dimarts, 15 de març de 2011

Brots verds

Es presenta ferm, gruixut, de gust fort, cercant sempre un forat on ficar el cap per no parar de créixer i donar el seu suc a qui el sàpiga trobar. Si diem que gairebé sempre va acompanyat d’ous podríem arribar a pensar en el que no és.

El seu color verd intens, ens dibuixa un altre camí a seguir, que sens dubte ens tornarà a portar a pensar en la descripció anterior. Si es fa bé, es tracta d’una bona passejada, cercant les bores dels nostres marges i collint de tant en tant un brot verd ben eixerit, tenint en compte de trencar-lo en compte d’arrencar-lo per no malmetre altres brots que hi pugui haver al seu voltant. Aneu sempre en compte de si noteu una punxada a la mà, no estirar sobtadament, doncs encara ens farem més mal, procedirem a veure que ens ha enganxat la mà i ho desenganxarem en el sentit contrari que ens dicta la nostre ment.

Un cop a casa, desprès d’una bona dutxa, deixarem l’espàrrec ben net, tallarem a trossets mentre es trenqui, quant la cosa doblega cal llençar-ho i per un altre. No cal dir que així un darrera l’altre fins acabar amb el piló.

Ara és quan diem allò de: si tens ous fes-me una truita, en aquest cas, d’espàrrecs de bosc. Els ous amb l’espàrrec volen ser ben remenats, abans de posar-los dins la paella que en un tomba i tomba estarà a punt, però vol el seu temps just, no apagueu el foc abans d’hora. Juntament amb unes torrades, vi de l’Empordà i la decoració de l’entorn que més ens agradi, degustarem en un sol plat, el que hem fet durant les últimes hores. Les postres es poden escollir al gust i en el lloc.

La vida és molt senzilla i plena de petits plaers, es clar que, t’ha d’agradar fer ús en aquest cas, de l' espàrrec.



25 comentaris:

Carme ha dit...

Mmmmm.... quina truita més bona!

Glòria ha dit...

M'encanten els espàrrecs! Però acostumo a menjar-los cultivats, un amic al poble cultiva i fem unes graellades a la brasa que t'hi cagues... Manetes!!!

Ventafocs ha dit...

A mi també m'agraden molt els espàrrecs de bosc, l'altre dia el meu sogre ens en va portar i vaig fer una bona truita. De petita m'encantava anar a cercar-ne... potser hi torni! Ummmmm!

marta ha dit...

Una delícia digna dels déus ;)

magazine.cat ha dit...

Odio els espàrrec, no m'agraden.
:(

jomateixa ha dit...

tu si que saps com explicar les coses... jeje
m'has fet agafar salivera... ummmm
El meu sogre sempre me'n porta perquè sap que m'agraden molt, mira si em cuida!

Marta ha dit...

Garbi
quina bona pinta que te la truita d'esparrecs, mareta,sort que acabo d'esmorzar, que si no......I quin plaer anar a fer un tomb i com aquell que no vol la cosa, esparrec aqui, esparrec allà....un bon manat.
Petits plaers cotidians, es aixo, no i ha mès.
petonets, sempre

El porquet ha dit...

Ui, ui uiiii quina pinta!

És fantàstic poder alimentar-se, directament, d'aliments que la natura ens facilita.

Ara, si algú de pagès llegeix el meu comentari em dirà de tot, però què voleu, és el viure a la ciutat que fa que no vegis ni un hort!!!

sànset i utnoa ha dit...

Tremendos!!!

I enguany, a casa, ja els hem pogut gaudir! (no hi ha res com tenir morro i algun parent especialista en la captura)

*Sànset*

montse ha dit...

Bon profit, això fa molt bona pinta, m'has fet vindre gana.

Lansbury ha dit...

Ñam esta per menjarsela ja mmmm que bona pinta. Un bes

Pakiba ha dit...

A la brasa, en truita ,fregis,al microonas, de totes maneres una delicia.

Llástima que ja he dinat,sino en menjaria un troçet de aquesta truita tan bona que has fet.

Una abraçada.

consuelo ha dit...

Company,les primeres frases....jejeje!! donaven joc,eh?!?!?
Salut!!

Clidice ha dit...

Entre jubilats i aturats cada any es fa més difícil poder gaudir d'una truiteta d'espàrrecs :( i això que jo sóc d'Esparreguera! Imagína com està el pati.

Jpmerch ha dit...

A mi m'agrada quan tenen un sabor amargant i la truita m'agrada més quan es fa enrotllant-la que quan es fa volta i volta.

Guspira ha dit...

Ahir, passejava per un bosquet i arran d'un marge en vaig trobar un, però no el vaig agafar...
Saps? Ara que ho penso, trobo que no he menjat mai una truita d'espàrrecs... Que trist, no?

Finestreta ha dit...

Molt bons els espàrrecs però quan fas pipi fa molta pudor! :S

XeXu ha dit...

Mira que a mi no m'agraden els espàrrecs, però aquesta truita té una pinta immillorable i li fotria queixalada ara mateix. Potser serà que és hora de sopar...?

sargantana ha dit...

ostres...
m'ha estimulat..la gana
jajaja...bona nit garbi

Thera ha dit...

Quina bona pinta!!! boníssims...

rits ha dit...

esclar que si!! a gaudir dels petits plaers!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Quina bona pinta!!!!!

La RaTeta Miquey ha dit...

Tot espàrrec és bó, sobretot si surts a collir-lo.

Toy folloso ha dit...

He vist la truita, petiteta, en el blogroll de la Marta, i he vingut a donar un tomb.
Et vull comentar que és millor que tallis els tres, quatre o cinc troços d´espàrrec en viu i en directe; no tindàs tanta feina a casa i el tall de rebuig pot soposar la vida o la mort de la futura esparraguera. Per la matexa raó, quan una mata tingui tres o més brots, caldria indultar-ne un.
I per compensar la minvança, aqui va un secret: cal saber que els espàrrecs no es brozegen bé, allà estàtics, i tenen un costat vert i l´altre lila (el moreno). Aquest és el color que presentaràn, doncs, si els busquem d´esquenes a migdia.
Ep!, que sòc de mas...
Apa.

Filadora ha dit...

M'encanta com ens has explicat com fer la truita! i a més a més fa molt bona pinta!