La curiositat i potser si la proximitat, m’ha fet anar al poble d’Esponellà a visitar la seva fira de la carbassa.....que en principi dius, coi tant dóna de si el tema com per muntar-ne una fira?.
Un cop allà, veus que el tema com moltes vegades, agafa la vessant gastronòmica i pots començar a tastar varietats amb sorpresa gratificant tot i sabent quina és la matèria prima.
Els esdeveniments sempre son aprofitats per posar-hi falca d’altres productes de la terra, sobradament coneguts però que un no renuncia a fer el tastet quan a boca de canó et posen el plat davant del nas. Tot plegat esdevé una passejada curta entre olors i gustos de la terra que et porten al curiós concurs de veure qui la té més grossa. He quedat força sorprès de les mesures que pot arribar aconseguir i m’he quedat amb la pregunta de quina deu ser la motivació del element per anar creixent sense parar fins arribar als més de quatre cents quilos.
La guanyadora.........no calen gaires paraules
Les que aspiraven a ser proclamades miss carbassa
I quan em varen avisar.........si no et portes bé, te la compro per fer sopa.
22 comentaris:
Nen, has quedat ben escaldat. Això sí que és donar-te carbasses! D'aquestes no sé si et recuperaràs...
Noi, i qui la té tan grossa? Et van donar carbassa?
Ostres d'aquí en surt puré per moooolts mesos eh?
La més grossa gairebé podria convertir-se en el carruatge de la ventafocs!!!
Caram, el sorprenent món de la carbassa. Vaja exemplars!
jajaj wow !! quines carbasses mes grosas!! doncs no tenia ni idea de aquesta festa de la carbassa.. a veure suposo que et vas comportar com bon minyo oi ???? Encara que una bona sopa de carbassa o puré es un bon plat per gaudir.
Petonets i bona setmana
La carbassa, en sopa, puré o metafòrica, sempre m'ha semblat de mal pair.
Escolta! Ves en compte amb les carabasses, que jo m'hi entenc força, tant pel meu pseudònim com pel poble on vaig néixer. Als de Muro els diuen carabassers! Potser és perquè donen moltes carabasses...
Ufff!! però que grosses que les tenen alguns!!!! ;-)
Quan comença el fred m'encanta menjar puré de carbassa... però amb això tant gros és per avorrir-ho!!!!
Una carbaça així no es pot recuperar ni al Setembre...
A casa nostra, la crema de carbassa és l'estrella d'aquestes dates...però sempre que me'n porten una a casa, ja tremolo pensant la feinada que tindré a trossejar-la i a treure-li la pell.
No em puc imaginar, les eines que es necessiten per aprofitar aquestes! ;-)
Ja m'has alegrat el dia. M'has fet veure que per més carabasses que m'hagi endut en aquesta vida... cap com aquestes! Si en el fons hauré de reconèixer que la vida m'ha tractat bé... ;p
No, no no te les han donat a tu, aquests carbasses, impossible!
:) Són impressionants!
M'agrada la crema de carbassa... però potser no tant!
Justament ahir, per l'autopista vaig veure dos cotxes amb remolcs que duien unes carbasses enormes, i vaig dubtar si eren de veritat.
Gràcies per treure'm el dubte.
Espero que no me'n donin mai cap com aquestes.
Jo faria confitura de cabell d'àngel...Tu no et mereixes cap carbassa, què diuen aquests, home ja!
I, em sembla que és el 22 d'octubre tenim fira d'artesania a Viladamat, o sigui que ja te'n faré memòria!
Vols dir que no són de plàstic? O inflables? Són una passada!
I ara...que en fan d'això tant gran? Jo sóc de les que penso que està bé que sigui una mica grossa, però no cal que en sobri...
Potser la motivació que té per anar creixent i pesar tants quilos li podries preguntar al Ronaldo, que s'ha fotut com un bacó!
Quines carbasses més xules!! El puré de carbassa és ben bo, en sortirien molts bols amb aquesta de 400kg... Perquè després diguin que el tamany no importa!
De molt petit la meva mare em preparava puré de carabassa, un plat que odiava. Ara, veient aquestes carbasses enormes, no puc evitar recordar les que la meva mare triturava com petites i insignifcants.
És enooooooorme!!!
(d'aquí en faria crema... o purè... o rostit de vedella amb carbassa... quiche de carbassa... carbassa amb carbassa...)
Ara que deies això de la sopa, m'hi has fet pensar. La mare quan comprava carabassa, en feia sopa cada dia. Un mal son!
Publica un comentari a l'entrada