dimecres, 20 d’agost de 2014

Fàcil d'encendre

Tenia els nervis a flor de pell. Ella feia molt de temps que esperava poder convidar a sopar al seu, fins ara amor prohibit. Avui era el gran dia. 
Era tant l’estat de trasbals que, a poc d’arribar ell, no trobava les cerilles per encendre la vitroceràmica........ Per sort ell avançà l’hora de la trobada, en arribar s’acostà a ella lentament i amb el tacte suau d’un sol dit, la va encendre......al màxim.

13 comentaris:

XeXu ha dit...

I es van quedar sense sopar? Doncs quin rotllo!

Laia ha dit...

Sí que estava nerviosa sí... Volia encendre una vitro amb llumins??? :P

M. Roser ha dit...

Jo perquè no tinc vitroceràmica, però entenc que la noia amb els nervis, es despistés...Tant se val, si tampoc tenien gaire gana!!!

Carme Rosanas ha dit...

Hi ha moments que el sopar importa poc...

jomateixa ha dit...

Es veu que ell també ho tenia bastant clar...

Bruixeta ha dit...

Sort que ell sabia fer anar els dits...

Elfreelang ha dit...

el tacte sempre va millor que els mistos per encendre!

Pakiba ha dit...

Jo crec que tenia que fer servir el ensenedor,jaja.

Drapaire de mots ha dit...

I després... qui vigilava el sopar?

Joana ha dit...

En algunes situacions, val la pena no jalar! :)

Gemma Sara ha dit...

Per què sopar, quan hi ha gana...

Gemma Sara ha dit...

Per què sopar, quan hi ha gana...

Loreto Giralt Turón ha dit...

I després... van acabar sopant?