Quan de sobte veus sota un penya-segat, una platja solitària de color turquesa just a les hores on el picnic demana ser devorat, l’aparell d’intermitència del cotxe es posa sol.......
De vegades tens sort i tot, el camí sense asfaltar et porta just a pocs metres de la platja, on una ombra majestuosa convida a deixar-hi el cotxe, treus el nas i tant sols dues parelles fan us dels cent metres de platja. Content, descarregues triomfant tots els estris de platja picnic i et poses a l’ombra del generós canyer. Només s’escolta la remor de les quasi inexistents ones.
Abans d’endrapar el multicapa entrepà, tot el conjunt convida a fer una capbussada. De sobte, però, hem sento observat per els pocs assistents, que hem miren encuriosits, convençut que no és per el meu escultural cos, decideixo anar per feina.
Va ser posar els peus a l’aigua i veure somriure a tot el meu públic, per entendre ràpidament que coi miraven...........i és que la única cosa que miraven és si tenia collons, collons de banyar-me en una aigua tant incomprensiblement freda, uns catorze graus.
Tocat el punt més feble del esser humà i sense rumiar-ho, em vaig endinsar a les fredes aigües per sortir-ne ràpidament amb l’orgull intacte, renegant per dintre de que tot pintava massa maco fins a les hores. Va ser després, enmig dels somriures dels assistents quan hem vaig adonar que un riu sortia de la muntanya, amagat darrera un espigó, i anava a parar directament dins la meva paradisíaca troballa.
Platja de Plat Croàcia........en té d’altres, però no són com aquesta, son més warm!!!
16 comentaris:
Sempre s'hi pot tornar.
Ai l'orgull, quina cosa més dolenta! No es pot negar que maca era la platja. Però amb aquesta temperatura de l'aigua... jo em sembla que m'hauria retirat amb la cua entre cames. A tu, la cua, ves a saber on et va quedar...
Que freda! Però no hi ha com l'orgull per vèncer gelors... clar que potser a tu t'agrada l'aigua freda. A mi cada vegada menys, però algun cop he fet banyades gelades a llacs d'alta muntanya. No vas sortir rebotat?
ens fas dentetes, dentetes...
La platja és preciosa, preciosa, preciosa... i, no diuen que l'aigua freda va bé per la circulació? doncs res, a fer salut!! :-)
Està bé sabreu per si em pas per allà... em dedicaré a contemplar-la!
Això és el paradis!!!!!!
mmmm... jo no m'hi hagués pas ficat! amb el dit gros del peu amb remull n'hagués tingut ben prou!
:)
mmmm, Croàcia... quina envejeta ens dones!
Diria, veient la foto, que el mar és un dels protagonistes més afavorits per retratar-lo.
I no cansen, et submergeixen eternament.
Doncs devies sortir amb la pell ben estirada i lluent!
Un paradís ben fred.
Quina envejaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
Haurem de començar a estalviar, hehehe.
Benvingut!
així m'agrada, que aguantessis el tipus! ;)
Em sembla que, en general, el viatge l'has disfrutat força, oi? :)
Despres d'unes merescudes vacances tant personals com de la blogosfera, magrada molt veure que també els meus amics blocaires s'ho han passat d'allò mes bé.
Jo no vaig anar tant lluny pero, em sembla que Croacia será un lloc a on m'agradaria visitar..
Petonets
jajaj..el fred conserva...
pero no cal..de debó
jajaj
una abraçada
Si que és maca, si!! em recorda el meu paradís, la platja de Katergo, a Folegandros. Això si, allà si que et podies banyar xq no hi ha riuet. I pots veure morenes a peu de platja, increïble!!!!!
Publica un comentari a l'entrada