Jo ho he vist així

Els temps han canviat molt des del primer pessebre que es va construir a les llars catalanes. Podem seguir amb les tradicions o podem ajustar-lo a les noves èpoques per tal d’adequar-lo a la realitat. Jo aquest any l’he vist així.

Primer de tot podem veure com els reis, se’ls ha il·luminat el camí com si d’una pista d’aterratge es tractés, aquest any estan més despistats que mai, doncs no saben si són d’orient o d’Andalusia segons han escrit les altes esferes Vaticanes. Per si no en tenien prou al entrar a Catalunya han trobat un peatge.

En un altre lloc del pessebre hi ha una lluita aferrissada dels altres portadors de regals oficials d’aquestes dates. Per sort el Tió ha tombat i neutralitzat al gras de barba blanca.

També hi podem observar una colla de pastors que es manifesten contra alguna de les moltes retallades anuals, no només econòmiques. És evident que hi han coses que els preocupen més que està en un pessebre.

El naixement ens diuen que res de bous i mules, que en realitat no hi eren. Jo n’hi he posat quatre.

Degut a la crisi actual, hem buscat sponsor, així que l’estrella típica ara llueix com a estrella damm, la cervesa preferida del pessebre. Amb això he aconseguit que el primer cobrellit d’aquest infant sigui una senyera. Espero que per el ministre Wert no sigui “adoctrinamiento contra el nacionalismo”

Com català que sóc i per seguir bé la tradició, he volgut posar el nostre caganer més fidel, sobre una catifa que de ben segur ajudarà a fer millor la seva feina.

Tot plegat ha quedat així, senzill però amb el to de protesta que tenia ganes de donar-li. Amb tot el respecte i sense faltar a ningú.