Que què tenim?

Tenim un planeta que s’està movent d’una manera que fa por, i que sembla que ens vulgui anunciar una catàstrofe general imminent, on la espècie humana haurà de tornar a aprendre a viure començant de zero.

Tenim una crisi de tres parells de collons, amb uns ineptes al capdavant, que no miren res més que el seu benestar propi. Que passen setmanes discutint bajanades sense fer res de profit i esperant a que la resta del món, per inèrcia, ens tregui les castanyes del foc.

Tenim un lloc per viure que és meravellós, però mal gestionat, que si el desenvolupament tant anunciat fos cert, podríem dir que el paradís existeix.

Tenim molta gent que la seva màxima preocupació és el que li passi a la Belén Esteban, per sort la cultura dels països no és mesura per el share de les televisions.

Tenim per tant un futur molt incert, tant per el camí que cal triar com per el que ens marcaran els dictadors de torn, perquè si ús penseu que vivim en democràcia aneu ben desencaminats. Si algú no s’ho creu, que miri les vegades i vegades, que ha hagut de pagar o ajupir el cap i callar.

Per tot això que tenim, comptant que a dia d’avui podem sobreviure molt més que dignament, no se’m acut res més que viure intensament cada dia amb el pensament sempre encarat a que el futur pot esperar.