El director del banc va donar
una última oportunitat de quedar-se amb el pis abans del desnonament, a través
d’una partida de cartes.
Tots dos eren hàbils jugadors,
potser el banquer era més hàbil amb els “farols” o en treure’s un as de la
màniga. El seu contrincant ho sabia, ja l’hi anava bé, ell ja es veia guanyador
abans de tirar les cartes.
A l’última jugada el director mostrà
un gran somriure i va estendre la mà esperant les claus. El pobre sense aixecar
el cap entregà les claus al mateix temps que deia: Aquí tens, les claus..... i
les fotos de les festes que et muntes les nits que treballes fins tard, les
plusvàlues que has amagat, unes firmes falses de les preferents, les comissions
per signar hipoteques amb gent sense recursos....i uns quants papers més, entre
ells, una declaració d’una persona de quan vares guanyar el teu càrrec en una
partida de cartes.
Potser no sabré jugar gaire a
cartes, però la meva feina de detectiu la porto al dia. Creus que ho podrem
arreglar?
La meva aportació a Relats conjunts.
18 comentaris:
Els banquers tenen la paella pel mànec, però de vegades tasten una mica de la seva pròpia medicina. Ja s'ho té merescut. Ben trobat aquest joc de cartes.
Potser ens faltarien uns quants detectius més en aquest país! :)
Molt bona!
Tot i que ara els que fan malifetes i es queden diners que no són seus van molt tranquils pel carrer.
Te'n podria fer una llista força llarga!
Tant de bo, això fos una realitat !...no estarien tant tranquils,, alguns .....
Bona nit !!
Boníssim Garbi! m'encanta! tens un estilazzzzuuuuu!!!!!
:)
No tindràs pas el telèfon del detectiu?? A veure si m'arregla un parell de tractes.
Molt bona Joan!!!
Ole!! To-re-ro, to-re-ro!! :D
M'encanta!!
Vet aquí! Com al llibre que estic llegint, el millor de tot per a arribar al punt més àlgid, tenir una bona mà ;-)
Molt bo. Aquesta vegada el que tenia un as (o més d'un) amagat a la màniga era el que no feia trampes.
jejje...que bo!
Sempre va bé tenir un as amagat, tots els "intocables" es creuen ser-ho...ho sé de bona mà. ;)
Aferradetes.
Genial, Joan!! Això sí que és saber jugar bé les cartes. M'has alegrat el dia, pensant que el teu relat es fes realitat.
Pam! I si ho fem realitat tot això?
Fabulós Joan ,a quans d'ells els tindria que passar el mateix!!.Son uns lladres que no tenen conciencia.
Genial, aquest relat dignifica a tots els perdedors.
No et pots fiar mai del contrincant :)
El pobre ja portava una bona carta amagada, sí senyor.
Encara trobarà el banquer una manera de fotre'l a comissions d'administració.
Molt bon relat! calen més detectius!
Publica un comentari a l'entrada