No m’agraden les dependències, suposo com a molta gent,
però de vegades arriba un moment en que no pots deixar-les apart, perquè sense
elles no estàs al cent per cent.
En aquest cas i en plena joventut que es el que més greu
em sap, cada dia que passa puc estar menys estona sense les maleïdes ulleres de
llegir.
Ara quan marxes, baixes del cotxe o qualsevol altre activitat,
has de pensar en agafar, apart de mòbil, cartera, claus i el que puguis
necessitar al lloc on vagis: les ulleres. Un invent sensacional al que no
m’acabo d’acostumar, reconec que allargo el braç tot el que puc abans de posar-me-les,
tot i que em trobo que després es massa lluny per veure-ho amb claredat. O
sigui que tot rondinant les agafo, me les miro i les poso on haurien de estar molta més estona.
Tossut? Potser una mica.......
30 comentaris:
Tossut o presumit?
No li diria pas a les ulleres una dependència, tot i la necessitat d'us que comparteixen.
Les ulleres et fan lliure al poder llegir el que vulguis, una dependència et treu la llibertat, encara que qui la té prediqui el contrari.
Estic d'acord amb la Carme veus ;) Més que una dependència ho veig com una millora. Jo les faig servir per treballar i llegir i m'hi noto molt el dia que me les deixo.
Per cert, un luxe anar amb la Renfe? Vols dir? ;)
Som molts els que no podem passar sense les ulleres, però sort en tenim d'elles.
Ens fan la vida molt més fàcils,i la veritat, és que hi ha una gran varietat per triar, molt modernes i maques, no com anys enrera.
El millor per no haver-hi de pensar constantment és fer com jo: des dels 20 anys les porto tot el dia, des que em llevo (tret del moment dutxa, que em permeto treure-me-les) fins que apago el llum de la tauleta de nit. Veus? qui no es conforma... ;)
Suposo que costa acostumar-s'hi, però de no veure-s'hi i tenir mal de cap sense motiu, a poder fer vida normal però amb una cosa posada sobre el nas, suposo que és millor triar la segona opció.
Afortunats els que heu pogut anar tants anys sense... Mira-t'ho des d'aquest punt de vista.
Tossut, presumit o simplement amb falta de costum. Ja t'hi acostumaràs.
Jo les porto sempre des dels 16, les hagués hagut de portar als 15... ja veus, vaig trigar un any en acostumar-m'hi i les duia a la butxaca per si les necessitava amb urgència... :)
Ara ls porto sempre. Bé al llit no i a la dutxa tampoc.
Jo fa temps que ja duc ulleres perquè de lluny no hi veia tres en un burro. Així que ja estic acostumat a agafar-les des que m'aixeco del llit.
Ara només queda esperar el dia que vegi que de prop tampoc no veig els tres aquests sobre el ruc... tots hi passarem!
Pensa que ara les ulleres són, a més de una necessitat, un article de moda.
Una abraçada.
Sé que en alguns restaurants d'alta gamma, on mai hi he posat els peus, tenen un stock d'ulleres de llegir pels clients.
Pensant en això, vaig dir-lis als de la meva copisteria habitual (uns campions!) que no estaria malament que els imitessin; que amb unes ulleres de cortesia (de les de farmàcia de presbícia d'1'5) farien feliços a molts clients, inclòs a mi.
Crec que més aviat deu de ser falta de costum, per sort no les tinc que utilitzar, però donat el cas em costaria mol, encara que esta mol clar que son un dels millors invents:)
Jo penso que les dependències ens enriqueixen, perquè ens recorden que som persones, tenim necessitats.
Aixó ens passa a més d'un, pero son tan presumits que a vegades ens fan falta i pasem d'elles i es que el volguer estar guapos ems supera, si més no a mi tot i la edad que tinc.
has viscut massa bé... jo des d'abans dels 13 anys que les porto, sempre, tot el dia, tots els dies.... i des de fa uns anys que de tant en tant me les he de treure per poder llegir o veure coses d'aprop. i això sí que és una clara senyal de vellesa... en fi...
Fa molts anys que necessito d'aquest objecte per sobreviure! I sovint penso....: si hagués viscut a l'època cavernícola segurament hauria mort, perquè algú mig sec no hagués servit per a res.
En fi.... sort de les ulleres que fan que ma vida sigui un pèl més clara!!
Recordo un jugador de bàsquet del Barça, el Norris, que les duia sense graduar, com un complement més.
I les de sol què?
Garbí, pensa que ara són les ulleres, més endavant serà el bastó.
espero que molttttttttt més endavant.
Però de moment gaudeix de la vista a llarga distància.
Els que portem ulleres de petits, sembla com si haguéssim nascut amb elles.
I els que som miops, miracles de la vida, ens hi veiem sense fer-les servir.
home, va intenta-ho. que si no, anirà a més, més ràpid.
a més, ara n'hi ha de molt coquetones, que queden molt sexis!!!
Saps que ho he endevinat abans d'entrar al bloc... jeje, ara ja t'he agafat el puntet.
Jo em passo el dia amb elles... no he aconseguit acostumar els meus ulls a les progressives, per tant, tot el dia fent canvis!
No siguis "coqueto" :)
Ai, criatura! Així es comença, fins que arribes a les progressives, i ja no se t'obliden mai :-) Bon pont!
Vet-ho aquí un problema que no he patit ni patiré mai. I tot gràcies a dur ulleres des dels sis anys...
No forcis la vista i posa-te-les per llegir aquest comentari, eh?
Porto ulleres des de ben petit. Saps des de quan? Doncs me les van posar justament el dia que el Barça va perdre la final de Sevilla contra l'Steaua. Ja és mala sort!
Compartit al 100%... Jo les duc colgades sempre del coll amb una cadeneta, des de que obro els ulls pel matí, fins a l'hora que em torne a ficar al llit. Ja han substituit qualsevol collar o penjoll que pugues dur, per que se m'enredava tot i era molt emprenyador.
Besets maco, i a portar les ulleres!!
Amb elles no visc i sense elles em mor... uf! massa dramàtic!
Amb elles no visc i sense elles em mor... uf! massa dramàtic!
Ai, fill meu, jo sense les ulleres no puc anar ni a la cantonada... això meu sí que és dependència... pel matí, obro els ulls i el primer que faig és estirar el braç i agafar les ulleres de la tauleta de nit :-)
Agafa-t'ho per la part positiva.
Quan les portes et donen un aire més interessant, atractiu i sexy.
Què més vols?
I hi ha cada modelet...
be..mentres hi hagin peces de recanvi..no es tan greu no??
resignació..
=)
M'has fet pensar en mon pare... hehehe!
Jo en porto des dels 4( anys), tinc 10 diòptries a l'ull esquerre i 8 al dret, i faig sortir la meva miopia als poemes.
I m'emprenya donar-me cops al nas quan em saludo amb altres que en porten, mira què ruc!
Compte, però, amb els vidres, que són cars...
Publica un comentari a l'entrada