dimecres, 28 de setembre de 2011

Un quartà

Potser els cabells blancs en tenen la culpa, de que et vinguin coses al cap vistes o fetes anys enrere.

L’espurna la va fer esclatar un ametller del jardí carregat d’ametlles que em va convidar a esbatussar-lo per recollir els seus fruits, brandant fortament una canya al aire (no confondre amb: cana a l’aire). La canya va brandà vigorosament i la llei de la gravetat va fer la resta deixant un terra cobert de fruits secs. A la feina més monòtona, el moment de recollir-les, es quan el cervell treballa més bé, suposadament per tenir la ram amb més bytes lliures.

Com que tot el procediment va ser manual, com abans, perquè no fer servir un atuell dels d’abans i que potser molts no coneixen. Si més no servirà per fer la foto i donar a conèixer el meu autèntic i antic quartà.

Aquí teniu un quartà d’ametlles......però si feu una ullada a la wiki veureu com a les diferents regions de Catalunya aquesta mesura no és la mateixa, tot i que comparteix nom. Ull doncs que la mida si és important, la meva és de vint, tal com indica la placa amb un sever “doble decalitro”



17 comentaris:

Pakiba ha dit...

Hay Garbi cuan records m'has fet venir de cuan trencaba atmelles a casa dels meus avis,i que bé que ho passaban trencan i menjan.

Quadern de mots ha dit...

Jo aquesta unitat de mesura no la coneixia, però m’has fet recordar quan al poble del meu pare parlaven d’una unça, una xicra, una lliura, un petricó ... mesures que ara de mica en mica es van perdent.
Bones ametlles!.

Carme ha dit...

Doncs un quartà molt xulo!

I les ametlles que bones! Te'n pico un parell?

_MeiA_ ha dit...

Ho desconeixia completament!

Segur que també et vas omplir les butxaques d'ametlles!!! ;)

XeXu ha dit...

Això de la mida t'ho deixo per a tu, m'és una mica igual, però sigues maco i passa'm unes quantes ametlles, que m'encanten i són un vici! Jo poso el trenca-nous, va!

Glòria ha dit...

Jo sí el conec, però a casa, a l'Aragó, li déiem "Doble"

Yáiza ha dit...

Home, ja està bé! Aquí a fer-nos dentetes a tots amb les ametlles... reparteix, home! Que per picar així mentre una fa el sopar, vénen molt de gust!

És curiós això que expliques de les mides..! No en tenia niii idea!

Ventafocs ha dit...

A casa no utilitzàvem quartà, però recordo perfectament la recollida d'ametlles. Es veu que la mida no és igual d'important a tots els llocs, ;).

Eduard Ariza ha dit...

Amb les mesures mes tradicionals ja passa això que varien.

maria ha dit...

Jo la quartà sense accent la coneixia, però aquesta no l'havia sentit mai!
Ais, a mi és parlar d'atmeles i pensar en les "tortaes" de la meua iaia...mmmmmm

Joana ha dit...

Jo fa uns dies vaig esbatussar un noguer i vaig abastar quatre figues :)

Pep ha dit...

Hi tan que em perdut les mesures,
jo vinc del ram del comerç i recordo quan fèiem servir les tres unces, la mitja terça, les nou unces....
Hauriem de tornar-hi¡¡¡

magazine.cat ha dit...

Quins records :)

Assumpta ha dit...

Ooooh, m'encanta aquest post! :-))

Jo, que sóc una barcelonina cent per cent, de ciutat i d'asfalt, no tenia ni idea de l'existència d'aquests recipients mesuradors i m'agrada aprendre coses... i les ametlles també m'agraden :-)

jomateixa ha dit...

Jo ho sabia però no n'havia vist mai cap...

Clidice ha dit...

Tu un quartà de vint? au va home, fatxenda! ;)

El porquet ha dit...

Doncs no coneixia el terme quartà i, ni molt menys, el recipient de mesura!

Ja deia jo que ets tot vigor i força Garbi... vinga a brandar la canya!