Sovint ens hi trenquem les banyes, ens esforcem a fer-ho al màxim de bé per tenir-los contents però a ratlla, no
sigui que se'ns esgarriïn més del compte.
Convençut de que ho estàs fent bé,
t’adones que el veritable triomf el tens
quan un bon dia, després de sopar, et treus una teula de torrons de xocolata de
la màniga, l’aixeques tal com l’orelluda de la Champions i saps que allò si,
allò si que és un veritable triomf.
Es clar que jo jugo amb
avantatge....no necessito mentalitzar-me massa per aquestes ofrenes, sóc home
fàcil.
20 comentaris:
Aixeca una taula de torró de xocolata aquí, i no només seràs un gran pare de família, sinó també el president de la catosfera. Jo et voto.
JO també et voto... tot el que sigui xocolata... :) ets un gran pare de família, ja ho veig!
Avui la cosa va de papes i mames.
Salut!
Els fills....no és gens fàcil ¡¡¡
Provaré amb dues teules de xocolata ¡¡¡
Ummm, aquest es un truc molt vell i que no falla!
Molt hàbil.
Vigila que un dia no et surti de la màniga una ampolla de mistela!
has dit xocolata??
on s'ha de firmar??
ummmmmm
Una jugada sinistra...
Davant això, sols queda la rendició!
Xocolata!!!!! umm que bó, jo ja estic mes que convençuda.
Penso que ens hem de donar aquests premis més sovint! mmm... jo també et voto ;)
Mentre no arribi el dia en que treguis la xocolata de la màniga i et diguin que aquesta marca no és la que els hi agrada, tot bé!
Però a mi em fa l´efecte que SÍ ets un bon pare...i per la fillola no tens xocolata?? :)
Aferradetes!
Això sí que és ser psicòleg! ;-)
Per mi negra si us plau...
Em sembla que com a pare no ho fas malament del tot!!
Mmmmm i on trobo xocolata jo ara??
Si em convides a taula, amb xocolata pel mig, et declaro el meu pare preferit!
Ja veig que la xocolata ens fa claudicar a tots. I com més negra, millor! Ara, el tema de l'amor desinteressat deixem-lo en tot cas per un altre dia, oi?
Vaja tela!
Ja han arribat els torrons de xocolata desinteressats?? Volando voy!
els torrons de xocolata són com la vareta màgica!
torrons de xocolata!!! mmmm
La veritat és que de manuals n'hi ha molts, però a l'hora de la veritat mai passa com als manuals.
Ara que, amb la xocolata crec que tots ho tenim més fàcil.
firmat: jomateixa, addicta a la xocolata.
De bon pare ho ets, no m'hi cap cap dubte.
Però...ets un home fàcil? A veure...jo tinc ara mateix a les mans un bon troç de xocolata, negra, dolça però amarga, dolça, que es desfa llenta i suaument...
Doncs no, no resulta.
Publica un comentari a l'entrada