La adolescència diuen que ho suporta tot, certes coses sé sobradament que si, però n’hi han d’altres que goso posar en dubte, apart de voler veure que han d’haver-hi altres opcions.
Sense anar més lluny, observant una adolescent de casa, preparant la seva bossa del institut em vaig fixar amb l’esforç que feia cada cop que la traslladava. Sense dir res, per no donar peu a possibles queixes, vaig esperar a que el fantasma de la son fes acte de presència, llavors bàscula en mà vaig poder veure el seu pes. Onze quilos de saviesa comprimida en paper, va ser el resultat. Un resultat que trobo molt elevat per una persona de dotze anys. Al institut et poden llogar per el mòdic preu de quinze euros al més una guixeta, que apart de ser cara no li trobo cap altre utilitat, doncs han de portar els llibres a casa per poder fer els deures amb quilos amunt quilos avall.
No sé jo si algú podria tenir la idea de fer els llibres per fitxes, amb unes còmodes anelles, per poder portar només uns quants temes, dic jo que no serà el mateix portar un mes a l’esquena que portar-hi tot el curs. I que ningú em surti amb l’excusa que serien més cars....perquè això és bàsicament impossible. És només una raó de pes per fer-hi alguna cosa.
25 comentaris:
Estic completamente d'acord amb tu.
Pero s'ha de tenir en conte que no cada dia donen les mateixas materias i per tan no costa res buidar cada dia els llibres que no fan servir.
La guixeta del meu nen (tretze anys estrenats fa poc) val 50 euraques el curs i, també, va carregat com un ase tots els dies. Ara no sé si aixecar la meva queixa a la conselleria de Educació (pel greuge comparatiu al preu de la guixeta), el Defensor del Menor (per culpa del pes caminarà corbat tota la vida) o un advocat que demandi l'escola.
Onze quilos????? Però això no ho duc ni jo quan vaig a fer la cabra per la muntanya!!!
Que ens hem tornat bojos?
Jo diria que això és maltractament infantil.
Però és cert que cal mirar l'horari de cada dia i les assignatures que toquen.
Tens raó, això és una bestiesa! Però no sé si la guixeta seria bona idea, perquè de segur que si necessites una cosa a casa l'has oblidada a la guixeta. I viceversa. Llei de Murphy, no falla
Ostres!! Jo no podria pas!! I ho dic de veritat, no és pas una expressió, és literal: No podria!
Quina bestiesa!! Pobreta!
ÒSCAR: Qui s'hauria de queixar és el GARBI i no tu!! hahaha tu pagues 50 en un any... i a ell lli cobren 15 AL MES!!... quina animalada, quinze eurus al mes per una guixeta!!!
Hosti, ho havia entès fatal: 15 euros al mes és una bestiesa gegant.
Tot i així ... jo també em queixo!!!! :)
Ostres, això de les guixetes és molt americà no? El que també trobo molt americà és el preu. Manoi tu, 15 eurus al mes! Quina estafa i quin robatori!
Recordo que jo podia deixar els llibres al calaix de la taula quan era petit. Era un descans. Ara, quan em tocava emportar-me'ls a casa, com patia!
Això de les fitxes o fascicles és una bona idea, el que passa que si no ho fan deu ser per alguna cosa que rima amb diner!
M'estàs dient que l'adolescent de casa tragina 11 quilets de llibres, amunt i avall, matí i tarda, de dilluns a divendres? Però no diuen que el saber no ocupa lloc?? Pobrissona, francament :(
Ja tens raó ja, espero que no tinguin mol de camí per arribar a l'escola :(
de petita recordo una editorial que va fer els llibres d'història per fascicles.... xò quan va arribar el torn de la meva germana, aquells ja no valien, tornava a ser el totxo.... potser, segurament, és qüestió de pasta.
a l'escola tb recordo que no féiem servir gaire els llibres, no ens els féien traginar tant. Ens passàven fotocòpies, és clar que ara això tampoc deu ser gaire acceptable.
Garbí, la meva filla petita aquest any té llibres fraccionats en volums. En lloc d'un llibre gros de matemàtiques, per exemple, té tres petits volums. La motxilla li pesa gairebé un terç menys.
El meu d'adolescent ha guanyat des de que te llibres digitals, sols fa 2 anys però.
També te "taquilla", això sí, a preu d'or.
Llibres, l'ordinador, les llibretes, les carpetes i quan toca Tecnologia un immens carpetó que amb prou feines els cap sota el braç.
No serveixen sempre els llibres digitals perquè cada vegada mes sovint se'ls queda penjada la página i han de recórrer a els de sempre que d'altra banda des d'aquest any han de compatibilitzar en 2 ESO.
A les vuit del mati pobret amb tot aquest pes amb fa peneta pobret.
Què t'he de dir... ídem de ídem...
A casa, aquest curs tocava maleta nova i a l'hora d'escollir un punt important a tenir en compte (a part dels colors, la marca i el preu...) ha estat la groixudaria i comoditat de les nanses de la motxil·la, punt facilitador d'aquest "traginar" de sabiesa amunt i avall... Salut!
Jo crec que haurien de repartir Ipads pels alumnes.
Aquí a Estocolm ara dónen als alumnes de 13 i 14 anys un Macbook del qual es fan responsables fins que acaben l'escola (als 16 anys) i que podran bescanviar -si volen- per un bon preu.
Es veu que els d'Apple ofereixen els ordinadors a molt bon preu perque ja es va bé que els nanos s'acostumin al sistema i en el futur es tornin els consumidors principals...
Recorde que quan jo era adolescent portaven més o menys aquell pes: 7 llibretes, set llibres, l'agenda, l'estoig, i com et tocara dur diccionari... EL pitjor de tot és que en aquell temps la moda era dur la motxilla només carregada a un muscle. Així tenim tants problemes d'esquena.
Una abraçada.
Els meu nin (de primària) duu els llibres fraccionats per trimestres, i guanyes molt. Crec que la millor solució seria fer el mateix amb els més grans, però es veu que les editorials no s'animen a fer-los. Estic segura que si ho fessin els/les mestres els escollirien, crec de tant en quant també pensen amb els/les alumnes.
Això que expliques jo ho feia de manera 'voluntària' en el seu moment. Sí que tenia l'oportunitat de separar-ho, però a mi no em sortia, jo havia de carregar tota la matèria de l'assignatura, si no no estava tranquil. Ho feia per si de cas. A dia d'avui, em pregunto 'per si de cas què??'.
El pes de la cultura, té un preu...
La possibilitat que els llibres no es moguin de l'escola o que es faci en fraccions existeix. Si no ho tinc mal entès són els professors els que trien els llibres i el mètode. O sigui que, si és així, ja sabem amb qui parlar per fer-los raonar. No entenc massa això dels deures a casa, i això de fer de bèsties de càrrega tampoc.
amb raó semblen cargols
pobres....
Que vigili amb la motxilla que jo un cop em vaig fer un esquinz molt llegi prop de l'espatlla.
Ja tens raó, ja! Jo tenia l'opció de deixar llibres i llibretes al calaix de classe, assumint els riscos... si un llibre desapareixia, ningú no en volia saber res, després, clar!! I tot i així, ben carregada que anava...
L'opció que proposes de fer-ho per fitxes estaria la mar de bé, excepte pels nens desendreçats, que ho perdrien tot (ara, almenys, perden el llibre sencer directament...!!).
Jo era de les que portava més coses de les que calia com Xexu jajaajajaja.
S'hauria de buscar alguna solució está clar que és molt de pes...
Publica un comentari a l'entrada