diumenge, 2 de desembre de 2012

Què ha de passar?


Que ha de passar?

Des de fa molt, diversos reportatges televisius ens ensenyen els desastres que s’han fet en els últims temps, en qüestió d'infraestructures  Tenim aeroports sense avions, trens d’alta velocitat que no porten enlloc i autovies que hi passa un cotxe cada deu minuts.
Ha quedat exposat als quatre vents la incompetència o el mal criteri dels qui ho han portat a terme, sobradament. Jo em pregunto això, què ha de passar perquè a algú li caigui el pèl o el cap sencer?.
Però nosaltres som tossuts,  encara quan ens demanen que els anem a votar, hi anem amb massa i amb la il·lusió al cor de veure fet allò que ens prometen.
No ens enganyem, si fem  un repàs a la història veurem com des de fa més de dos mil anys, el poder s’ha menjat al poble sempre que ha pogut, que ha estat la majoria del temps. No hem evolucionat gaire en aquest sentit.
Només han arribat canvis, quan la multitud en massa enfurismada ha muntat una revolució, ha sortit al carrer i malgrat les pèrdues, s’ha pogut començar de zero.
L’enemic és fàcil de reconèixer, és just qui ens ofega, sabem que és un exercit poderós però a l’hora el sabem en minoria. 

17 comentaris:

Dafne ha dit...

Avui, a una setmana de les eleccions, ja ho he paït una mica, Joan.
Però, vols que et digui una cosa; "No entenc res"!!!

XeXu ha dit...

De moment tot sembla inútil. Per més denúncies que es facin, per més proves que s'aporten, ens ho empassem tot i anem a votar les mateixes coses. I no hi ha un pam de net, quan no és un all és una ceba. Però algunes coses són massa flagrants com perquè alguns governs es reeditin, i perquè hi hagin certes majories absolutes.

Carme ha dit...

No sé pas què ha de passar... no ho sé!

El porquet ha dit...

Potser sí que està arribant l'hora de sortir al carrer però amb cara emprenyada i disposats a fotre merder del bo. El problema és que estem atordits i jo crec que hi ha molta indignació, però no sabem com vehicular-la i encarar-la adequadament. Sí que sabem a qui hem de mirar, però com ho fem?

Glo.Bos.blog ha dit...

No entenc tanta incompetència, però molt menys entenc que ningú en demani responsabilitats!
Abans tot es feia d'amagatotis entre els que remenaven les cireres. I ningú en sabia rés, oficialment, es clar.
Ara que tot se sap i diuen en nom del que ha decidit fer aquests despropòsits tampoc roden caps ni passa rés.
I el poble cornuts i pagant el beure!

Glòria ha dit...

Doncs ja sabem la dita: A l'enemic, ni aigua! He dit.

Laura T. Marcel ha dit...

Es la pregunta que ens fem molts però jo crec que ho el poble es rebel·la i fa saltar l'espurna o continuarant fent el que vulguin i sortint-ne impunes. Això és un circ!

Joana ha dit...

Sovint em pregunto per quin motiu no paguen la mala gestió.
Hauriem de mirar a Islàndia més sovint.

sa lluna ha dit...

Això és el mateix que quan fan alguna cosa en males condicions, fins que passa un accident ningú fa res. Doncs crec que fins que no ens aixequem tots a una, aquí no canviarà res.

Una aferrada!

Sílvia ha dit...

Ses del 25-N hi ha com un desencís generalitzat. Un sí però no, un no sé què que ha fet emmudir a tothom. Es palpa com una crispació que fa que l'ambient es pugui tallar amb un ganivet. Com si després de fer un llarg camí per unes dures carenes t'adonessis que encara falta molt per arribar al cim. Suposo que ningú va dir que seria un camí planer!

kira permanyer ha dit...

No trobem el camí... no sabem com desmuntar aquest gran monstre economic i politic perquè d'una vegada aquest mon sigui de tots no d'uns quans... potser es la condició humana que ho impedeix...

kira permanyer ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ambonsulls ha dit...

La autèntica revolució serà silenciosa, resolutiva.
Socialment hi ha mooooooooltes petites coses per a fer i participar a prop nostre per anar allunyant-nos del monstre.

Pakiba ha dit...

Ahir vaig veure el 30 minuts i vaig quedar encara més ofegada per els que ens ofegan veien quans diners tirars a la brosa.
Però seguim igual callats i ofegats.

Elfreelang ha dit...

El problema és que quan la gent desesperada surt al carrer ja no per a manifestar-se sinó a la desesperada ja és molt difícil d'aturar........anem pel camí

Clidice ha dit...

ser responsables i reclamar un bon govern, sempre, quan hi ha calés i quan no n'hi ha. perquè sinó, sempre ens acaben enganxant ben hipotecats.

belkis ha dit...

Crec que el problema ja no és què més hagi de passar, sinò com afrontar tot això.
Perquè estem tant acostumats a les estafes públicas i que queden impunes, que ja ni ens afecten.
La pitjor de la crisi és com ens està afectant fins i tot a l'hora de treure forces i lluitar.
Però totes les ferides curen i algun dia haurem de treure forces per lluitar i recuperar tot el que ens han tret