dimarts, 18 de desembre de 2012

La jugada de cartes



El director del banc va donar una última oportunitat de quedar-se amb el pis abans del desnonament, a través d’una partida de cartes.
Tots dos eren hàbils jugadors, potser el banquer era més hàbil amb els “farols” o en treure’s un as de la màniga. El seu contrincant ho sabia, ja l’hi anava bé, ell ja es veia guanyador abans de tirar les cartes.
A l’última jugada el director mostrà un gran somriure i va estendre la mà esperant les claus. El pobre sense aixecar el cap entregà les claus al mateix temps que deia: Aquí tens, les claus..... i les fotos de les festes que et muntes les nits que treballes fins tard, les plusvàlues que has amagat, unes firmes falses de les preferents, les comissions per signar hipoteques amb gent sense recursos....i uns quants papers més, entre ells, una declaració d’una persona de quan vares guanyar el teu càrrec en una partida de cartes.
Potser no sabré jugar gaire a cartes, però la meva feina de detectiu la porto al dia. Creus que ho podrem arreglar?

La meva aportació a Relats conjunts.

18 comentaris:

XeXu ha dit...

Els banquers tenen la paella pel mànec, però de vegades tasten una mica de la seva pròpia medicina. Ja s'ho té merescut. Ben trobat aquest joc de cartes.

Carme ha dit...

Potser ens faltarien uns quants detectius més en aquest país! :)

Glo.Bos.blog ha dit...

Molt bona!
Tot i que ara els que fan malifetes i es queden diners que no són seus van molt tranquils pel carrer.
Te'n podria fer una llista força llarga!

artur ha dit...

Tant de bo, això fos una realitat !...no estarien tant tranquils,, alguns .....
Bona nit !!

Gerònima ha dit...

Boníssim Garbi! m'encanta! tens un estilazzzzuuuuu!!!!!

:)

Ssshhh ha dit...

No tindràs pas el telèfon del detectiu?? A veure si m'arregla un parell de tractes.
Molt bona Joan!!!

cantireta ha dit...

Ole!! To-re-ro, to-re-ro!! :D

M'encanta!!

Glòria ha dit...

Vet aquí! Com al llibre que estic llegint, el millor de tot per a arribar al punt més àlgid, tenir una bona mà ;-)

McAbeu ha dit...

Molt bo. Aquesta vegada el que tenia un as (o més d'un) amagat a la màniga era el que no feia trampes.

sa lluna ha dit...

jejje...que bo!
Sempre va bé tenir un as amagat, tots els "intocables" es creuen ser-ho...ho sé de bona mà. ;)

Aferradetes.

Sílvia ha dit...

Genial, Joan!! Això sí que és saber jugar bé les cartes. M'has alegrat el dia, pensant que el teu relat es fes realitat.

El porquet ha dit...

Pam! I si ho fem realitat tot això?

Pakiba ha dit...

Fabulós Joan ,a quans d'ells els tindria que passar el mateix!!.Son uns lladres que no tenen conciencia.

montse ha dit...

Genial, aquest relat dignifica a tots els perdedors.

Joanawww.llddona.blogspot.com ha dit...

No et pots fiar mai del contrincant :)

Rafel ha dit...

El pobre ja portava una bona carta amagada, sí senyor.

Jpmerch ha dit...

Encara trobarà el banquer una manera de fotre'l a comissions d'administració.

Elfreelang ha dit...

Molt bon relat! calen més detectius!