dijous, 18 de juliol de 2013

La mala costum de no pagar

Una mala costum instaurada en aquest país de pandereta, és la de no pagar les feines fetes, sigui a empreses o bé als propis operaris de les mateixes.
Quanta gent hi ha que desprès d’encarregar unes feines qualsevol,  d’aquelles que no s’han de pagar per endavant i, que un cop fetes, no paguen o deixen una part a fons perdut amb total impunitat.  Aleshores l’empresari de torn, sense tenir raó de fer-ho, passa el problema als operaris, amb la frase de: nois si no em paguen jo no puc pagar.
Tot això queda impune davant la llei; tantes lleis que fem i no som capaços de fer-ne una que pugui solucionar això. Per el que tinc entès, si no pagues una multa de trànsit de cent euros t’embarguen el compte, en canvi que un paio degui milers d’euros a una empresa no té solució ràpida i, quan la té s’ha, convertit en insolvent.
Si que podria tenir solució, però potser com moltes altres coses, no interessa. En tot cas, els més fotuts sempre som els mateixos, els de baix.

-Perquè li regateges tant si tampoc el penses pagar?
-Home...així no hi perdrà tant, pobre.


18 comentaris:

Lluna ha dit...

Jo tampoc ho entenc, que als de baix sempre ens tinguin agafats per un lloc o altre i els que en remenen molts se'n surtin com si res.
Al final potser no ens quedarà cap més remei que revoltar-nos.

Bona nit Joan!!

Glòria ha dit...

Tema delicat has tocat, Garbí. Maleïda realitat!
Saps, prefereixo escrits com l'anterior post teu on el problema més gran és si la té petita el paio ;-)
Una abraçada, amic!

Joana ha dit...

Conec persones que sovint ho viuen això. Fins i tot una que per poder pagar el personal va tornar a hipotecar casa seva, és un bon jan.
Algunes persones tenen molt de morro i poca vergonya.
Com la vida mateixa, mai més ben dit.

McAbeu ha dit...

Et preguntes per què no es fa una llei que arregli el problema dels deutors?. Doncs perquè els primers deutors són les institucions polítiques que haurien de fer les lleis i no els convé arreglar-ho. Mentrestant els de baix, com dius tu, som els que en paguem les conseqüències sense que els importi gens als que ho haurien d'arreglar.
Trist i vergonyós!!

Jpmerch ha dit...

Jo crec que la llei està feta, el problema és que també està la trampa.

Ferran ha dit...

En general, el nostre país de pandereta en el fondo del mar, matarile matarile, tendeix progressivament a no pagar ningú. En l'àmbit del periodisme (parcialment el meu àmbit) és ja habitual que et demanin "col.laboracions" (en el meu cas, per explicar alguna cosa de l'actualitat alemanya). Rollo com si les factures les pagués l'amor a l'art.

XeXu ha dit...

Tu ho has dit, a problemes grossos, solucions assenyades, però no interessa. Si el problema el poden tenir els de sempre, per què preocupar-se els que mouen els diners de veritat, ja s'ho faran els peons! Com sempre dic, així ens va votant a partits de dreta dura.

Alba ha dit...

Aquest és un post d'aquests per enviar a un diari o per a fer públic i ben públic.... Tens tota la raó i penso igual que tu... Vivim en una societat de MERDA, i no fotem res per solucionar-ho. Argh!!!!

Laura T. Marcel ha dit...

Potser si que hi hauria d'haver lleis que vetllessin perquè aquestes coses no passessin o fossin més lleus, però, pedoneu-me, el realment patètic és la conciència humana en aquests casos. Si cada pas que donem només som capaços de fer-ho bé si tenim la llei a sobre, no anem bé. Tothom, anb llei o sense, hauria de pagar el que deu, i punt. Però malauradament hi ha molt cabró rondant pel món,

Pep ha dit...

Es que tu ho has dit: som un país de pandereta ¡¡¡

Loreto Giralt Turón ha dit...

Des de petits els ensenyen a valorar la picaresca i a ser uns pinxos. I els pares els riuen les gràcies! Perquè pagar si pot no fer-se? És penós

Sílvia ha dit...

l’empresari de torn té molta barra!

M. Roser ha dit...

El de l'acudit no té perdó...

Suposo que això és una cadena, perquè si el primer no paga, els que venen després sempre "pagaran" les conseqüències...

Em sembla que és més problema de consciència que de llei...

Bon cap de setmana.

sargantana ha dit...

es la llei del embut...
ample per mi i estret per els altres

:-(

Guspira ha dit...

És que n'hi ha per començar a córrer i no parar... Ara, aquest diàleg últim és... per agafar el bastó! També exciten, també, les teves paraules!

Guspira ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Glo.Bos.blog ha dit...

Un problema ben greu. Sempre pateixen els mateixos: les petites i les mitjanes empreses i els seus operaris.
I a la "llei" li repampinfla.

Glo.Bos.blog ha dit...

Un problema ben greu. Sempre pateixen els mateixos: les petites i les mitjanes empreses i els seus operaris.
I a la "llei" li repampinfla.