Aquest any havia dit prou de
trastos per les vacances, estava fart de carregar el cotxe amb coses que
després no s’acabaven utilitzant. Vaig repetir una i mil vegades, poca cosa,
maletes petites, res que no serveixi, només el que sigui imprescindible, que
arreu del món hi ha botigues de tot.
De bon matí quan em vaig
llevar, vaig veure que m’havia deixat sòl a casa. Però passats uns dies vaig
rebre una postal tranquil·litzadora on deia: No pateixis per mi, he trobat tot
el què em faltava.
El que no m’ha quedat del tot
clar és si tornarà.......
11 comentaris:
I tant que tornarà! Amb tot el que s'ha endut, més els regals i els souvenirs... ves fent lloc per les coses noves.
Potser quan s' acaben els calés.
Huy huy..... ocupes massa? :)
Gaudeix de la calma!
Jo no hi comptaria, potser que es vagi organitzant per una altra banda.
Molt bo, encara que no crec que pugui comprar un Garbi com tú enlloc ;D
Però què li mancava, a veure... vivint amb tu no li podia mancar de res... quan torni l'hi preguntes, just in case.
Però què li mancava, a veure... vivint amb tu no li podia mancar de res... quan torni l'hi preguntes, just in case.
L'hi preguntes dues vegades :D
Molt bó,però no ten refies i posat a la feina.
Ves per on, la vas alliçonar tan bé, que va arribar a la conclusió que tu també erets prescindible :)
Bon vespre, Joan
cria corbs que.....
Publica un comentari a l'entrada