dimarts, 27 de juny del 2017

Adjunto foto de la zona púbica


 D’allò que en diuen fotre un clau, indica de costum, un plaer desitjat, de vegades quan la quantitat és sobrepassada per causes externes, el plaer queda en un segon pla.
Si el cas és que t’agafen per banda i te’n foten quinze de cop la cosa canvia substancialment. En primera fase el plaer desapareix durant un temps, però el que si és cert és que després de quinze et quedes fet pols per un temps.
Fins fa poc no sabia ni el que m’havien fet durant aquelles sis hores inconscient, ara finalment he pogut veure l’obra d’art que em permetrà tenir minuts de glòria als aeroports i algun efecte secundari de per vida, encara que espero siguin pocs. 
Ara estic il·lusionat en veure que després de tres mesos i mig torno a caminar, com un androide, però camino. Tot és possible.


15 comentaris:

Consol ha dit...

En el fons som sers tan estranys que som indesxifrables. Realment hi ha molt d'art en el teu interior.

Galionar ha dit...

Ostres noi, és ben impressionant aquesta imatge! Ferides de guerra d'aquelles que es poden mostrar amb orgull perquè signifiquen haver sobreviscut!
Gràcies als avenços de la ciència, la competència dels metges, la teva valentia i aquesta manera tan positiva de prendre't les coses, ben aviat podràs caminar sense semblar un autòmat. Només una suggerència: guarda't dels imants!
Ànims i una abraçada!

Pere ha dit...

Déu n'hi do quina ferramenta, sembles Robocop. M'alegro molt que vagis millorant i que ja puguis caminar. Ànim!

Bona tarda Joan.

Clidice ha dit...

Ara ja ets un ciborg com cal. Comença a pensar en els "altres" claus ;p

M. Roser ha dit...

Ostres noi , la veritat és que la foto no et deixa gaire afavorit , amb tanta ferralla... Pensa que encara que camines com un zombi, "camines" i això ja és important, espero que a poc a poc (despacito!!!), vagis agafant seguretat i que aviat puguis triscar per on et vingui més de gust.
Petonets, Joan.

Elfreelang ha dit...

noi t'han fet una bona feina ! una bona ferreteria! i tornar a caminar ni que sigui a poc a poc una gran fita!

jpmerch ha dit...

No entenc d'aquestes coses, així que no em faces molt de cas, però crec que duus bessons.

xavier pujol ha dit...

M'he quedat clavat a la cadira quan he vist aquesta imatge. Trobo que en aquesta imatge ets clavat a mi. Exceptuant en els claus.
Ja que t'ho prens amb humor, m'he pres la llibertat de seguir-te la beta.
Joan, estic content que vagis fent progressos, i que la ciència també n'hagi fet per arreglar els danys que sofrim.
Molta salut, i aprofito per felicitar-te pel teu sant, que va ser fa 4 dies.

Anònim ha dit...

Ets mig robot! Et desitjo una prompta recuperació!

cantireta ha dit...

Ets valent, jo ho sé.

Bessons i amunt (o eren malucs?)

petons, amic!!

Sergi ha dit...

Digues que te'n posin 15 més a l'altra banda, per ser simètric!

jomateixa ha dit...

Ara ets biònic!
Espero que a partir d'aquí la recuperació sigui ràpida i aviat estiguis en plena forma. Una abraçada!!

Gerònima ha dit...

Quina foto més xula! s'hi van lluir els metges! M'alegro molt que ja caminis. Com van els saltets? :)

I felicitats endarrerides Joan!

Carme Rosanas ha dit...

Ostres! Impressionant!!! T'han deixat completament clavat! Però mira... tot sigui per tornar a caminar!!!
M'alegro molt que ja caminis... que bé! a partir d'aquí tot serà molt més fàcil...

Glo.Bos.blog ha dit...

Coi, Joan, quines filigranes! T'han fet un bon apanyo i, pel que dius, funciona.
Desitjo que et recuperis ben aviat.