Reconec que em vaig sentir molt
afalagat, quan em vares regalar la meitat d’una joia que encaixava perfectament
amb la teva. Feta artesanalment per tu
mateixa amb les teves sàvies mans.
Ara, després de tots aquests
anys, quan la meva reiterada infidelitat ha trencat la nostre relació per
sempre més, maleeixo mil vegades la delicada obra d’art, feta amb tant d’amor i el localitzador que m’hi vares posar dins.
14 comentaris:
Si era per saber en tot moment on era, per sentir-lo més...aprop, com les joies que compartien, perquè altre cosa no.
TRAMPA X TRAMPA!
Aferradetes i bon dia!
Si és que mai t'has de fiar d'aquesta quincalla compartida a mitges... poden arribar a ser cadenats molt difícils de trencar!
Si ho va fer és perquè de motius en tenia, com ha quedat demostrat. I
La vida en un xip.
Una noia traçuda i previsora!
I un relat francament divertit.
he, he, he... l'un per l'altre no? Un parell de tramposos.
No sé pas pq ho devia fer... Sembla estrany quina poca confiança!!! Hahaha
les noves tecnologies fan estralls en les relacions...
Quincalla molt valuosa!!!!
Massa informació no pot ser bona.. :)
Sóc de l'opinió que un excés d'informació pot ser perjudicial. És clar que possiblement jo no l'hagués deixat passar de la primera infidelitat localitzada per gps... grrrr...
Això no és amor, ni per una banda, ni per l'altra.
ha,ha,ha...
apa quin parell!
Publica un comentari a l'entrada