dimarts, 5 d’agost de 2014

No fa falta gaire per ser feliç?

Tots ens omplim la boca de que fa falta molt poc per ser feliç a la vida, que traient el suc a les petites coses podem arribar a tenir allò que ens omple les pàgines de la vida, de moments per emmarcar. Hi estic totalment d’acord, encara que amb més potser seria més fàcil, amb poc podem omplir de felicitat les nostres vides.
Però sempre hi ha un però, i aquest és, que per viure amb poc ens demanen molt, fins al punt de que sembla calculat el fet de que et quedi el just, per viure amb poc, la resta cal entregar-ho tot per dedicar-ho a la malversació, robatori o com es vulgui anomenar. 
Estem envoltats de rates, que van mossegant sense mesura el formatge, el que nosaltres fem, el nostre formatge.

11 comentaris:

Elfreelang ha dit...

en aquest cas sempre va bé tenir uns quants gats ! cacen les rates i les maten!

Elfreelang ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sílvia ha dit...

Tens raó "però" és veritat que ja m'hi he mal acostumat. Aprendre a viure amb més és més fàcil que no a l'inrevés, per això em considero afortunada.

XeXu ha dit...

Sí sí, tret que siguis ric de veritat, que llavors tens tots els avantatges, tinguis el que tinguis et prendran en concordança. És clar que amb poc s'ha de ser feliç, si és que no hi ha una altra manera de viure: amb les poques coses que ens deixen!

Joana ha dit...

Estem en un punt que ja ni ens sorprenem.
Ens demanen estrènyer el cinturó, i no ens queda una altra que fer-ho, però mentre, mantenim un grapat d'inútils. Per exemple, al Senat.

Carme Rosanas ha dit...

Tens tota la raó...

jomateixa ha dit...

tens molta raó.
Al final ens conformem a ser feliços amb les coses gratuïtes. Un dia de sol, o un dia de pluja, un petó, una abraçada, una passejada ben acompanyat,...

Enric H. March ha dit...

Penso, Joan, que hem oblidat que el formatge és nostre i per això se'ns omple de rates. I si hi afegim que hi ha qui voldria que no hi hagués formatge (qui no col·labora en el bé comú), s'hi acaba fent un forat tan gran que acabarem caient-hi dins.

Bon estiu!

M. Roser ha dit...

Jo penso que si aprenem a ser feliços amb les coses gratuïtes, ja tenim molt de guanyat...Però, hem de lluitar per tenir el què ens correspon i si ens en sobra millor, sempre hi haurà algú a qui podrem donar un cop de mà...
Bon vespre, Joan.

xavier pujol ha dit...

Si alguns habitants de països de l'Àfrica (o Àsia, Centre-Amèrica, etc. etc.)veiessin tot el que arribem a tenir, dirien que som riquíssims.
D'altres, si veiessin el poc nivell que tenim, se suïcidarien abans de ser tan pobres.

Tot és relatiu.

rits ha dit...

Completament d'acord! Fa falta poc per ser feliç xò ens treuen tant i ens matxaquen amb tantes coses que és ben difícil poder assaborir aquestes petites coses que ens fan feliços amb ben poc.