dimarts, 26 d’agost de 2014

Tot cansa

M’he adonat amb el pas dels anys que ser responsable arriba a cansar, i algunes vegades agradaria que t’ho donessin tot mastegat, per no haver de ser sempre qui tira del carro.
Són ja més de vint anys els que porto al capdavant, temps amb molta gent al meu càrrec, temps amb menys i ara quasi sòl, però sempre com a primer responsable i sota la mirada del qui mana. Si bé et quedes exclòs, de la primera línia de foc de la responsabilitat jurídica, la resta tot ha de tenir contesta i a ser possible que agradi a les orelles de qui pregunta.
No compten les dificultats, ni els enfrontaments que puguis tenir amb els de sota teu, ni com ho has fet perquè surti el que ha de sortir. Només compten els resultats.
Les parts bones també hi són, flexibilitat, triar el camí a seguir, quan fer-ho, sentir-te bé quan tot rutlla i saber que no ets l’últim mono, ajuda a tirar endavant i no voler canviar. Però ja us dic jo, que tirar del carro tant de temps cansa. 
Les crítiques cauen sempre imparables, els elogis s’envaeixen fent-se quasi sempre invisibles.  

10 comentaris:

rits ha dit...

Molts ànims i endavant. Crec que totes les professions cansen. Ser autònom, cap, ment i mans, ha de ser ben difícil. Ànims i amunt!!!

XeXu ha dit...

Em sembla que la teva manera de pensar és molt normal. Després d'un temps, el que sigui, de responsabilitat, començar a pensar que de vegades t'agradaria ser tu el que es deixa arrossegar i no qui estira em sembla que ens passa a tots. En moltes activitats hi ha càrrecs rotatoris perquè la gent no es cremi, però això no passa quan t'hi jugues els diners. La pregunta que t'has de fer, per més cansat que estiguis de vegades, és saber si sabries tornar a un segon pla, a no tenir cap responsabilitat, però al mateix temps a no assabentar-te de les coses importants, a ser l'últim mono, com tu dius. Pel que he vist, la gent que ha assolit un nivell té dificultats després per tornar a ser un més i que altres agafin les regnes, almenys sense intentar ficar cullerada. Potser això t'animi a continuar, pensar que, malgrat l'esforç i la dedicació (i d'algunes patacades), les coses es fan com tu vols i t'agrada, i que encara et queda corda per seguir marcant la pauta.

jomateixa ha dit...

Totalment d'acord amb tu. En aquests moments en que ja cansa la situació, només hi ha dos motius que et poden fer tirar endavant: que t'agradi molt el que fas (el millor motiu), o que et faci molta falta la feina i no tinguis cap altra opció (un motiu que crema molt).
Espero que et faci tirar endavant el primer.

xavier pujol ha dit...

Amunt i crits!!

Bruixeta ha dit...

completament lògic i comprensible el que et passa, només queda seguir endavant amb força i ànims

Laia ha dit...

No puc dir gaire cosa sobre els càrrecs de responsabilitat, no n'he tingut gaires, però sí que és cert que en petit comitè normalment m'ha tocat arrossegar, i cansa. Que ningú s'impliqui, que es deixin arrossegar, que no ajudin gens a facilitar-te aquest "estirar del carro"... És dur.

Estic amb la jomateixa, en aquests moments és quan molts es plantegen realment què estan fent, si els motiva o compensa prou com per aguantar-ho tot. Potser hauria de dir "es plantejaven", ja que pocs avui en dia deixen la feina si senten que ja no els queden forces. Però t'animo a que puguis arribar a compensar aquest cansament per una altra banda o que, com a mínim, quan s'acabi la jornada laboral tinguis prou enteresa mental com per no pensar-hi gens i donar importància a la màxima del teu bloc: "Dediqueu temps als vostres , doncs és en la única feina que sou imprescindibles".

Molta força!

Elfreelang ha dit...

crec que t'entenc, sovint la norma a les feines, amb responsabilitat o sense , els elogis són inexistents, el retrets i les mancances sempre les veuen, i el resultat està sobrevalorat davant del procés i els camins que s'han seguit amb esforç´per tal d'arribar als resultats ....ànims!

artur ha dit...

Una situació que et comprenc molt bé, per lo de familiar que em resulta....
T'animo i t'elogio ! en aquesta tasca diària !!
Salutacions !!

M. Roser ha dit...

És veritat , les responsabilitats cansen, però també et sents bé amb tu mateix, si veus que les coses van bé, sobretot si t'agrada el què fas...
No et desanimis, pensa que un elogi, val més que moltes crítiques!
Bon vespre, Joan.

Kuroi Neko ha dit...

Ho comprenc perfectament, és una postura molt difícil, perquè és un tira i arronsa continu, i sempre hi ha algú descontent posant males cares.
Ànims!!