dijous, 20 d’octubre del 2011

Fer-ho....al bosc


Canviar  petites coses en la rutina diària és el que ens pot aportar sens dubte un augment del plaer que normalment obtindríem en un estat normal.
Ves a saber el perquè, un bon dia et passa  pel cap de fer-ho al bosc, en plena natura, de bon matí quan encara la fresca t’estarrufa la pell. Per fer-ho més interessant,  animes a més gent perquè  t’acompanyi. Si ho hem de fer, fem-ho bé.
Va ser així com diumenge passat, en plena natura varem muntar una bacanal. A les nou del matí ja entravem amb calor i les olors que es desprenien eren d’aquelles que un no pot refusar, massa tard per fer-se enrere.
Quasi tres hores per esmorzar, en plena natura, amb una bona colla de gent i amb ganes de repetir. Perquè les petites coses són les que realment valen.

I mira per on em va donar per fer fotos i tot............

A que no pinta malament?


22 comentaris:

Yáiza ha dit...

Bon dia, matiner!! Tu creus que són hores de fer posts? ;)

Escolta, jo estic esmorzant una trista barra de cereals amb cafè amb llet soluble... tu creus que em pots posar davant dels nassos aquest bé de déu de carn a la brasa i pa torradet?? No hi ha dret, home!

Apa, que tinguis un bon dia!

Joana ha dit...

Gens malament!
De vegades val la pensa canviar les rutines.
Bon dia!

GEMMA ha dit...

Si, si al bosc és un bon lloc per fer moltes coses!

Bon dia, Joan.

Catalina Cerdó ha dit...

Certament el millor és trencar les rutines i aguditzar la imaginació... el plaer està servit! Com t'ho montes, Garbí!!!

El porquet ha dit...

Verge santa! Això sí que és un esmorzar de forquilla i ganivet! Tot i que al mig del bosc tampoc no us devíeu entaular massa...

Trobo a faltar el porronet de vi... a on l'has amagat Garbi?

Alba ha dit...

No pinta pas gens malament no! I és que menjar és un plaer (hauria de ser una necessitat, però a hores d'ara i en la nostra societat ja és un plaer) i un plaer compartit encara dóna més bo!
Salut i bon profit!

Sergi ha dit...

Home, però espero que fos amb precaució! Aquestes coses, sempre amb precaució, eh, noi. I vull dir anar amb compte de no causar un desastre amb el foc o les brases. Però coneixent-te, segur que ho vas fer com toca, i gaudir d'un esmorzar així de tant en tant és tot un plaer!

Anònim ha dit...

Ummm, les flaires de la carn... A qualsevol lloc està bé, al bosc, també!

Lluís Bosch ha dit...

D'això se'n diu crear expectatives per a frustrar-les després. El títol, el primer paràgraf, la presència de la baparula "bacanal"... i total per unes costelles a la brasa.
No es pot negar que som catalans, una mica de brometa però sense passar-se, gent d'ordre.

Assumpta ha dit...

Quina pintaaaa!! això és vida!! :-))

GAIA ha dit...

La de coses que es poden fer al bosc...

Carme Sala ha dit...

Caram, d'això se'n diu exhibicionisme!
No només, ho fas públic, sinó que a sobre ens ho documentes amb una foto!

On anirem a parar! :-)

Petons

Carme Rosanas ha dit...

Bona pinta, bona pinta... boníssima! I jo que ja tinc gana de dinar... no me'n vas guardar gens ni mica? Ostres, tu, quina gana!

kira permanyer ha dit...

Encertadissim el teu post si el que pretenies es que fessim aigua a la boca... la foto es il.lustrativa de la varietat de gustos i olors de la vida... Sana enveja! i el ritual es sempre lo més important!

Jordi ha dit...

hahaha, ja no m'enganxes. Ja sé per on sortiràs! Aquest doble sentit ja me'l conec! hehehe

Mira l'hora que és (dos quarts de cinc) i ja m'has fet entrar una gana!! Un altre dia que vulguis fer-ho al bosc, avisa, que m'apunto a la bacanal, coi!

Ferran Porta ha dit...

Par favor, per favor... això no es fa! Com a mínim, als exiliats com la Yáiza i jo mateix ens hauries de censurar segons quines imatges, per no fer-nos patir. Graellaaaaada trionfant, tornarà...!

Pakiba ha dit...

Veig la foto desprès de dinar i com estic plena no en dones enveja jejej, pero fins aquí m'arriba la seva olor.
Que bé que t'ho montas al bosc i a més en companyia Eeeeeeeeeeeeeeeeeeh.

Pep ha dit...

Sort que ja he dinat, si m'agafes un dia d'aquells que per les presses no fas un bon àpat, rosego la pantalla.
Un altre dia avises ¡¡¡

Agnès S. ha dit...

Has esmentat els tres plaers principals que estan relacionats amb la boca, conversar (tres horetes), i menjar (bo, això sí!).
.

_MeiA_ ha dit...

No pinta gens malament!! ja m'hi posaria jo!

Anna Griera ha dit...

Mare meva quin senyor esmorzar! buf, realment les coses petites són les que valen la pena. Tot i que dubto que això sigui una cosa petita, més aviat és una passada!
l'esmorzar és el meu àpat preferit i quan vaig de viatge, em poso les bótes sempre amb l'esmorzar continental! buf m'encanta! així que res, a disfrutar! :)

rits ha dit...

mmm! quina bona pinta!!!! ja us ho passeu bé, ja!!!