Ja era hora.....brots verds |
Molta
gent crec que sap sobradament com es fa això de mullar el moniato, però sempre
va bé de refrescar la memòria per si algú a hores d’ara no ho ha provat, cosa
totalment desaconsellable.
Depenent
de la mida del moniato triarem el recipient adequat on posar-lo en remull i que
creixi en conseqüència, el que esperem.
Parlant
del moniato com a tubèrcul, i com a curiositat, proveu de posar-lo dins un got
amb aigua. Veureu que passats uns dies surten brots verds (els de veritat, no
els polítics) i que seguint els sempre encertats criteris de que tota cosa que
puja, torna a baixar, tindreu amb poc temps tota una cascada de tiges verdes
que fan la seva patxoca.
Suposo
que no cal dir, que com que està sempre cobert d’aigua....no cal regar-lo.
Per
que no dubteu de la veracitat del apunt us poso una foto del meu moniato en
remull, ja amb resultats a la vista. Potser i només potser, més endavant penjaré
una imatge de quan la llei de la gravetat fa acte de presència.
Curiós
no? I sense voler prendre gens de protagonisme......a la Winnie....;)
26 comentaris:
Ostres! Doncs... no, no ho he provat mai? És greu? ;)
T'està brotant molt maco!
Je je je, els nanos de petits hi posaven llenties. Molt de lèpoca el moniato, molt de l'època...
Jo de petita posava monjetas , lo del moniato no savià, pero segur que el provo, perque tu el tens molt maco.
Hauríem de provar de posar l'economia d'aquest país en remull, a veure si els brots verds arriben d'una vegada per totes...si no, mentretant, ens haurem de conformar amb els bonics brots del moniato :-)
Amb tants moniatos com hi ha potser sí que estaria bé posar-los en remull perquè rebrotessin!
Algun cop ja ho havia vist això del moniato... i la veritat és que fa bastanta patxoca!
Salutacions!!
Aquí tothom aconsegueix plantar cosetes i que li creixin, però no hi ha manera que a mi em creixi el pinyol d'alvocat que jo vaig plantar ja fa una temporada, allà està, molt de fàstic!
ostres tu...que xuluuuuuuuu
vaig a posar el moniato en remull jo tambe
aggggg..
aixo ha sonat fatal
res..res
ostres garbí, veig que tens un bon moniato! cuida'l bé!
Caram tu, quin moniato que exhibeixes... ja en pots estar ben orgullós, i si a més el tens ben remullat, ja no es pot demanar més!
Haha, Porquet... porcàs! ;)
Veig una batalla incruenta molt evident entre la Winnie i el moniatu. I ja se sap que de l'amor a l'odi només hi ha una passa. Acabaran junts??
I és un sort que no s'hagi de regar.
Pels despistats.
M'encanta el peu de la foto.
Queda xulíssim!! I no deu ser difícil, oi? és que a mi se'm moren totes les plantes...
Ah, el comentari de la Winnie m'ha fet riure, és boníssim!! (a veure si ho veu en Jordi de la Banyera!!) ;-))
Ostres, ostres, ostres. Això és el que vas prometre?? hahahaha
Què bo! Últimament la Winnie està en boca de molta gent i estic pensant ja d'anar a l'Sgae a reclamar drets d'autor!! :-) hahaha
Mira que mentre anava llegint pensava en ella i vés per on que me l'he trobat al final del post. Gràcies!
Per cert, mullar el moniato dura tot l'any la planta? Surt alguna cosa? L'any vinent si la planta dura poden sortir moniatos? sóc un autèntic incult amb aquestes coses.
No, no dura tot l'any però si dura força i és fa força gran. De sortir res, no surt res però fa la seva patxoca i no es gens complicat.
Em sembla que la teva winnie li està picant l'ullet.....encara anirem a casament
Iuuhuu! Tendremos boa, tendremos boa!! Vaig a pel traju!!
caram quin moniato més ufanós!
De petits a casa sempre ho feiem, que wuapo que el tens ;)
Osti, quan he llegit el títol de l'entrada al lateral d'un altre blog m'he pensat que es referia a una altra cosa això de mullar el moniato! ;)
Caram, caram... si seguiu fent aquesta pressió a base de presumir de brots verds a casa, acabaré posant una foto del meu ciclàmen mig-moribund!! Però millor ho faré quan l'hagi trasplantat, que em penso que la casa se li ha quedat petita...
si que fa molt de goig, ho provaré!!
gràcies per la idea, no ho havia vist mai.
salut!
Ostres! doncs fa tot el goig del món el teu moniato!...
La meva avia també ho feia, ara m'hi posaré, a veure si ho se fer tant be com tu.
Podíem agermanar-los, com Colon i l'estàtua de la Llibertat!
Jordi, Colon i l'estàtua de la llibertat no estan agermanats, estan casats!!
Ostres, jo que us volia presentar un amic nou de la Winnie ... però no, el meu candidat no pot competir amb el moniato del Garbí!! La veritat és que el tens molt bonic!
Ostres tuuu!! però que xulu i original!!!! em sembla que t'ho copiaré! m'agrada!!
Publica un comentari a l'entrada