No és fàcil fer un apunt curt d’un país llarg....però es pot provar i més tard provar de matisar-ho amb alguns aclariments.
Amb els dos peus al terra i com a impressió ràpida d’un país on les restes de metralla encara són a les parets i alguns camps de làpides adornen els borals de carretera, podem dir que s’ha recuperat a marxes forçades i que cal treure’ns el barret davant de la seva tasca. Podem apuntar també que tenen unes costes i unes illes meravelloses, gairebé paradisíaques, però que han d’anar amb compte de no enganxar-s’hi els dits i fer les coses més ordenadament. Un país on pots menjar i beure molt barat, sempre i quan la ocupació turística no passi de deu persones metre quadrat, per posar alguns preus diré que vuit gelats (si vuit...que passa que no es pot repetir?) i dos cafès a primera línea de mar n’he pagat 50 kunes, que al canvi són uns set euros.
La seva gent, expressivament no gaire amable, et sorprèn de la seva bondat i manera de fer, oferint la seva ajuda sempre que et calgui. Seriositat i eficàcia que sembla ser apliquen a la feina, doncs per el que he vist treballen moltes hores.
En tots aquests dies hem gaudit dels seus paisatges, gent i pobles amb encant, també hem patit les aglomeracions dels llocs més anunciats, una calor digne de les portes de l’infern, calmada per les aigües turquesa de les seves platges.......quinze dies trepitjant Croàcia, Bòsnia i Montenegro, tres països que conserven tot el seu encant, per sobre de les seves diferències encara visibles.
Coses que no haurien de passar mai més
Coses que s'haurien de preservar per sempre més
10 comentaris:
Una bona descripció, un bon relat, Garbí. A sobre has estalviat, no? Imagina se prens tot això aquí...
lo breve si bueno..
m'han entrat ganes de passejar-me per aquelles magnífiques terres.. i sí hi ha coses que no s'haurien de repetir mai més!
Un país de contrastos, ja es veu, però millor quedar-se amb les parts positives. Sobretot la teva sensació i el bon gust de boca que t'ha deixat.
Trob que te n'has sortit bastant bé amb l'apunt... vuit gelats???!!!
Viatjar aporta tant! Hauria de ser una assignatura obligatòria, ens treuriem i ens treurien molt mals de cap... com ara de la nostra llengua.
:) Has començat bé amb la teva crònica... espero que no s'acabi aquí. Alguna cos amés ens explicaràs, oi?
També s'ha de veure el negatiu, per no oblidar del tot i així no repetir els errors.
Cuansevol dia buscaré las diapositivas que tinc d'aquell viatje del any 80 cuan vaig anari , en ple gober de Tito i les penjaré, era impresionant anar pels carres i veure el tanques al teu costat.
M'agraden molt les fotografies, però respecto al quartell bombardejat, sense oblidar les vícitmes, fora bo que el poble serbi i el croat tornessin a apropar-se.
El balanç, xò, sembla ben positiu, oi?
Ara mateix hauria de ser-hi, xò al final ens van convidar a anar a Menorca una setmana i com que la meva economia demanava a crits no tants abusos, hem deixat córrer Croàcia per una altre any.
Unes fotos espectaculars!
Publica un comentari a l'entrada