dilluns, 12 de setembre de 2011

Parar el carro

Si comptem que més d’un dels nostres pares encara anaven a l’escola sobre l’esquena d’un ase i que ara estem posant fre als excessos de velocitat. Em dóna per pensar que en un espai de temps que no arriba ni de bon tros als cent anys, hem fet un pas de gegant en la nostre civilització. Un pas tant desmesurat envers la història del planeta, que dóna per posar en dubte si ho estem fent prou bé.

La nostre generació, potser serà la única en la història que hagi pogut circular a més de tres-cents kms per hora per una autopista, sense que passés res. Els nostres fills no s’acaben de creure que podéssim fer caminades d’una hora per mig del bosc per anar a escola, i que amb dotze anys conduíssim vehicles per camins sense asfaltar, que corríem les nits amb ciclomotors sense casc amb nivells d’alcohol immesurables a l’actualitat. Podria seguir amb un munt de coses, que a la meva manera veig que ha estat un vist i no vist, però el que realment em fa pensar és quin serà el proper pas agegantat per la nostre espècie, doncs de seguir aquesta velocitat de creuer, els nostres fills explicaran als nostres nets que els cotxes tenien quatre rodes i que estaven regulats per llumetes de color verd, taronja i vermell, que sovint eren multats per uns homes d’uniforme blau, amb una gran porra, de goma.

Estem a l’era de la tecnologia, la globalització, per molts fer una piulada a la xarxa explicant que estan esperant el bus és una necessitat i que no sabem viure sense un endoll.

Potser i només potser, algun dia algú pot maleir al sr Einstein, Edison i altres en les maleïdes hores en que varen inventar la manera de fer rodar el mon massa ràpid.

Jo sóc el primer en estar endollat.......però dóna per pensar-hi.

10 comentaris:

òscar ha dit...

No cal anar massa lluny. Podíem pensar, quinze anys enrere, que tot això caminaria per on camina?

Sospito que el 90% de la gent respondríem que no.

XeXu ha dit...

No s'ha de posar pals a les rodes del progrés, està bé que tinguem la tecnologia. El problema és l'ús que se'n fa. Podem fer que els cotxes vagin a 300km/h. Però si vols posar un límit a això, cosa molt convenient, no ens enganyem, fes-los que arribin a 130 com a molt.

La nostra vida ja no s'entén sense la tecnologia, i aquesta ens serveix també per protegir-nos d'ella mateixa, de vegades estúpidament, que sembla que ens sobreprotegim. Abans els nens eren més forts, més resistents? No, però ara pateixen tota mena de mals i se'ls ha de protegir. Abans els patien igual, i tampoc passava res. Algunes coses hauríem de deixar que passessin, senzillament. Síndrome post-vacacional, de la classe turística, de mil ximpleries més. I posar nom a coses que sempre han passat, com el bullying. Posar noms a les coses no les fa més reals. Igual que sobreprotegir-nos no ens fa arribar més lluny. Alguns no teníem tant, i hem arribat fins aquí, oi?

magazine.cat ha dit...

Ja tens raó ja, el mon va molt depresa i a cops que no se si podré seguir el ritme que porta.

Carme ha dit...

No sé que dir-te sempre les novel·les futuristes i de ciència ficció ens pinten futurs tecnològicament avançats, però desastrosos. Jo penso (i és que sóc optimista de mena) que ens anirem autorregulant per no arribar a extrems horrorosos, però sempre ens bellugarem per algun límit perillós, com el de la velocitat de 300 km/h, després ens fem enrere, posem un límit més baix i segurament està bé que sigui així.

Jordi ha dit...

La societat evoluciona. De vegades a millor i de vegades a pitjor. Les normes també evoluciones i, com la societat, de vegades a millor i de vegades a pitjor. Hauríem d'intentar trobar el terme mig, a poder ser.

És cert, com diu el XeXu, que fa quinze anys enrere tot això d'internet era impensable. I espera, la de coses a nivell de tecnologia que encara ens queden per veure! Ara, mentre no es carreguin els blocs...

Pep ha dit...

Si que és veritat que el món corre moltíssim. Jo recordo quan els veïns del meu carrer seiem a la vorera,cap el capvespre i les avies ens explicaven amb calma i sense pressa històries viscudes.
Potser algun dia tornarà aquesta tranquil·litat i el plaer de gaudir cada segon del dia sense haver de corre.

Pakiba ha dit...

Correm massa depresa, avui compres una cosa i al endamà ja està en deshus, més val no pensari massa.

rits ha dit...

ho confesso: he estat una setmana sense obrir el correu i he tingut mono!

Eduard Ariza ha dit...

Jo no donaria la culpa als inventors, els quals sovint es queixen de la mala aplicació pràctica dels seus conceptes teòrics.
D'altra banda estic d'acord amb tu en això que la globalització és quelcom que requereix de molt de compte.

Glòria ha dit...

Molt bo! Saps? Jo de petita vaig anar a la comunió d'una cosina de la meva edat, al poble veí, amb carro! Anàvem sis o set persones, imagina! I això de que agraden els endolls, em sembla que a molts, literalment, i en sentit figurat, molts endollats!
Bon dia, Garbí.