diumenge, 7 de juliol de 2013

Je suis plein

Quan deia fa uns dies que m’agafava uns dies per omplir-me i descansar mai podia pensar que això passés de manera tant ràpida. Ja està, amb un buf han passat els dies de lleure, uns dies en els que he de reconèixer que he tret el nas per les vostres cases, això si, entrant de puntetes i sense deixar empremtes visibles. Es veu que d’alguna manera hi ha enyorança.
Això no ha impedit de gaudir plenament d’unes vacances amb família a la Bretanya Francesa, un país amb caràcter molt similar al nostre, de molt bon visitar.
Cada país et deixa empremta, aquest especialment m’ha sorprès en els seus horaris. Com a molt tard les grans superfícies et tanquen les portes a quarts de vuit del vespre, els petits comerços no val l’intent de comprar més enllà de les set del vespre, ni amb l’excusa de comprar souvenirs. Quant d’alguna manera tancaves el dia, travessant pobles amb direcció a l’allotjament, t’adonaves que a les nou del vespre es converteixen en pobles fantasma. Ni un ànima pel carrer.
També t’adones, que molta gent quan a les cinc de la tarda abandonen el seu lloc de treball, es dirigeixen sospitosament cap a la costa acompanyats de la seva taula de surf. Gent que tenen temps per viure, nosaltres no ho estem fent bé, sempre anem tard.
Ara toca tornar-hi, enyorança d’uns dies viscuts, mirar les coses des d’un altre punt, sobreviure al dia dia, i no defallir mai. Sort que tinc les  aferradetes, del món virtual per fer-ho fàcilment.




25 comentaris:

zel ha dit...

Nen, de veritat, hauria vingut ni que fos duent maletes! És el viatge que recordo amb més ganes de repetir. La Bretanya francesa et fa somiar en un altre món, una altra manera de viure!

Tens algun àlbun Picassa per tafanejar? És que quan hi vaig anar això per mi no hi era, i total deu fer uns 7 anys...

Molts petonassos!

Lluna ha dit...

Jo només hi he estat per feina, però he de reconeixer que també m'agrada aquesta zona, de fet França m'agrada en general (si exceptuem els francesos ;P) Sempre dic que si em perdo i tinc calers que em busquin a Paris...
Que bé que ja estiguis "plein"

Bentrobat Joan!!!

Pep ha dit...

ven trobat, Joan.
les vacances són per això.
gaudir-les i conéixer llocs i gent.
La foto sembla que estiguis a un lloc temerari.
tampoc cal arriscar, però se't veu integrat en el paissatge.

Anna ha dit...

M'han encantat totes i cada una de les fotos que has anat posat a Instagram :) Quin viatge!!!

Gemma Sara ha dit...

Jo tinc debilitat per la Normandia però la Bretanya és més bonica, realment....
Ja veus que ens ha agafat a tots una febre per les aferradetes, aferradetes i benvingut!

joan gasull ha dit...

Zel....més endavant quan el tingui fet t'enviaré l'enllaç del picassa del blog de la meva dona, que és qui fa la feina de camp. De moment si vols em pots trobar a instagram que n'he penjat unes quantes

Loreto Giralt Turón ha dit...

Benvingut Joan! Tot el bo s'acaba massa ràpid. Nosaltres dèiem d'anar a Albí el setembre

Glòria ha dit...

Buf, per fi notícies i bones! Jo ja patia...Benvingut a csa, una mica de potes enlaire, però...

Carme ha dit...

Benvingut, Joan!!!!

La Bretanya és una meravella... jo fan tant que hi vaig anar que ja em tocaria tornar-hi... en va encantar!!!

sa lluna ha dit...

Je suis très heureuse de te voir si plein!! ,)
Magnífica...foto!

Ben tornat, Joan!!
Aferradetes.

belkis ha dit...

M'alegra molt que tornis renovat i plain; les vacances han de servir, com a mínim, per a això.
Imagina't com acabarem els que aquest any (i potser els veniders) no podrem tenir vacances.

Sílvia ha dit...

Aferradetes de benvinguda!! Quina enveja sana aquest viatge, és un dels llocs que tinc pendents i pel que expliques val molt la pena. Jo també penso que anem tard i que ens hauríem d'agafar la vida d'una altra manera.

Joana ha dit...

Benvingut de nou!
Fas bona cara... i bones vistes :)

M. Roser ha dit...

Pel que he vist en fotos (jo no hi he estat), la Bretanya és un lloc preciós, unes vacances no massa llargues, però ben aprofitades.

Amb això dels horaris trobo que ho fan molt millor que nosaltres. No sé quina necessitat hi ha d'obrir les botigues fins tant tard, la gent aniria a comprar igual.

Diuen que aquí treballem més, però el que no sé, és si fem més feina, i si ens condeix més...No diuen que hem de treballat per viure i no viure per treballar? que a la vida hi ha més coses!!!
Aferradetes, de ben tornat.

Glo.Bos.blog ha dit...

Veig que has aprofitat aquestes curtes vacances.
Benvingut, Joan, et trobàvem a faltar!

XeXu ha dit...

Bentornat, i ben carregat, pel que es veu. Sempre sols tornar molt content dels teus viatges, i és que es nota que en gaudeixes en companyia dels teus. Del tarannà de la gent de per allà no puc dir res perquè no hi he estat, però veient la foto, si em diguessis que estàs a Escòcia o Irlanda, m'ho creuria perfectament.

sargantana ha dit...

Ara ja tenim Joan renovat..
i tu tens tot el que has viscut dins teu...hi ha res millor?

benvigut a casa...

GEMMA ha dit...

Benvingut a casa teva, que és casa de tots!

kira permanyer ha dit...

Omplir-te de costums i maneres diferents de viure enriqueix i molt la nostra... Benvingut! et trobavem a faltar!

jomateixa ha dit...

Ahhhhhhggggg!!
No ho facis això!!
Tinc vertigen i només de mirar-te ja he acabat marejata!!!!!

Pakiba ha dit...

Un curt viatja però segur que ha sigut molt intens,m'alegro de la teva tornada i disfruta del maisatge nostre que també es molt maco.

rits ha dit...

Bentornat!!!! me n'alegro molt que els dies de desconnexió hagin estat ben aprofitats i tornis amb piles carregades!!

Laura T. Marcel ha dit...

Un racó fantàstic aquest que has visitat. Jo en guardo un record brutal de les vacances que hi vaig passar fa uns anys. A mi també em va recordar a Catalunya, no en el paisatge però si en el petit país i una mica en la gent. Ara això dels horaris no té perdó. No sé si viuen gaire! Són com les gallines! Nosaltres anavem sempre a destemps, clar. I si et descuidaves no dinaves. A les 12 ja tancaven els restaurants. I quan dic tancaven vull dir literalment això. No sé si ha canviat gaire però en tinc un munt d'anecdotes d'allà.
I ara ve allò de Sant Tornem-hi! Que sigui lleu!

Guspira ha dit...

Quina enveja, Joanet! No hi he estat mai i la veritat és que m'agradaria molt! La meva veïna és d'allí i sovint me'n parla. A veure si m'hi animo... Bentornat!

El porquet ha dit...

I jo que he viatjat amb tu a través de l'Instragram! M'ha semblat, una miqueta, com viure també aquest viatge!

Fantàstic que hagis tornat ben carregat de piles, que les necessitarem (i de recanvi també).

Bentornat!

I compte no caiguis!!!!