dimecres, 5 d’octubre de 2011

Digui’m?

És sens dubte el que els hi he dit repetides vegades a tots i cadascú d’aquests andròmines plàstics amb ànimes de metalls preciosos o gairebé.

Des de que fa més de disset anys quan em varen penjar un mòbil per estar sempre localitzable, disposat a solucionar problemes i que la tecnologia fes que un pugui abastar més coses de les que hauria, amb la intenció de aprofitar al màxim la jornada laboral que sortosament mantenim.

Sort que aquests trastos no poden parlar per si sols, perquè ells coneixen gairebé més que ningú la nostre vida a totes hores. Son com una segona parella, amb ells m’hi he discutit, emprenyat, rigut i engegar-los a pastar fang, per més tard anar-los a buscar amb necessitat. Mal ens pesi, son estris que han passat a ser quasi inseparables, sense estar-hi enganxats, però hem de reconèixer que ens són molt útils.

Com que les persones encarregades d’engendrar-los, no els donen gaire esperança de vida, suposo que de no canviar molt les coses aniré ampliant la col·lecció, per d’aquí molts anys passar a ser objectes d’antiguitat, mentrestant només son un munt de ferralla que malgrat tot em porten els seus records, bons i no tant bons.


Ja sé que si els compteu en toca més de un per any, no en feu cas, el fet dels canvis per ofertes de diferents companyies i treballar en paisos diferents, tenen els seus efectes secundaris......

19 comentaris:

Joana ha dit...

Pots posar una paradeta!
Això sí, en aquest cas, cada vegada més petit i no importa :).

Alba ha dit...

El teu cinquè va ser el meu primer! Com m'agradava la "serpiente" d'aquell Nokia groc canari! Tu guarda'ls que potser algun dia en podràs vendre algún com a relíquia!!! ;)

Aniré passant per aquí! Salut!

Jordi ha dit...

Tots aquests són teus? Ostres, dintre d'uns anys, quan et jubilis, ja et veig obrint un museu del mòbil antic a casa teva i fent-ne reproduccions a escala real amb escuradents!

La dona deu estar encantada amb que guardis tota aquesta ferralla per casa, no?

Carme ha dit...

Ostres! Quina col·lecció!

M'ha fet riure en Jordi amb això de la teva dona... :) jo, com que sóc dona, mai no guardaria tants trastos.

De fet només n'he tingut 4, de mòbils, i només tinc el tercer i el quart, bé, perquè encara funciona ni que sigui no massa bé... tot i així no crec que duri massa.

Mira si em duren, que el meu primer s'assemblava força al teu segon, i el meu segon era com el teu 16è! Causava sensació quan em veia la gent amb aquell trastot tan gros!

Potser si que muntaràs un museu! El visitarem...

montse ha dit...

Uff, quanta ferralla acumulada en poc temps.

El porquet ha dit...

Osti... jo no n'he tingut pas tants! De fet deu fer uns deu anyets que vaig tenir el primer.

Això sí, ja he passat per totes les companyies!

El vuitè de la primera fila (Motorola gris i blau de Vodafone) el vaig tenir jo també! I encara el dec tenir per casa.

Clidice ha dit...

eiiii, el segon per dalt és el meu primer! :) després el feien servir els meus fills per jugar. ara enyoro el meu petit siemens (segon baixant a mà dreta), que em parlava en català :( ... l'android encara no parla català oi? :(

marta ha dit...

Col·leccionisme? Quin fotimer de mòbils, tu!

XeXu ha dit...

Això és tot un exemple d'evolució!

Vols creure que a casa meva vam tenir mòbil potser al mateix temps que tu vas començar, per tenir-lo a l'apartament d'estiu, però que en aquest temps, de propietat meva, només n'he tingut dos? Dos, eh! I això és perquè en realitat no ens fa cap falta a la majoria, però som molt còmodes. Vaig amb el segon la mar de bé i em podria durar força, però ja vaig pensant en un trasto més potent, perquè som així de capullos i ens deixem seduïr pels cants de sirena. Qui el necessiti per la feina (una minoria), d'acord. Els altres som una colla de borregos, jo el primer.

Glòria ha dit...

Una bona col·lecció...El Nokia "grandullón" em sona, ja ja ja.

magazine.cat ha dit...

Quin munt noi!
T'imagines que et sonessin tots de cop per a que els solucionessis algun problema...quin esglai!!!

lisebe ha dit...

Doncs no se si ho saps però hi ha coleccionistes que et donaríen bastants calerons i ho dic en serio.!!

Bona setmana maco

LEBLANSKY ha dit...

De moment, t'han servit per fer auqesta fotografia a la Warhol, haw, haw!

Eduard Ariza ha dit...

És la imatge del consumisme al qual ens aboquen.

Pep ha dit...

Quin munt de telèfons,
Jo crec que si que és una eina molt útil, ara bé , jo he vist gent que parlant per telèfon de cop i volta és troba amb el seu interlocutor a la mateixa vorera de carrer.
Però tot i així crec que fer-lo servir quan toca, esta molt bé.

Ferran ha dit...

Jo, com la Clídice: el segon teu va ser el meu primer. Però... coi, garbi, 17 anys? devies ser dels primeríssims a tenir mòbil, no? jo vaig tenir el primer... diria que l'any 1997. Bé, sí, ara que hi penso, vaig trigar a decidir-me a comprar-me'n un.

Deu n'hi do, quina col.lecció!

maria ha dit...

Et deixaras "un pico" en divorcis, no? tanta ex-parella a la qui passar pensió...

Assumpta ha dit...

Tot això és teeeeeeeeeeu? Hahaha em morooooo!!

El Nokia de dalt de tot, el segon per l'esquerra (de la pantalla) va ser el primer que va tenir en Josep Lluís... El millor mòbil que "hem" tingut mai... Al final el va regalar als seus pares i ells no el sabien fer anar massa bé, finalment es va perdre el número...

Jo he tingut una història de mòbils avui... M'he divorciat d'Orange i ara sóc de Yoigo... potser en faci un post :-DD

Yáiza ha dit...

Quina tela! Déu ni do la col·lecció... tot i que a casa meva, si poguéssim arreplegar tots els mòbils que hem tingut entre els tres... déu ni do, també, déu ni do! El meu pare té cada relíquia que també serà de museu ben aviat!