bon dia per canviar de vida!!"
Molt bo el relat Joan.
Caram, no es pot demanar més d'un relat d'aquestes dimensions! Ben trobat, ja pensava per on sortiries, perquè la història és molt típica en aparença, però tal com acaba obre una infinitat de possibilitats.
Quin ensurt!!
Que agafi els diners i foti el camp cames ajudeu-me, ara q encara pot
Quin dilema! S'assassina o fuig per potes?
a veure com s'ho fa aquesta vegada
brutalment bo! que sembli suïcidi sembla la sortida més bona
Bo, bo, bo...
I s'estan multiplicant les històries negres al Zurich!
(Ens ho haurem de començar a fer mirar, això).
Publica un comentari a l'entrada