dilluns, 28 de març de 2011

El nostre camp

El canvi d’hora potser m’ha fet pensar amb el pas inexorable del temps, a recordar velles batalles de quan anàvem camí de l’adolescència, que evidentment ens faria deixar de córrer darrera d’una pilota, per córrer darrera de persones del sexe contrari.

Han passat alguns anyets i el que havia estat el nostre camp de futbol particular, amb les seves corresponents porteries de fabricació pròpia amb pins tallats que nosaltres mateixos preníem al bosc. Feina actualment delictiva.

Al nosaltres abandonar el camp, corrent darrere les noies, ha estat el bosc qui ens ha pres el terreny, per sembla ser instaurar-s’hi definitivament, mostrant actualment aquest estat i que segurament amb pocs anys quedarà tot cobert de verd.


Després de rumiar-hi, comptant el temps que ha passat i el resultat de tot plegat, m’ha quedat molt clar que corre darrere de les noies, és molt ecològic i va bé per el planeta. Correu.......correu, i vosaltres noies....deixeu-vos atrapar, que és per una bona causa.

12 comentaris:

Marta ha dit...

Garbi
a mi aquesta setmana ma passat casi el mateix, vaig sortir a fer un passeig per un bosc proper i coi tu....em vaig perdre.
I no sera pas que no el conegues, era un lloc "d'empaitadas", donç noi, cami equivocat i una mica mes i tinc que trucar els forestals, jajaja.
Pozi, es ecologic....
petonets, sempre

El porquet ha dit...

Potser serà ecològic, però a vegades resulta psicològicament estressant!

lolita lagarto ha dit...

correu correu... però mai abans d'hora..:)

Clidice ha dit...

doncs mira que sembla que mai havíem tingut tant de bosc! jo que vaig a córrer per antics conreus ara emboscats, mai m'he vist perseguida per ningú. Serà perquè sóc massa gran? ... mmmm ... naaaaa, és perquè corro més ;)

òscar ha dit...

Quin verb tan maco ... quan no fa referència a la feina!

Ventafocs ha dit...

Les coses han canviat tant que ara són les al·lotes que corren darrera els al·lots. Què els causa més estrès?
Bona setmana Garbí!

maria ha dit...

Doncs, per ací per on corríem davant dels nois ara són edificis... igual és culpa meua i de les meues amigues per no deixar-se atrapar :)

Carme ha dit...

Garbí, el bosc es fa acollidor, molt més que un camp de futbol...

Ecològic, sí, és una bona pensada.

Pakiba ha dit...

Jo corro molt per el bocs i mai man empaitat. Será que no corro massa???? o que corro molt?????.

XeXu ha dit...

De sobte m'han entrat unes ganes de ser ecologista que no vegis...

rits ha dit...

Ok! ho tindré ben en compte!

GAIA ha dit...

Mentre no s'edifiqui... que hagi ara un bosc és magnífic.