Si el cas és que t’agafen per banda i te’n foten quinze de
cop la cosa canvia substancialment. En primera fase el plaer desapareix durant
un temps, però el que si és cert és que després de quinze et quedes fet pols
per un temps.
Fins fa poc no sabia ni el que m’havien fet durant
aquelles sis hores inconscient, ara finalment he pogut veure l’obra d’art que
em permetrà tenir minuts de glòria als aeroports i algun efecte secundari de per
vida, encara que espero siguin pocs.
Ara estic il·lusionat en veure que després de tres mesos
i mig torno a caminar, com un androide, però camino. Tot és possible.
15 comentaris:
En el fons som sers tan estranys que som indesxifrables. Realment hi ha molt d'art en el teu interior.
Ostres noi, és ben impressionant aquesta imatge! Ferides de guerra d'aquelles que es poden mostrar amb orgull perquè signifiquen haver sobreviscut!
Gràcies als avenços de la ciència, la competència dels metges, la teva valentia i aquesta manera tan positiva de prendre't les coses, ben aviat podràs caminar sense semblar un autòmat. Només una suggerència: guarda't dels imants!
Ànims i una abraçada!
Déu n'hi do quina ferramenta, sembles Robocop. M'alegro molt que vagis millorant i que ja puguis caminar. Ànim!
Bona tarda Joan.
Ara ja ets un ciborg com cal. Comença a pensar en els "altres" claus ;p
Ostres noi , la veritat és que la foto no et deixa gaire afavorit , amb tanta ferralla... Pensa que encara que camines com un zombi, "camines" i això ja és important, espero que a poc a poc (despacito!!!), vagis agafant seguretat i que aviat puguis triscar per on et vingui més de gust.
Petonets, Joan.
noi t'han fet una bona feina ! una bona ferreteria! i tornar a caminar ni que sigui a poc a poc una gran fita!
No entenc d'aquestes coses, així que no em faces molt de cas, però crec que duus bessons.
M'he quedat clavat a la cadira quan he vist aquesta imatge. Trobo que en aquesta imatge ets clavat a mi. Exceptuant en els claus.
Ja que t'ho prens amb humor, m'he pres la llibertat de seguir-te la beta.
Joan, estic content que vagis fent progressos, i que la ciència també n'hagi fet per arreglar els danys que sofrim.
Molta salut, i aprofito per felicitar-te pel teu sant, que va ser fa 4 dies.
Ets mig robot! Et desitjo una prompta recuperació!
Ets valent, jo ho sé.
Bessons i amunt (o eren malucs?)
petons, amic!!
Digues que te'n posin 15 més a l'altra banda, per ser simètric!
Ara ets biònic!
Espero que a partir d'aquí la recuperació sigui ràpida i aviat estiguis en plena forma. Una abraçada!!
Quina foto més xula! s'hi van lluir els metges! M'alegro molt que ja caminis. Com van els saltets? :)
I felicitats endarrerides Joan!
Ostres! Impressionant!!! T'han deixat completament clavat! Però mira... tot sigui per tornar a caminar!!!
M'alegro molt que ja caminis... que bé! a partir d'aquí tot serà molt més fàcil...
Coi, Joan, quines filigranes! T'han fet un bon apanyo i, pel que dius, funciona.
Desitjo que et recuperis ben aviat.
Publica un comentari a l'entrada