La costum ancestral d’enganyar, a base de prometre coses
i, després no complir amb el que s’ha anunciat sembla que no té fi.
Ara m’han fet remuntar el Manzanares, escoltant cants de
sirenes, perquè no sigui dit que no escoltem. Com que la carn és dèbil m’han
lligat al pal per no sucumbir als encants. Crec que han fet bé de lligar-m’hi, amb tot el que escolto no cauria mai en la temptació,
però em venen unes ganes de repartir una d’òsties que després la cosa no
quedaria bé, perquè nosaltres no som així.
Seguiu votant remant que aviat desembarcarem.
Proposta de relats conjunts per el mes de Juny
14 comentaris:
Ha, ha, ha!
Genial, Joan. M'has fet riure. Boníssim.
:DD
Molt bo el gir que has donat a la imatge.
S'han d'evitar les temptacions... de tota mena. :-D
Ganes de repartir ja en tenim, però ens hem de controlar. No és mala idea això de lligar-se a un pal...
El peix també és dèbil.
La carn és dèbil però no flàccida.
HOME¡¡¡,CAURE A LA TENTACION DAVANT UNA "NACION ANTROPOLOGICA"?...N'ES AIXO SRO.PEDRO SANCHEZ,N'ES AIXO.
estàs en plena forma Joan molt enginyós i divertit!
Però al Manzanares hi ha sirenes??? Potser han vist alguna carpa, perquè em sembla que no si guipen gaire!!!
Bon vespre, Joan.
Has estat fi... molt fi...
Veig que la recuperació va "viento en popa" !
Sigues valent, ja queda poc.
Molt bo, Joan! Ànims i endavant que fins i tot sense repartir arribarem a port!
Si va passar a la xiulada del Manzanares poc va sentir els cants de sirenes.
Joan espero que hagis tingut una revetlla tranquil·leta i un bon dia del teu Sant...
Bon vespre.
Publica un comentari a l'entrada