dilluns, 26 de setembre del 2011

De vostè.....?

Com pot arribar a ser d’emprenyadora la bona predisposició de gent més jove que un mateix, que en veure’t cabell blanc et comencen a tractar de vostè. Aleshores que fas? Si dius que no cal el tracte que et donen, sembla que estiguis dient que et molesta, si no dius res, dónes per fet que és el més correcte i que et veus en condicions de rebre el tracte.

Jo no dic res......penso, somric interiorment i penso: Que equivocats que esteu!!!!!, Encara que preferia quan això no passava.

21 comentaris:

Sergi ha dit...

És una qüestió de respecte, i que complim anys no és cap secret per a ningú. O és que tu no tractes de vostè a persones 15 anys més grans que tu? Per respecte, no perquè en el teu cap pensis que són unes mòmies vivents. El mateix fa algú 15 anys més jove que tu, mereixes un respecte, i aquest es mostra amb el tracte de vostè. O preferiries que aquests joves, per no ferir-te, es dirigissin a tu amb 'eh tu, pureta, per quan em tindràs la feina acabada?'.

No sé, de vegades penso que en fem un gra massa quan ens ofenem perquè ens tracten correctament.

Sergi ha dit...

Redimonis, em deixo de dir que en països més civilitzats que el nostre, es tracta a tothom de vostè, inclosos els més joves, si no es té una estreta relació amb aquella persona. Aixó no hi ha malentesos. Tots són coneguts i respectats, fins que passen a ser amics o són família.

Ferran Porta ha dit...

En aquest tema sóc raret: no només agraeixo que, segons qui, em tracti de vostè: és que m'empipa que no ho facin. Em refereixo a persones de determinades edats; em sona fatal, no m'agrada que em vinguin amb "tú" sense conèixer-me de res.

Veus? en aquest tema sóc raret!

lolita lagarto ha dit...

a mi m'agrada que em tractin de tu, però a vegades em costa tractar de tu a gent ENCARA més gran que jo i que prefereix aquest tracte..

Carme Rosanas ha dit...

A mi m'agrada tractar de tu a la majoria de la gent, però si realment tenen 15 anys més que jo, sense adonar-me'n utilitzo el vosté. En XeXu té raó.

I clar, cada cop hi ha més gent que em tracta de vosté (cada cop hi ha més gent que té 15 anys o més de 15 anys menys que jo) i m'hi he acostumat... cap problema.

Sr. garbí, ho sento però... vosté s'hi haurà d'anar acostumant!

Eduard ha dit...

El joves no ho fan amb mala intenció. Aquest dematí, mentres anava a la facultat, li anava a cedir el seient a una àvia d'aquestes que ja tenene edat. Per la raó que fos no l'ha volgut acceptar-lo. L'edat dóna moltes coses. I, segons la meva opinió, el tracte honorífic de "vostè" indica un gran respecte, a més a mes d'una bona educació.

Catalina Cerdó ha dit...

Em sembla, senyor Garbí, que no hi res a fer, vostè haurà de seguir somrient interiorment i anar pensant com ho encaixa, però malauradament anirà a més.
Rebi una abraçada de part meva, amb respecte però sincera!

Yáiza ha dit...

No us queixeu... us ho tinc dit. A mi em tracten de vostè a les botigues, gent més gran que jo, i això que tinc 21 anys. Ehem! On s'és vist?? Només falta que em diguin "senyora"!!

Aquí a França, tothom es tracta de "vous" a menys que sigui família, amics propers o, posem per cas, companys de la facultat. Però almenys em diuen "mademoiselle" i no "madame"!! ;)

Gemma Sara ha dit...

A mi no m'agrada que em diguin de vostè, encara que, és veritat, jo ho dic a la gent més gran que jo. Però és una qüestió d'hàbits, com el "vous" a França, com fins fa poc que els fill tractaven de vostè als seus pares. Quan em diuen de vostè em sento una senyora...

ricderiure ha dit...

A vegades et diuen de "voste" just abans de fotre't una clatellada,
o sigui que prefereixo que el respecte me'l mostrin d'una altra manera...
tot i així jo als padrins del poble els tracto de "vos", però als que els hi tinc confiança ja els dic pel nom.
A mi que no em facin vell encara!!!

salut !

Anònim ha dit...

Jo tracto a tothom de tu, a tothom! Per tant, m'agrada que a mi ho facin també :-)

Pep ha dit...

Sovint penso que els que tracten de vostè posen una barrera per no agafar confiança.
Si m'ho fan a mi i si m'interessa seguir amb aquesta postura, ja em va bé.
Si no m'interessa i dono la volta i amb un somriure passem a tractar-nos de tu.

Carme J ha dit...

Tinc tendència a tractar de TU amb facilitat, excepte a les persones més grans, per obeir els preceptes ensenyats de tradició i respecte .
Després de treballar en una residència d'avis, vaig observar que a molts els agrada el tracta de TU, quan ells t'ho demanen com a símbol de confiança.
No com es fa de vegades amb els
-Carinyo, tomate ya la sopa de una vez!!!

magazine.cat ha dit...

Jo tinc uns cosins que al seu pare el tracten de vostè , sempre ho han fet, crec que es una qüestió de respecte.

Pakiba ha dit...

A mi m'agrada que en tracten de tu i con no m'agrada el vostè no tinc cap reparo en diro. Aixi que hola Garbi com estás???.

Clidice ha dit...

Doncs jo sóc de tractar de Vostè, o de Vos, moltes vegades, depèn de l'edat, però se'm fa molt estrany que m'hi tractin a mi, no m'hi acabo d'acostumar. :(

Marta ha dit...

garbi
es una tracte de respecte envers l'altre.Jo acostumo a fer-ho, pero es clar que si m'ho diuent a mi o considero una tocada de collons..o d'ovaris com vulguis!!!
petonets, sempre

Assumpta ha dit...

Pots donar per reproduït el comentari de la CARME ;-))

Generalment utilitzo el "tu", però amb gent 15 anys més gran que jo, segur que tracto de "vostè" :-)

El porquet ha dit...

Uiiii a mi m'ho van dir quan no en tenia ni un de cabell blanc! Compta que ara en tinc algun de malcomptat que ni es veuen, però...

Va ser un impacte total. Corria per Gavà, que llavors hi treballava i em trobo un marrec que em diu "Té hora senyor?"... jo ja vaig intentar trobar algú a banda i banda al qual dirigir aquella pregunta, però no, anava directament dirigida a mi...

Ferran Porta ha dit...

Un apunt més, aquest de caire informatiu: aquí on visc, mai, mai de la vida se't tracta de DU (tú) fora de l'àmbit de la família i els amics. Mai, ningú. Al súper, per posar un exemple, a les caixeres i caixers, sempre, sempre de SIE (vostè); i ells/elles també, naturalment. O a l'escola, a la universitat (amics meus alemanys que han fet Erasmus a Catalunya, troben espantós que els alumnes tractin de tú els professors, per exemple. Jo també)

Fi de la nota informativa :)

_MeiA_ ha dit...

Em costa molt parlar de vostè... ho trobo molt llunyà. I per suposat, no m'agrada gens que a mi m'en parlin, com a tú a tú, no hi ha res!