Com si d’una ofrena és tractés, aclarint que ningú va
acabar de genolls per pregar o altres menesters, va quedar muntada la
taula on els diferents comensals varen
anar dipositat les diferents menges, a
qual més exquisida.
L’espai de taula va quedar tant sofert que els allà
presents varem poder observar com unes llàgrimes de salsa d’oliva assassina
feien acte de presència en la làmina que presidia l’altar. Miracle!!
Bé, potser no va ser un miracle, però el que si va
resultar ser, és una trobada de bloggers amb moltes ganes de tenir contacte
visual, explicant-se les seves batalles i anècdotes entre degustació i tast de
tant ufanosa taula.
Cares noves i algunes absències són el que donen caràcter
especial a cada trobada, amb un gust a la boca de tornar-hi, sigui on sigui,
per no abusar de la hospitalitat de l’Amadeu i la Carme.
Les hores es varen fer curtes. Amb greu vaig deixar la
tribu al voltant de la foguera, entre pomes, mistela i fruits sex, una barreja
que sembla els va obrir altre vegada la gana, segons informes obtinguts de la
xarxa.
Gràcies a tots i a totes, un plaer de compartir les
hores amb vosaltres.
He enviat les fotos al correu col·lectiu, si algú en vol
alguna en mida original, només ha d’aixecar el dit, que molt a gust li faré
arribar.
25 comentaris:
Caram! Quina trobada més eixorivida! I veig que no us vau estar de res! Enhorabona doncs, per fer aquesta mena de celebracions, valen molt la pena!
Apa que bé us ho passeu!
quina gentada!!! tots blogaires?
Sembla que hi havia caliu, amb aquesta foguera i la rotllana.
Per cert, no sé si ho he llegit bé, però en lloc de posar fruits secs has posat sex...he a mi també em passa.
No sé on tenim el cap a vegades.
No te'n perds ni una, eh
Ostres tu, això de les trobades de bloggers s'ha d'avisar!! Que jo m'hi hagués apuntat!!
Ja veig que ho tenieu ben organitzat tu...
doncs si que es desprén caliu! i quan tiberi!!!
Em sap tan de greu haver-m'ho perdut! caxis!
Visca les trobades blocàires!!
És la primera que em perdo a can Leb i em sap molt de greu: en el seu cas, sóc d'adoració perpètua.
Ohhhhhhhh, que enveja!! Em feu goleta, quin gust poder estar ahi!!!
Una abraçada
Molt i molt bé, ens ho vam passar! Sou collonuts!
Pinta be aixo..renois!!
Una magnífica pinta, ja ho crec!
Diria que a "les olives assassines del Galde" (un mite més que fonamentat), ara hi haurem d'afegir "la barra del Garbi" (la barra de pa, suposo que s'entén). Feina tindries per fer-te el francès amb aquesta descomunal 'baguette' sota el braç!
Trobada de diverses doctrines i civilitzacions. . . no en va faltar de pa(boníssim) vi i peixos(mousse), apart d'altres exquisideses, i pels sacrificis pires de foc i olives!!!
Gràcies Garbí i petons a tots, especialment a l'hereu!
Dono fe de que el dia va ser fantàstic.
Gràcies a tothom, especialment als amfitrions!
Fins la propera...
Bàsic el teu reportatge fotogràfic! Gràcies per les imatges!
Sembla un tòpic, però és que és la veritat: va ser un dia fantàstic. Fantàstiques les converses el menjar i l'atrezzo de Sant Galderich.
I les teves barres de pa van acabar torradetes a la brasa.
Als absents: se us va trobar a faltar!
Heeee, quina trobada més wapa, no? I aquesta no va ser virtual!!!
Una trobada fantástica d'amics que a la distancia se estiman.Esteu tots molt bé
i feliços.
Sembla que us ho vareu passar molt bé. M'agrada aquesta foguera!
Ep! Que arribo tard! Moltíssimes gràcies per la documentació gràfica!
(Les afotos, vull dir...)
;-P
Petons!
Les olives i el pa tenien poders màgics, ho veig claríssim. Quan hi tornem? :)
Va ser fantabulós, oi?
Publica un comentari a l'entrada