Paraula que se’m està quedant curta després de tant de temps de veure injustícies seguides i massa gent barrigant dins els contenidors per poder menjar.
Que ha de passar en aquest país o que hem de fer perquè algú amb seny i decisió condueixi els pocs diners que ens queden a bon port.
Fa fàstic d’escoltar radio, televisió o llegir diaris tant de paper com virtuals, hem arribat a un punt sense retorn on s’ha instaurat l’egoisme dins la societat i així no podem fer res.
El feudalisme, la burgesia i ara el capitalisme podrien o haurien de ser jutjats com a crims contra la humanitat. Tots ells han permès i estan permeten que milions de persones morin de gana sota les seves irresponsabilitats i només mouen un dit si hi ha un duro a guanyar. Aquestes persones no ens poden portar enlloc, aquestes persones l’únic que poden fer es acabar d’ensorrar-nos. A sobre, després de dilapidar tots els nostres imposts, tenen la poca vergonya de fer publicitat que ara més que mai hem de complir amb les nostres obligacions de contribuents. No ens heu escanyat prou?.
Tots plegats, des de politics, banquers i altres especuladors, si sou persones hauríeu de dimitir tots, sense sous vitalicis. No us demano un harakiri, és poc, us vull veure barrigant contenidors per poder menjar i teniu sort, molta sort que falten ous, perquè fa molts anys a França les guillotines varen fer molt bona feina.
Estic així d’emprenyat, sense estar massa afectat, només de veure-ho, però ahir en veure aquesta frase de queixa simpàtica, em va fer pensar que ja n’hi ha prou.
No ens podem estrènyer el cinturó i baixar-nos els pantalons al mateix temps.
14 comentaris:
quanta raó tens ¡¡¡¡¡
Et podria omplir tota la pàgina i no acabaria.
Per postres tenen la barra de predicar als quatre vents que ara no cobraran la paga de Nadal.
Que és baixin els sous ¡¡¡¡
quanta raó tens ¡¡¡¡¡ Garbí, quanta raó tens.
buf, Garbi, estic completament d'acord, i jo sóc una bona afectada. I alhora sé que no em puc queixar.
Realment tot em supera i no sé què dir-te, vivim temps molt difícils.
Ara t'escolto! Menys indignar-se tant, i més treure la guillotina. Quan comencem? A acampar per les places no, però a tallar caps sí que m'apunto. És el mínim que es mereixen. La frase és molt bona, me la deixaries per posar-la al blog? Em faria gràcia. I si em dius on ho vas veure millor.
Garbí, ara potser t'empiparàs però vols dir que hi ha tanta diferència entre uns i altres? Ho pintes com si només hi haguessin bons o dolents. No som tots molt més semblants del que voldríem ser encara que no sigui agradable pensar-ho? No es tracta només de prendre consciència quan veiem perillar alguna cosa a prop o nosaltres mateixos? Podem estar indignats però ho hauríem sabut fer millor? No tinc clara la resposta. Tot és molt complicat.
Tens raó, com no!
Gana, gent que els treuen de casa, total, per tancar els pisos...
Especulació, atur... no se com no fem una revolució!
Certament tens molta raó, però l'existència d'aquesta gent és el producte d'una societat malaltisa.
Doncs jo sóc molt pessimista ja que estem dins "el sistema", així com a ens genèric sense forma ni cap, però que ens arrossega i ens absorbeix. Estem engolits en el seu propi espiral i no veig la manera de sortir-se'n. Es crida pels carrers, s'eleven pancartes, es tallen carreteres... però... no passa res. I el procés d'aniquil·lació dels drets socials i laborals segueix imparable. Suposo que la solució seria la desobediència total i absoluta i sotmetre els països al caos més absolut. Ara bé, tampoc veig factible que això succeeixi, primer perquè la gent tindria por i segon perquè els aprofitats de sempre en traurien el seu profit personal.
Així que, tot segueix igual, cridem i escrivim a la insurrecció, però tot seguirà igual.
I el pitjor de tot, que no va a millor. Les passarem magres, ja ho veuràs!
La por que tinc jo, no es que tot vagi a norris com va, si no que lluitem, per mantenir un sistema que s'ha demostrat que només beneficia a uns quants, i aquests quans volen continuar a costa nostra. Estrenyar-nos el cinturó perquè puguin tornar a guanyar el mateix... que passa amb els grans lobbies que ningú s'atreveix a tocar? que passa amb les agencies nordamericanes que controlen fins i tot la nostra moneda i politica en favor dels seus interessos? continuarem així? i mentres tan.. la Xina i la India, per posar un exemple, sense fer soroll, trepijant els drets humans, continuen "compran" literalment el mon.
És que n'hi ha per estar-ne d'emprenyat, jo només espero que com a Islàndia, algun dia, els banquers i polítics que han provocat aquest desastre siguin jutjats!
Jo també vaig veure aquest frase i també em va semblar molt encertada.
Només puc dir el que molts ja t'han dit: tens tota la raó!!!!
Saps garbí, tens raó. Estava a punt de posar-hi un toc d'humor, però no està el forn per a rosques... bon cap de setmana!
ves, que puc dir... idem de idem...
sortim i comencem a cremar bancs JA, coi!!!
Publica un comentari a l'entrada