dissabte, 12 de març del 2011

Que què tenim?


Tenim un planeta que s’està movent d’una manera que fa por, i que sembla que ens vulgui anunciar una catàstrofe general imminent, on la espècie humana haurà de tornar a aprendre a viure començant de zero.

Tenim una crisi de tres parells de collons, amb uns ineptes al capdavant, que no miren res més que el seu benestar propi. Que passen setmanes discutint bajanades sense fer res de profit i esperant a que la resta del món, per inèrcia, ens tregui les castanyes del foc.

Tenim un lloc per viure que és meravellós, però mal gestionat, que si el desenvolupament tant anunciat fos cert, podríem dir que el paradís existeix.

Tenim molta gent que la seva màxima preocupació és el que li passi a la Belén Esteban, per sort la cultura dels països no és mesura per el share de les televisions.

Tenim per tant un futur molt incert, tant per el camí que cal triar com per el que ens marcaran els dictadors de torn, perquè si ús penseu que vivim en democràcia aneu ben desencaminats. Si algú no s’ho creu, que miri les vegades i vegades, que ha hagut de pagar o ajupir el cap i callar.

Per tot això que tenim, comptant que a dia d’avui podem sobreviure molt més que dignament, no se’m acut res més que viure intensament cada dia amb el pensament sempre encarat a que el futur pot esperar.

21 comentaris:

Joana ha dit...

I viure amb el pensament en positiu...
Total, quan cau una d'aquestes no avisa!

... ha dit...

Se m'acut dir... Tenint el que tenim, anem a fer una birra??

Assumpta ha dit...

"Tenim un lloc per viure que és meravellós, però mal gestionat"

Acabo de saber que un amic ha perdut la feina... i anar fent...
I dilluns passat, que vaig dur les tisores de cosir a esmolar, mentre esperava, una dona davant meu parlava de la Belén Esteban...

Sara ha dit...

garbi
tenim els nostres somnis i las nostres il-lusions, aixo no ens ho pot treure ningu.
Carpe Diem.
Poc mes i poc menys.
Petonets, sempre

Marta ha dit...

garbi
tenim els nostres somnis i las nostres il-lusions, aixo no ens ho pot treure ningu.
Carpe Diem.
Poc mes i poc menys.
Petonets, sempre
I t'espero a:
http://demartona.blogspot.com

Carme Rosanas ha dit...

Sí que ho tenim, sí... i és cert si ens en arriba alguna de pitjor, serà sense avisar.

Podem viure al dia, jo crec que això ja ho faig i gaudir de les hores i els dies, però no sé pas si podríem fer alguna cosa més. Jo no la faig, perquè no sé quina és...

Catalina Cerdó ha dit...

Qui és na Belén Esteban? ;) M'apunt a una cerveseta ben fresca...
Carpe diem!!!

zel ha dit...

Tenim una merda molt grossa amb perdó...

Sergi ha dit...

De vegades penso que el millor que li pot passar al nostre planeta és que se'n vagi en orris a l'octubre del 2012, i que tornem a començar. És sorprenent comprovar dia rere dia com de podrit estar, i com augmenta la putrefacció. Jo no hi crec en el Carpe diem, per mi cal aprofitar el moment però no a qualsevol preu. Això és el que sembla que facin els nostres governants, viu l'avui i crema-ho tot, que demà serà un altre dia. Doncs no, jo vull ser-hi demà també, i si pot ser, una mica millor que avui. Si ho cremo tot, no hi haurà demà.

Conso Triay Coll ha dit...

Cuanta raó hi ha a les teves paraules...

lisebe ha dit...

Jo crec que a vegades no valorem el que tenim fins que ens falta...

Realment a vegades la vida s'escapa en uns segons sense poguer fer res..

Feliç diumenge maco

khalina ha dit...

Visquem el present, escollint en la mesura que ens deixin tots els condicionants.

M'ha agradat com dius això de viure en un lloc meravellós, però mal gestionat. Molt encertat

Anònim ha dit...

Costa viure un moment quan se'ns presenta un futur tan negre. Almenys, jo no em puc treure del cap mil preocupacions i preguntes sobre com esdevindrà tot.

Anònim ha dit...

Ains Garbí, com em fas pensar, i no precissament en la Belén Esteban...
Txin, txin, però jo amb altra cosa que no sigui cervesa, sí?

El porquet ha dit...

Fins i tot, però, hauràs de pagar per la cervesa. I dins del que paguis per aquesta cervesa ben fresca i haurà impostos i marges d'intermediaris que te'ls menges (o te'ls beus) sí o sí.

És clar que, tots hem de menjar (o beure), no?

Així seguirem entrampats en aquesta xarxa que nosaltres mateixos hem anat creant, diuen, per a assegurar la supervivència i la relació civilitzada entre les persones.

magazine.cat ha dit...

Viure avui com si fos l’últim dia, i com no, amb una bona birra!!!
;)

sànset i utnoa ha dit...

La teva conclusió és la que hauríem d'intentar concloure sempre tots plegats!

*Sànset*

Thera ha dit...

Només ens queda gaudir de cada minut i mirar cap endavant, apreciar el que tenim. Viure en positiu. Salut!!

rits ha dit...

A mi l'unic que se m'acut es recordar-me fermament que ha d'haver esperança, que cal mirar endavant pensant que alguna cosa es possible

Guspira ha dit...

Estic amb la zel. Quan t'he acabat de llegir, a cop calent, he pensat que quina merda tot el que tenim. Però malgrat tot, hem de continuar endavant. Malament rai si no ho fem!

kweilan ha dit...

De vegades és difícil estar animat.