diumenge, 21 de juliol del 2013

Magnetisme estival

Les vacances estivals escolars fan que l’adolescència estigui molta estona a casa. Tenen diferents tasques a fer, entre elles quaderns d’estiu, passar l’escombra, regar les floretes i poca cosa més.
No sabem el que passa, però quan arribem a casa, els trobem planxant el sofà sempre, es veu que hi ha un magnetisme misteriós que atrau els seus culs amb tanta força que en són incapaços d’alliberar-se. Sort que hi ha una televisió al davant per distreure’s, acompanyats del portàtil a sobre les cames i el mòbil a la mà.
S’intenten diferents remeis, però el misteriós magnetisme estival sempre acaba guanyant, estem desesperats buscant alguna solució, doncs ells acaben el dia molt cansats, tant que l’esforç que han de fer per ajudar a posar la taula per sopar els acaba de deixar sense forces. Just acabar el sopar, tornen a caure de cul al sofà, el desgast és tant gran, que no veuen el moment de poder-se aixecar per anar a dormir.

Algú ha vist símptomes d’això per casa seva? En sabeu alguna solució? No és per mi, és per ells que ho passen molt malament, i el sofà també. 

16 comentaris:

Lluna ha dit...

No sé si et servirà de consol, però a casa meva també tenim aquest virus... El meu només es despega quan arriba l'hora de la piscina. :P

No ens queda estiu ni res!!!

M. Roser ha dit...

Suposo que això és problema de la societat en què vivim que sembla que premia, la llei del mínim esforç...
I és que nosaltres també hem estat adolescents i també hem tingut vacances d'estiu, però teniem més ganes de fer coses, tot i que féssim la típica migdiada, els dies se'ns feien curts...Potser falta, allò de contra mandra, bon bastó ( virtual)!
El pobre sofà si pogués, es queixaria...
Bona nit de diumenge.

Carme Rosanas ha dit...

Aquest és un mal molt comú i conegut, però de difícil cura...

Molta paciència i immenses dosis de negociació. Si ells demanen o volen aconseguir algun permís o alguna altra cosa... doncs intentar que se la guanyin deixant de planxar el sofà l'estona que calgui...

Pep ha dit...

I tan Joan que hi ha un remei,
un cop de peu al cul, i fer-los aixecar.
Santa paciència tinguem Senyor¡¡¡

Sergi ha dit...

Jo crec que la calor també afecta, qualsevol moviment brusc es paga car. A casa ho tinc comprovat amb el gat, s'estira a terra on passa algun corrent d'aire, i d'allà no el mous. Ell no és massa de tele, així que qualsevol racó li va bé...

mar ha dit...

mmmmm... em sona d'allò més!
desesperats com estàvem d'aquest magnetisme similar al què descrius però que,a més a més, alternava tv i play, vam optar per una decisió dràstica...
deixar de focalitzar això com un problema i interpretar-ho com una actitud normal per als temps que vivim... i es va produir un miracle...
el sofà es va desmagnetitzar i estem assistint (perplexes i contents) a un nou ritme on la música, els assajos i les il·lusions han alliberat el sofà i la play de tanta feina com tenien!
Esperem que duri!

Anònim ha dit...

XD, angelets, estan atrapats pel temible sofà.

Joana ha dit...

Quan has vingut a casa? Has descrit el meu noi a la perfecció! :)
Sols aixeca el cul per anar a veure la xicota...

Sílvia ha dit...

A mi em feia tanta por que em trobessin planxant el sofà, ma mare tenia molta mala llet i em fotia cada crit... I tampoc és la manera perquè patia molt i potser si m'ho hagués dit bé hauria fet el mateix efecte. Suposo que, com diu la Carme, la tàctica és la negociació i fer-los veure que això no pot ser. Ànim, i bon estiu!

Elfreelang ha dit...

home és que amb la calorada....és comprensible que quedin rendits de tant esforç....! i si provéssiu d'amagar una bossa d'aigua calenta al sofà ben segur que s'aixecarien ...és clar que seria per anar a la dutxa o a la piscina....negocieu! qui no penca no sopa? ui m'ha sortit massa dràstic

kira permanyer ha dit...

com diu la Carme, moltes dosi de paciència i negociació.

Una que funciona una mica es que ells mateixos facin un quadre (amb excel mateix) assignant les tasques de tota la familia. Son ells els que proposen qui fa què. Així moltes vegades se n'adonen de lo poc just que es la repartició de tasques a casa. Posar hores d'us de l'ordinador i la tele a mi em funciona (només una hora despres de dinar o sopar per exemple...)
Anims!

jpmerch ha dit...

Com no talles la llum... Això és un assumpte molt delicat i difícil de negociar, pots fer-ho però, sempre n'eixiràs perdent.

jomateixa ha dit...

És una malaltia generalitzada. A casa en tinc dues i les dues estan atrapades al sofà, i tal com dius tu amb TV, portàtil i mòbil inclós!!
Després d'intentar algunes alternatives t'he de dir que crec que no hi ha remei. Hi ha dies que els costa fins i tot deixar el sofà per anar a la piscina!!!

Relatus ha dit...

Ui, nosaltres encara no tenim aquest problema. És tot el contrari, la nena no vol estar-se dins de casa ni durant els hores de més calor (ni parlar de la migdiada...) O sigui que, encara que jo estigui de vacances, acabo molt més cansada que quan vaig a treballar. Clar que té 5 anys!

sa lluna ha dit...

Has pensat en regalar el sofà??
I treure totes les cadires de davant la tele??
També pots "confiscar" la tele, els portàtils i el mòbils fins que tinguin TOTS els deures fets!!
jejje.. pobrissons!!

Les altres opcions són massa fortes...no sé...no sé... ;)

Aferradetes i ànims!! :)

Glo.Bos.blog ha dit...

Aquest és un virus estival que afecta a la majoria d'adolescents i d'altres que no ho són tant!
El bo d'aquesta "malaltia" és que a mitjans de setembre ja està curada.